L’estiu és un període on l’Escola té el volum d’activitat més gran, ja que moltes entitats i persones individuals aprofiten per formar-se.
Entre la setmana passada i aquesta han començat molts dels cursos de monitores i monitors que s’ofereixen per aquest estiu. Actualment hi ha set cursos en marxa repartits en tres localitats diferents: a Amposta, a Vilanova i la Geltrú i a Barcelona als barris de Poblenou, Ciutat Vella i Nou Barris.
Entre aquests set cursos s’ofereixen diversos formats per adaptar-se al màxim a les necessitats i situacions de les participants: hi ha un curs completament en línia, i la resta presencials, tot i que, d’entre aquests cursos presencials, trobem cursos intensius, semiresidencials i només de matins.
Les formacions que s’imparteixen als cursos de monitors/es a l’Escola estan emmarcats en quatre blocs temàtics: el bloc ideològic, el psico-pedagògic, l’organitzatiu i els eixos temàtics, com ara l’educació en perspectiva de gènere, la sostenibilitat o la salut. A banda de les formacions a mida segons el context del curs i les especificitats de les participants.
En relació amb la situació de la Covid, l’augment de contagis els darrers dies, ens ha obligat a prendre més mesures per tal de garantir la seguretat de totes les persones que participen d’algun curs, a l’hora també hem actualitzat els protocols de cara a possibles situacions amb la que ens puguem trobar.
Formació al claustre, coordinació entre formadores, revisió de continguts i preparació dels cursos Marta Mata.
Aquest cap de setmana vam celebrar el claustre de primavera i, com és habitual es va iniciar amb diverses formacions pel claustre.
Per una banda, de la ma de la cooperativa Marges vam poder aprofundir en el concepte d’acció comunitària, de com incorporar-la al desenvolupament ordinari de les nostres entitats i, per altra banda, acompanyades de la Ciutat Invisible vam reflexionar sobre la sostenibilitat dels equips i la mirada feminista a les nostres organitzacions.
Després d’un dinar de germanor vam trobar un espai per debatre sobre la gestió i les eines que tenia el claustre per desenvolupar la seva formació, la coordinació entre formadores i les eines digitals que fem servir. Aquest és el punt de partida per un procés que ha de culminar amb transformar les eines digitals que fem servir a l’escola perquè esdevinguin més eficaces, sostenibles i ètiques.
En acabar aquest espai de debat, les entitats sòcies van exposar la realitat i particularitats al claustre de cara a ajustar la formació a les necessitats concretes de la demanda i, després, es va reprendre el procés de revisió de continguts que s’havia iniciat l’any anterior.
L’endemà , els equips dels cursos Marta Mata van continuar la jornada de treball per repensar el model de formació i de coordinar continguts, eines i metodologies entre formadores, a banda de dotar de qualitat a la formació de monitor/a i director/a de lleure.
En general va ser un claustre amb molt de contingut del qual les formadores en van sortir satisfetes i amb més eines de cara a les seves formacions.
Ja les tenim aquí! Arriben les II Jornades d’Interculturalitat 2021!
Des de l’Escola Lliure el Sol, conjuntament amb Esplais Catalans, Federació de Casals de Joves de Catalunya i la Fundació Ferrer i Guàrdia, estem organitzant les properes II Jornades d’Interculturalitat 2021.
En l’edició anterior, vam comptar amb expertes i experiències per tal de treballar com esdevenir entitats més diverses i promocionar la interculturalitat en les nostres associacions. Aquest any, fem un pas més i organitzem una sessió per treballar les narratives discriminatòries que ens envolten en els espais de lleure.
Què és una narrativa? Què són i com funcionen els marcs mentals? Com opera una narrativa discriminatòria? Com influeix l’imaginari social o els referents culturals en el nostre diàleg? L’objectiu d’aquesta jornada serà aprendre a detectar narratives discriminatòries basades en imaginaris racistes sobre la diversitat cultural i així, aportar estratègies per l’elaboració de narratives transformadores i antirumors.
Comptarem amb una primera ponència de la mà d’Edoardo Bazzaco, sociòleg i coordinador membre de la direcció de SOS Racisme Catalunya i coordinador de projectes d’àmbit nacional i europeu sobre delictes i discurs d’odi.
Com a experiències acompanyants en el nostre aprenentatge i en la transformació social a través de les seves accions hem convidat a Caravana Abriendo Fronteras (entitat formada per diferents organitzacions i col·lectius que reivindiquen la bona acollida i els drets de llibertat de moviment de totes les persones) i la cantant de rap Miss Raisa (estudiant de psicologia i cantant de rap que utilitza la música i les seves lletres per combatre contra els estereotips). Pròximament us informarem de la resta d’experiències convidades!
Si la situació epidemiològica ens ho permet, tancarem l’activitat amb un vermut! Un vermut diferent, això sí!
Data: dissabte, 15 de maig de 2021.
Format: Presencial
Lloc: Escola Lliure el Sol – Av. Drassanes, 3 – 08001 Barcelona
Formació pel claustre i revisió de continguts de l’Escola
El cap de setmana passat, vam reprendre el procés de revisió de continguts de les formacions que vam iniciar el febrer de 2020. Aquest procés ha de servir per actualitzar els continguts de totes les accions formatives que fem a l’Escola per això és important la participació de les formadores del claustre.
Per tal de poder fer una revisió acurada del continguts de totes les càpsules i sessions dels cursos que oferim des de l’Escola, ho hem estructurat en àmbits temàtics que es van treballant al llarg del procés, són els mateixos àmbits que organitzen el catàleg. Hi ha alguns que ja s’han tancat i d’altres que encara resten pendents.
L’objectiu d’aquestes trobades amb el claustre de formadores és poder extreure de cada àmbit una justificació, és a dir, per què creiem que és important aquest àmbit; una conceptualització, en la què ens plantegem com volem enfocar-ho a l’Escola, com ho entenem i, per últim, un llistat de referències, debats pendents, dubtes o inquietuds al voltant d’aquest àmbit.
Aquest segon claustre del curs, doncs, hem représ aquesta feina en un nou format: formacions en línia el divendres i una trobada presencial el dissabte al matí. Divendres es van dur a terme les formacions de pensament crític, participació i sostenibilitat ambiental i, dissabte, els grups van entomar la tasca de revisar els continguts dels àmbits de pensament crític, participació, sostenibilitat ambiental, perspectiva de gènere i equips.
En total van participar al voltant de trenta formadores del claustre que van valorar molt positivament aquest format de model mixt entre presencialitat i virtualitat.
*aquest artícle va ser publicat originàriament el 10 de juny de 2020 al Blog de Pam a Pam.
L’Escola Lliure El Sol fa una proposta d’abastiment alimentari per a esplais, agrupaments i casals de joves després d’una reflexió sobre el paper de l’associacionisme educatiu en el model agroalimentari. És un plantejament en el marc del projecte Abastiment agroecològic que intenta donar eines per posar en pràctica accions cap a la sobirania alimentària.
Ens hem parat a pensar a quin model agroalimentari donem suport
des de l’associacionisme educatiu? On s’han cultivat els llegums que
comprem? Quines condicions laborals hi ha darrere de la fruita que
mengem? Quin impacte sobre el medi ambient té la xocolata del berenar?
Realment eduquem en salut i sostenibilitat en els àpats que fem a les
nostres entitats? En definitiva, sabem quina és la nostra petjada ecològica
en l’àmbit de l’abastiment d’aliments? Aquestes són preguntes que
prenen especial rellevància durant les activitats d’estiu, quan moltes
entitats ens desplacem en gran grup i el nostre consum, però també el
nostre impacte, augmenta considerablement.
És ben sabut que el sistema agroalimentari dominant presenta
contradiccions en totes les seves etapes: la producció, la distribució i
el consum. Però no sempre tenim present que el model agroecològic o de
petita pagesia proveeix aliments sans i de qualitat, contribueix a
mantenir viu el territori i és un dels eixos en la lluita contra el
canvi climàtic. I és que quan afavorim una distribució amb menys
intermediaris basada en circuits de comercialització curta
i apostem per allunyar-nos d’un model agroindustrial i intensiu, estem
reduint l’ús de recursos i de combustibles fòssils, disminuint la
generació de residus i evitant el malbaratament alimentari. L’agroecologia aposta així per repensar el model de gran ciutat posant la sobirania alimentària
al centre i buscant solucions a l’envelliment i el despoblament de
moltes zones productores d’aliments. Tot plegat, lluitant per erradicar
les dinàmiques masclistes i racistes pròpies del sistema capitalista,
clarament injust i insostenible.
En aquesta línia, la campanya d’Abastiment Agroecològic , impulsada per Arran de Terra i Pam a Pam
arrel de la crisi de la COVID-19 (però amb voluntat d’anar més enllà),
té l’objectiu d’afavorir les iniciatives agroecològiques tot
replantejant el nostre model agroalimentari. La campanya inclou un mapa i
un directori de projectes agroramaders, a més d’un protocol de comandes conjuntes en espais comunitaris que busca unir recursos logístics de desplaçament. Des de l’Escola Lliure El Sol i Pam a Pam hem adaptat aquests recursos a la realitat de l’associacionisme educatiu, fent aquesta proposta d’abastiment per a entitats.
L’objectiu és animar esplais, agrupaments escoltes i casals de joves a
abastir-se de productes agroecològics i/o de proximitat per a les
activitats d’estiu (campaments, casals, rutes i colònies), aprofitant
aquesta situació per generar formes de consum basades en circuits de
comercialització curta i apostant per la sobirania alimentària. Per
aconseguir-ho, plantegem 3 línies d’acció principals:
1. Abastiment de producte fresc (fruita, verdura, pa) de la zona on es realitza l’activitat (durant l’activitat)
2. Abastiment de producte no fresc (llegums, cereals) a granel i amb proveïdores responsables (abans de l’activitat)
3. Abastiment de producte de la zona on es realitza l’activitat (fruits secs, oli, formatges, mel) per a les famílies de l’entitat (després de l’activitat)
Es tracta de línies d’acció diferents però complementàries, que cada
entitat pot de fer-se seves. Proposem començar pels productes frescos:
la fruita i la verdura permetran un contacte directe amb les
productores, ajudaran a repensar els menús i posaran les coses més
fàcils amb el pressupost final de l’activitat. La proposta es concreta
en una calendarització aproximada de les tres línies d’acció a partir de
tres fases. Per cada fase, es detallen els passos a seguir i es
faciliten eines que poden ser d’utilitat per a les entitats, com ara
models de missatge per a proveïdores i famílies, un full de càlcul per
fer la comanda i una calculadora de quantitats. Sense oblidar el mapa d’Abastiment Agroecològic,
essencial per començar la cerca de proveïdores! També es fan propostes
de treball en xarxa amb d’altres entitats o espais comunitaris del barri
o municipi, amb qui es poden engegar comandes col·lectives.
Incorporar aquests canvis a les entitats planteja tota mena de debats
i preguntes. La pròpia naturalesa de les activitats d’estiu fa que
aquestes es concentrin en certs territoris, fet que condiciona l’oferta
d’aliments. Què passa si no apareixen proveïdores al mapa que estiguin a
prop d’on es realitza l’activitat? Què és prioritari, el producte
agroecològic o el producte de proximitat? La resposta a aquestes
preguntes passa per anar més enllà del mapa, descobrint l’entorn i fent
una planificació corresponsable. També implica tenir en compte les
especificitats de cada tipus d’activitat, com poden ser les rutes o les
colònies en cases no gestionades directament per les entitats. D’altres
entrebancs poden ser l’encariment de l’activitat o la falta de temps,
que demanen transparència, treball en xarxa i flexibilitat. No es tracta
de fer-ho tot de cop, sinó d’anar generant petits canvis que siguin
econòmicament viables i no excloguin a ningú. Per aconseguir aquestes
formes d’abastiment més responsables caldrà implicar tots els membres de
l’entitat, incloses famílies, infants i joves. També serà
imprescindible no limitar aquestes accions a l’estiu, convertint-les en
un eix transversal durant tot el curs.
Així doncs, sumant-nos a les iniciatives impulsades des de moltes entitats,
veiem clau incorporar els principis de la sostenibilitat ambiental i la
sobirania alimentària al dia a dia de les comunitats educatives. Des de
l’ideari i el projecte educatiu, fins als jocs i les accions més
quotidianes, cal que replantegem el nostre model agroalimentari. És
evident que el menú de les colònies, rutes o campaments està lligat a la
nostra acció educativa. Si parlem de convertir el quotidià en context
d’aprenentatge, això hauria d’incloure les estones lliures, les tasques
per al comú i els àpats. Veure uns aliments (i no uns altres) al rebost i
al plat pot fer que infants i joves es facin determinades preguntes.
Veure com monis, caps i intendents tornen de fer la compra amb productes
envasats en plàstic o amb caixes de producte agroecològic de
proximitat, també. Més enllà de les dificultats associades a aquests
canvis, no oblidem que amb accions com aquestes estem educant a uns
infants i joves que, al seu torn, poden traslladar preguntes, reflexions
i nous hàbits a les seves llars, convertint-se en una peça més de la transició cap a un consum més sostenible i transformador!
Presentem l’exposició MOU-TE! Cap
a l’economia solidària. Una exposició que té com a objectiu apropar els i les
joves al principis i pràctiques de l’economia social i solidària. A través de 4
plafons, s’exploren consideracions generals, s’aprofundeix en aspectes
d’organització interna i també d’impacte social i ambiental. El darrer plafó
apunta diferents maneres per apropar-se a l’ESS: a través del consum
responsable, de l’autoocupació o de la cerca de feina.
L’exposició es complementa amb una guia didàctica destinada a educadores, que aprofundeix en el marc teòric i també proposa activitats per dinamitzar l’exposició. MOU-TE! també compta amb una pàgina web complementària on es poden trobar els recursos i material d’aprofundiment que es presenten als plafons.
Si esteu interessades en
exposar-la en els vostres espais, només cal que la demaneu via web!
El disseny de l’exposició l’ha fet La Pera sccl, els continguts s’han elaborat conjuntament amb L’Esguard sccl i s’ha finançat des de Barcelona Activa.
A inicis d’any vam arrencar el programa Cooperatives de
Joves, un projecte promogut per Barcelona Activa i que hem dut a terme a través
de la col·laboració amb Labcoop, una cooperativa de segon grau.
El programa Cooperatives de Joves apropa el cooperativisme i
l’economia solidària als i les joves a través d’un programa formatiu
completament vivencial i on es posa els i les joves al centre del procés
d’aprenentatge. A través de la simulació de la creació d’una cooperativa de
treball, les 9 joves participants del programa han adquirit coneixements i
competències de les diferents dimensions que caracteritzen els processos
d’emprenedoria cooperativa: personal, comunicativa, relacional, econòmica i
societària . Els i les joves també han contat amb el suport de diferents
cooperatives i entitats articulades a través del comitè local.
El programa va veure’s afectat per l’emergència provocada per la crisi de la Covid19 i es va traslladar a format telemàtic. Tot i que això va suposar perdre una part important del procés de construcció de grup, va ser un repte al qual tot l’equip es va enfrontar amb ganes i que va tenir molt bona resposta per part dels i les joves. Finalment els i les joves van crear la cooperativa L’Esstoig, una cooperativa de difusió de l’ESS a joves a través de l’humor i les pràctiques d’estudis superiors.
La cooperativa es va acabar el juny passat amb una darrera
trobada presencial de tancament i valoració.
Article a El Crític sobre el projecte que desenvolupem conjuntament amb LabCoop de formació a joves sobre cooperativisme i economia social i solidària a partir de la creació i constitució – ficticia – d’una cooperatvia.
Recent Comments