Categoria: Sense categoria

Transformem les eines de la cooperativa

4 de novembre de 2021

Programari lliure i banca ètica

Des que l’Escola és cooperativa hem iniciat un procés per reconvertir les eines de gestió que emprem en eines més ètiques i coherents amb els valors de la cooperativa, procés que s’ha iniciat amb un canvi de banc i amb la substitució de diversos programes per programari lliure.

Al pla estratègic actual, redactat el 2019 teníem l’objectiu general de desenvolupar una gestió tècnica coherent amb els valors del projecte que es concretava en augmentar el percentatge de proveïdors i compres al mercat social de la XES i, clarament, ha estat un objectiu assolit tant al 2019 com al 2020 i, tot i que no hem tancat el 2021, tot apunta que també serà un objectiu assolit.

La primera eina que hem canviat és la bancària, actualment ja operem amb Triodos Bank, banca ètica i sostenible, que és un banc que financen projectes que millorin la qualitat de vida de les persones i el medi ambient i, per tant, que beneficiïn la societat i la natura.

En segon lloc hem passat a utilitzar programari lliure, de la ma del projecte CommosCloud, ofert per la cooperativa femProcomuns. Commonscloud ofereix eines de núvol digital mancomunades per teletreballar, comunicar-se i col·laborar en xarxa amb programari lliure i sota principis tecnoètics.

Aquest programari lliure consisteix en un núvol a mode d’oficina virtual que s’anomena NextCloud, el BigBlueButton per fer reunions telemàtiques, el LimeSurvey per la gestió dels formularis i el Zimbra com aplicatiu de correu electrònic. Aprofitant aquest nou programa de correu, hem adaptat les adreces de correu de l’equip tècnic a les seves tasques per tal de ser més descriptives, de manera que les noves adreces són:

Actualment ja només operem amb banca ètica mentre fem els tràmits per tancar els comptes antics i, pel que fa al programari lliure, ja hem fet el canvi total amb el gestor de correu Zimbra. Mentre que la resta d’eines lliures encara conviuen amb les antigues, almenys fins a finals d’aquest mes, que està previst fer el canvi definitiu.

El projecte als cursos Marta Mata: de la teoria a la pràctica

31 d'agost de 2021

Feia temps que des del Programa Marta Mata hi havia ganes de revisar alguns dels aspectes metodològics del curs, donar-li una volta i millorar el seu impacte entre els monis, caps i caseleres de les entitats. Entre aquestes revisions, ens vam adonar que calia replantejar-se l’organització pedagògica d’aquests cursos. Fins ara, els cursos s’organitzaven formant els alumnes en diverses matèries, poc connectades entre si, i sense un objectiu comú. Enteníem que això tenia poc sentit, i que era necessari innovar, i replantejar-se noves maneres i metodologies que s’adaptin a les necessitats actuals de l’educació.

Així doncs, després de molt debatre, s’ha implementat una nova proposta de treball per projectes, encara en prova pilot, però que vol dotar de més significat a la formació, establir una vinculació estreta amb la pràctica educativa i proporcionar un aprenentatge globalitzat, treballant totes les àrees de forma transversal.

La finalitat principal de la proposta, és que els monitors, monitores, caps i caseleres planifiquin un projecte, l’apliquin al llarg de les seves pràctiques, i n’avaluïn el procés i l’impacte. El projecte s’ha de traduir en una intervenció educativa i transformadora dirigida als infants, a l’equip de monitors/es, a l’entitat o a l’entorn, i que necessàriament, ofereixi una resposta al context i s’ajusti a l’ideari de l’entitat.

Per planificar aquest projecte convé que es tinguin en compte tots els seus elements, interrelacionant-los i establint una lògica seqüencial.  Així doncs l’alumnat ha de:

  •  Analitzar la seva realitat o context, detectant les dificultats o problemes més rellevants, i les oportunitats i recursos  propis (On volem intervenir per a qui, i per què?)
  • Plantejar-se uns objectius i unes metes assolir  (Què volem aconseguir?)
  • Planificar l’acció pedagògica amb accions o activitats i organitzar els recursos, l’equip, el temps, l’espai… (com ho aconseguirem?)
  • Realitzar i aplicar el projecte a la pràctica d’esplai, cau o casal
  • Avaluar-ne el procés, els resultats  i prendre consciència dels aprenentatges adquirits i el propi creixement al llarg del camí

Desenvolupar un projecte  implica la globalització dels aprenentatges, és a dir, que els diversos continguts es reflecteixin, s’interrelacionin i es treballin de forma transversal en cadascuna de les propostes dels i les alumnes. Convé treballar de forma interdisciplinària. En aquest sentit, apostem perquè el projecte contempli diferents perspectives i mirades: la perspectiva de gènere, mediambiental i comunitària , a més d’una mirada inclusiva, participativa i democràtica.

Aquest treball interdisciplinari ha de permetre que les monis, caps o casaleres siguin capaces de construir coneixements, habilitats i actituds, transferir-les a una situació concreta d’aprenentatge,  resoldre un problema, treballar uns aprenentatges concrets amb els infants  o millorar alguna cosa  de l’entitat.   No és res que estigui allunyat del seu dia a dia, i a la vegada, permet establir una coherència entre la teoria dels cursos i les seves pràctiques, tot proporcionant un aprenentatge significatiu, proper i autèntic.

La realització del projecte implica que els i les alumnes desenvolupin la capacitat de pensar, planificar, dinamitzar i avaluar un intervenció educativa; que adquireixin eines pràctiques per desplegar l’acció educativa;  i que desenvolupin noves habilitats socials a l’hora de coordinar-se amb el seus companys i companyes d’equip.

Tot aquest procés, potencia l’autonomia de l’alumnat però també el treball en equip i la cooperació. Així mateix,  els formadors i formadores han de crear espais còmodes, segurs, i amb la combinació de diversos grups (per entitats, interessos, temàtiques…). La formadora ha d’acompanyar, guiar i orientar tot el procés de construcció del projecte, oferint una atenció personalitzada que faci que l’alumnat concebi amb bons ulls la proposta, li trobi sentit i se la faci seva.

En definitiva,  amb aquesta proposta volem replantejar-nos el que hem fet fins ara i millorar la qualitat dels cursos Marta Mata. També volem ser més coherents amb els nostres valors i la manera com entenem la pràctica educativa. Volem posar l’alumnat al centre i que esdevingui l’autèntic protagonista del seu procés d’ensenyament i aprenentatge. Volem crear un impacte positiu a les entitats i millorar-les, i  com no pot ser d’una altre manera, volem educar per millorar el nostre entorn i la vida de la gent. Sens dubte, és només un inici, però també un pas endavant cap a una formació pedagògica, coherent,  de qualitat i transformadora.

Dani Costa Soler

Comencen els cursos d’estiu

6 de juliol de 2021

L’estiu és un període on l’Escola té el volum d’activitat més gran, ja que moltes entitats i persones individuals aprofiten per formar-se.

Entre la setmana passada i aquesta han començat molts dels cursos de monitores i monitors que s’ofereixen per aquest estiu. Actualment hi ha set cursos en marxa repartits en tres localitats diferents: a Amposta, a Vilanova i la Geltrú i a Barcelona als barris de Poblenou, Ciutat Vella i Nou Barris.


Entre aquests set cursos s’ofereixen diversos formats per adaptar-se al màxim a les necessitats i situacions de les participants: hi ha un curs completament en línia, i la resta presencials, tot i que, d’entre aquests cursos presencials, trobem cursos intensius, semiresidencials i només de matins.


Les formacions que s’imparteixen als cursos de monitors/es a l’Escola estan emmarcats en quatre blocs temàtics: el bloc ideològic, el psico-pedagògic, l’organitzatiu i els eixos temàtics, com ara l’educació en perspectiva de gènere, la sostenibilitat o la salut. A banda de les formacions a mida segons el context del curs i les especificitats de les participants.


En relació amb la situació de la Covid, l’augment de contagis els darrers dies, ens ha obligat a prendre més mesures per tal de garantir la seguretat de totes les persones que participen d’algun curs, a l’hora també hem actualitzat els protocols de cara a possibles situacions amb la que ens puguem trobar.

Claustre de primavera

13 de maig de 2021

Formació al claustre, coordinació entre formadores, revisió de continguts i preparació dels cursos Marta Mata.

Aquest cap de setmana vam celebrar el claustre de primavera i, com és habitual es va iniciar amb diverses formacions pel claustre.

Per una banda, de la ma de la cooperativa Marges vam poder aprofundir en el concepte d’acció comunitària, de com incorporar-la al desenvolupament ordinari de les nostres entitats i, per altra banda, acompanyades de la Ciutat Invisible vam reflexionar sobre la sostenibilitat dels equips i la mirada feminista a les nostres organitzacions.

Després d’un dinar de germanor vam trobar un espai per debatre sobre la gestió i les eines que tenia el claustre per desenvolupar la seva formació, la coordinació entre formadores i les eines digitals que fem servir. Aquest és el punt de partida per un procés que ha de culminar amb transformar les eines digitals que fem servir a l’escola perquè esdevinguin  més eficaces, sostenibles i ètiques.

En acabar aquest espai de debat, les entitats sòcies van exposar la realitat i particularitats al claustre de cara a ajustar la formació a les necessitats concretes de la demanda i, després, es va reprendre el procés de revisió de continguts que s’havia iniciat l’any anterior.

L’endemà , els equips dels cursos Marta Mata van continuar la jornada de treball per repensar el model de formació i de coordinar continguts, eines i metodologies entre formadores, a banda de dotar de qualitat a la formació de monitor/a i director/a de lleure.

En general va ser un claustre amb molt de contingut del qual les formadores en van sortir satisfetes i amb més eines de cara a les seves formacions.

II Jornades d’Interculturalitat 2021

20 d'abril de 2021

Ja les tenim aquí! Arriben les II Jornades d’Interculturalitat 2021!

Des de l’Escola Lliure el Sol, conjuntament amb Esplais Catalans, Federació de Casals de Joves de Catalunya i la Fundació Ferrer i Guàrdia, estem organitzant les properes II Jornades d’Interculturalitat 2021.

En l’edició anterior, vam comptar amb expertes i experiències per tal de treballar com esdevenir entitats més diverses i promocionar la interculturalitat en les nostres associacions. Aquest any, fem un pas més i organitzem una sessió per treballar les narratives discriminatòries que ens envolten en els espais de lleure.

Què és una narrativa? Què són i com funcionen els marcs mentals? Com opera una narrativa discriminatòria? Com influeix l’imaginari social o els referents culturals en el nostre diàleg? L’objectiu d’aquesta jornada serà aprendre a detectar narratives discriminatòries basades en imaginaris racistes sobre la diversitat cultural i així, aportar estratègies per l’elaboració de narratives transformadores i antirumors. 

Comptarem amb una primera ponència de la mà d’Edoardo Bazzaco, sociòleg i coordinador membre de la direcció de SOS Racisme Catalunya i coordinador de projectes d’àmbit nacional i europeu sobre delictes i discurs d’odi. 

Com a experiències acompanyants en el nostre aprenentatge i en la transformació social a través de les seves accions hem convidat a Caravana Abriendo Fronteras (entitat formada per diferents organitzacions i col·lectius que reivindiquen la bona acollida i els drets de llibertat de moviment de totes les persones) i la cantant de rap Miss Raisa (estudiant de psicologia i cantant de rap que utilitza la música i les seves lletres per combatre contra els estereotips). Pròximament us informarem de la resta d’experiències convidades! 

Si la situació epidemiològica ens ho permet, tancarem l’activitat amb un vermut! Un vermut diferent, això sí! 

Data: dissabte, 15 de maig de 2021.

Format: Presencial

Lloc: Escola Lliure el Sol – Av. Drassanes, 3 – 08001 Barcelona

Hora: de les 09:30h fins les 14:00h

Inscripcions: https://escolaelsol.coop/formacions/JORNADES-D-INTERCULTURALITAT-2021/2116/

Celebració del segon claustre del curs

23 de març de 2021

Formació pel claustre i revisió de continguts de l’Escola

El cap de setmana passat, vam reprendre el procés de revisió de continguts de les formacions que vam iniciar el febrer de 2020.  Aquest procés ha de servir per actualitzar els continguts de totes les accions formatives que fem a l’Escola per això és important la participació de les formadores del claustre.

Per tal de poder fer una revisió acurada del continguts de totes les càpsules i sessions dels cursos que oferim des de l’Escola, ho hem estructurat en àmbits temàtics que es van treballant al llarg del procés, són els mateixos àmbits que organitzen el catàleg. Hi ha alguns que ja s’han tancat i d’altres que encara resten pendents.

L’objectiu d’aquestes trobades amb el claustre de formadores és poder extreure de cada àmbit una justificació, és a dir, per què creiem que és important aquest àmbit; una conceptualització, en la què ens plantegem com volem enfocar-ho a l’Escola, com ho entenem i, per últim, un llistat de referències, debats pendents, dubtes o inquietuds al voltant d’aquest àmbit.

Aquest segon claustre del curs, doncs, hem représ aquesta feina en un nou format: formacions en línia el divendres i una trobada presencial el dissabte al matí. Divendres es van dur a terme les formacions de pensament crític, participació i sostenibilitat ambiental i, dissabte, els grups van entomar la tasca de revisar els continguts dels àmbits de pensament crític, participació, sostenibilitat ambiental, perspectiva de gènere i equips.

En total van participar al voltant de trenta formadores del claustre que van valorar molt positivament aquest format de model mixt entre presencialitat i virtualitat.

A l’associacionisme educatiu també ho fem agroecològic!

8 d'octubre de 2020

cartell

*aquest artícle va ser publicat originàriament el 10 de juny de 2020 al Blog de Pam a Pam.

L’Escola Lliure El Sol fa una proposta d’abastiment alimentari per a esplais, agrupaments i casals de joves després d’una reflexió sobre el paper de l’associacionisme educatiu en el model agroalimentari. És un plantejament en el marc del projecte Abastiment agroecològic que intenta donar eines per posar en pràctica accions cap a la sobirania alimentària.

Ens hem parat a pensar a quin model agroalimentari donem suport des de l’associacionisme educatiu? On s’han cultivat els llegums que comprem? Quines condicions laborals hi ha darrere de la fruita que mengem? Quin impacte sobre el medi ambient té la xocolata del berenar? Realment eduquem en salut i sostenibilitat en els àpats que fem a les nostres entitats? En definitiva, sabem quina és la nostra petjada ecològica en l’àmbit de l’abastiment d’aliments? Aquestes són preguntes que prenen especial rellevància durant les activitats d’estiu, quan moltes entitats ens desplacem en gran grup i el nostre consum, però també el nostre impacte, augmenta considerablement.

És ben sabut que el sistema agroalimentari dominant presenta contradiccions en totes les seves etapes: la producció, la distribució i el consum. Però no sempre tenim present que el model agroecològic o de petita pagesia proveeix aliments sans i de qualitat, contribueix a mantenir viu el territori i és un dels eixos en la lluita contra el canvi climàtic. I és que quan afavorim una distribució amb menys intermediaris basada en circuits de comercialització curta i apostem per allunyar-nos d’un model agroindustrial i intensiu, estem reduint l’ús de recursos i de combustibles fòssils, disminuint la generació de residus i evitant el malbaratament alimentari. L’agroecologia aposta així per repensar el model de gran ciutat posant la sobirania alimentària al centre i buscant solucions a l’envelliment i el despoblament de moltes zones productores d’aliments. Tot plegat, lluitant per erradicar les dinàmiques masclistes i racistes pròpies del sistema capitalista, clarament injust i insostenible.

En aquesta línia, la campanya d’Abastiment Agroecològic , impulsada per Arran de Terra i Pam a Pam arrel de la crisi de la COVID-19 (però amb voluntat d’anar més enllà), té l’objectiu d’afavorir les iniciatives agroecològiques tot replantejant el nostre model agroalimentari. La campanya inclou un mapa i un directori de projectes agroramaders, a més d’un protocol de comandes conjuntes en espais comunitaris que busca unir recursos logístics de desplaçament. Des de l’Escola Lliure El Sol  i Pam a Pam hem adaptat aquests recursos a la realitat de l’associacionisme educatiu, fent aquesta proposta d’abastiment per a entitats. L’objectiu és animar esplais, agrupaments escoltes i casals de joves a abastir-se de productes agroecològics i/o de proximitat per a les activitats d’estiu (campaments, casals, rutes i colònies), aprofitant aquesta situació per generar formes de consum basades en circuits de comercialització curta i apostant per la sobirania alimentària. Per aconseguir-ho, plantegem 3 línies d’acció principals:

1. Abastiment de producte fresc (fruita, verdura, pa) de la zona on es realitza l’activitat (durant l’activitat)
2. Abastiment de producte no fresc (llegums, cereals) a granel i amb proveïdores responsables (abans de l’activitat)
3. Abastiment de producte de la zona on es realitza l’activitat (fruits secs, oli, formatges, mel) per a les famílies de l’entitat (després de l’activitat)

Es tracta de línies d’acció diferents però complementàries, que cada entitat pot de fer-se seves. Proposem començar pels productes frescos: la fruita i la verdura permetran un contacte directe amb les productores, ajudaran a repensar els menús i posaran les coses més fàcils amb el pressupost final de l’activitat. La proposta es concreta en una calendarització aproximada de les tres línies d’acció a partir de tres fases. Per cada fase, es detallen els passos a seguir i es faciliten eines que poden ser d’utilitat per a les entitats, com ara models de missatge per a proveïdores i famílies, un full de càlcul per fer la comanda i una calculadora de quantitats. Sense oblidar el mapa d’Abastiment Agroecològic, essencial per començar la cerca de proveïdores! També es fan propostes de treball en xarxa amb d’altres entitats o espais comunitaris del barri o municipi, amb qui es poden engegar comandes col·lectives.

Incorporar aquests canvis a les entitats planteja tota mena de debats i preguntes. La pròpia naturalesa de les activitats d’estiu fa que aquestes es concentrin en certs territoris, fet que condiciona l’oferta d’aliments. Què passa si no apareixen proveïdores al mapa que estiguin a prop d’on es realitza l’activitat? Què és prioritari, el producte agroecològic o el producte de proximitat? La resposta a aquestes preguntes passa per anar més enllà del mapa, descobrint l’entorn i fent una planificació corresponsable. També implica tenir en compte les especificitats de cada tipus d’activitat, com poden ser les rutes o les colònies en cases no gestionades directament per les entitats. D’altres entrebancs poden ser l’encariment de l’activitat o la falta de temps, que demanen transparència, treball en xarxa i flexibilitat. No es tracta de fer-ho tot de cop, sinó d’anar generant petits canvis que siguin econòmicament viables i no excloguin a ningú. Per aconseguir aquestes formes d’abastiment més responsables caldrà implicar tots els membres de l’entitat, incloses famílies, infants i joves. També serà imprescindible no limitar aquestes accions a l’estiu, convertint-les en un eix transversal durant tot el curs.

Així doncs, sumant-nos a les iniciatives impulsades des de moltes entitats, veiem clau incorporar els principis de la sostenibilitat ambiental i la sobirania alimentària al dia a dia de les comunitats educatives. Des de l’ideari i el projecte educatiu, fins als jocs i les accions més quotidianes, cal que replantegem el nostre model agroalimentari. És evident que el menú de les colònies, rutes o campaments està lligat a la nostra acció educativa. Si parlem de convertir el quotidià en context d’aprenentatge, això hauria d’incloure les estones lliures, les tasques per al comú i els àpats. Veure uns aliments (i no uns altres) al rebost i al plat pot fer que infants i joves es facin determinades preguntes. Veure com monis, caps i intendents tornen de fer la compra amb productes envasats en plàstic o amb caixes de producte agroecològic de proximitat, també. Més enllà de les dificultats associades a aquests canvis, no oblidem que amb accions com aquestes estem educant a uns infants i joves que, al seu torn, poden traslladar preguntes, reflexions i nous hàbits a les seves llars, convertint-se en una peça més de la transició cap a un consum més sostenible i transformador!

Si voleu productes agroecològics o de proximitat pels campaments, casals, rutes o colònies AQUÍ hi trobareu les eines per fer-ho.

Júlia Hosta Cuy (Escola Lliure El Sol)
Miquel Martorell Faus (Escola Lliure El Sol i Pam a Pam)

MOU-TE!

8 d'octubre de 2020

Presentem l’exposició MOU-TE! Cap a l’economia solidària. Una exposició que té com a objectiu apropar els i les joves al principis i pràctiques de l’economia social i solidària. A través de 4 plafons, s’exploren consideracions generals, s’aprofundeix en aspectes d’organització interna i també d’impacte social i ambiental. El darrer plafó apunta diferents maneres per apropar-se a l’ESS: a través del consum responsable, de l’autoocupació o de la cerca de feina.

L’exposició es complementa amb una guia didàctica destinada a educadores, que aprofundeix en el marc teòric i també proposa activitats per dinamitzar l’exposició. MOU-TE! també compta amb una pàgina web complementària on es poden trobar els recursos i material d’aprofundiment que es presenten als plafons.

Si esteu interessades en exposar-la en els vostres espais, només cal que la demaneu via web!

El disseny de l’exposició l’ha fet La Pera sccl, els continguts s’han elaborat conjuntament amb L’Esguard sccl i s’ha finançat des de Barcelona Activa.

Oh my coop! viu la cooperativa de joves

8 d'octubre de 2020

A inicis d’any vam arrencar el programa Cooperatives de Joves, un projecte promogut per Barcelona Activa i que hem dut a terme a través de la col·laboració amb Labcoop, una cooperativa de segon grau.

El programa Cooperatives de Joves apropa el cooperativisme i l’economia solidària als i les joves a través d’un programa formatiu completament vivencial i on es posa els i les joves al centre del procés d’aprenentatge. A través de la simulació de la creació d’una cooperativa de treball, les 9 joves participants del programa han adquirit coneixements i competències de les diferents dimensions que caracteritzen els processos d’emprenedoria cooperativa: personal, comunicativa, relacional, econòmica i societària . Els i les joves també han contat amb el suport de diferents cooperatives i entitats articulades a través del comitè local.

El programa va veure’s afectat per l’emergència provocada per la crisi de la Covid19 i es va traslladar a format telemàtic. Tot i que això va suposar perdre una part important del procés de construcció de grup, va ser un repte al qual tot l’equip es va enfrontar amb ganes i que va tenir molt bona resposta per part dels i les joves. Finalment els i les joves van crear la cooperativa L’Esstoig, una cooperativa de difusió de l’ESS a joves a través de l’humor i les pràctiques d’estudis superiors.

La cooperativa es va acabar el juny passat amb una darrera trobada presencial de tancament i valoració.