Categoria: Formació

Presentem la guia jove d’eines digitals tecnoètiques!

L’Escola lliure el Sol i femProcomuns hem elaborat una “Guia jove d’eines tecnoètiques” que es presentarà el dijous 17 d’octubre, de 18h a 20h, a la seu de l’Escola (Av. de les Drassanes, 3, Barcelona). La guia ofereix elements per la reflexió sobre l’ús que fem de les tecnologies, l’apropiació de les eines digitals per part de les grans corporacions del capitalisme de vigilància i les alternatives que ja tenim per fer-hi front.

FORMULARI D’INSCRIPCIÓ

Aquesta guia vol ser una eina de treball per al jovent organitzat, tant per a monitores i caps d’esplais i agrupaments com per a grups auto-organitzats. A grans trets, la guia aporta elements per conèixer com el capitalisme de vigilància controla les eines que fem servir i utilitza les nostres dades. Els gegants tecnològics que representen el capitalisme de vigilància s’anomenen «GAFAM»: Google, Amazon, Facebook, Apple i Microsoft. Per combatre aquestes corporacions, la guia ofereix arguments des dels sis eixos de la Justícia Global: justícia econòmica i social, justícia ambiental, interculturalitat crítica, perspectiva feminista, relacions de poder, drets humans i governança i pau i no violència.

Un dels punts en el que posa èmfasi aquesta guia és que la submissió al capitalisme de vigilància és evitable. Per això s’aporta informació sobre el programari lliure i com el proveïment de tecnologia pot i està sent organitzat d’una manera alternativa, des d’una aproximació tecnoètica. Es presenten alguns exemples de cooperatives tecnològiques que ofereixen aquests serveis (correu, núvol d’emmagatzematge, etc).

Finalment, destaquem que tota la part de sensibilització i la presentació d’alternatives es completa des d’una mirada de les joves, i especialment d’aquelles que tenen un rol d’educadores. S’ha procurat que sigui una guia amable, visual i fàcil de seguir. No té grans paràgrafs, però sí moltes referències i enllaços a articles, notícies i vídeos per a qui vulgui aprofundir.

La guia s’ha realitzat amb el suport del programa Singulars de la Direcció General d’Economia social de la Generalitat de Catalunya al projecte SomNúvol.

Educant en l’optimisme i la transformació

Un estiu més, l’Escola Lliure el Sol hem fet els tradicionals cursos Marta Mata, cursos de monitor/a i director/a de lleure amb enfocament associatiu. Hem organitzat un curs en format semiresidencial per a caps d’Acció Escolta el juliol i cinc cursos en format residencial per a monis d’Esplais Catalans al llarg de l’agost. Més de 100 persones formades de més de 30 esplais i agrupaments d’arreu del territori; 14 formadores preparant més de 500 hores de formació, repartides en matèries consolidades com Pedagogia, Salut, Gènere o Organització, i d’altres de més noves com Educació per a la Justícia Global.

Enguany, l’inici dels cursos de l’agost ha coincidit amb el Dia del Deute Ecològic de la Terra: l’1 d’agost de 2024 ja hem consumit tots els recursos que la Terra pot generar en un any. Posar consciència sobre aquest fet i sobre d’altres fenòmens preocupants que pateix el planeta és, precisament, un dels objectius principals dels cursos. Per això, a les formacions hem parlat de la sequera i dels incendis, de l’auge dels discursos d’odi i de l’antifeminisme, de l’extractivisme i la sobreexplotació de recursos per part del Nord Global cap al Sud Global, etc.

Sobretot, ens hem preguntat com podem fer front a aquestes vulneracions de drets des de l’educació en el lleure. Per fer-ho, hem volgut carregar-nos d’optimisme i il·lusió, ingredients imprescindibles per dur a terme una tasca transformadora. Només amb l’“entusiasme sospitós” del lleure associatiu del qual parlava en Carles Capdevila podrem superar l’ecoansietat, la indiferència i el desànim. Hem d’imaginar futurs on valgui la pena viure per anar més enllà de les anàlisis desencoratjadores de la nostra realitat. Per això, ens cal continuar cultivant el pensament crític, compartint bones pràctiques i fomentant un lleure laic, participatiu i de base voluntària. I un estiu més, els cursos Marta Mata han estat el laboratori on posar tot això en pràctica.

Com apliquem la perspectiva coeducativa a l’educació en el lleure? Una mirada des de diferents àmbits i diferents rangs d’edat!

Des de l’Escola Lliure El Sol hem elaborat els guions de 9 vídeos per introduir la perspectiva coeducativa a l’educació en el lleure, i Cooptècniques n’ha fet la maquetació.

El Departament d’igualtat i Feminismes té un repositori de recursos relacionats amb les temàtiques de cures i treballs de la llar, d’equitat en els treballs i dret al temps. En aquest marc, s’hi troben els vídeos «Perspectiva de gènere en l’educació en el lleure», nou píndoles agrupades en rangs d’edat: hi ha tres vídeos dedicats a l’edat 0 – 3, tres a l’edat 4 – 11 i tres a l’edat 12 – 16. Veureu que les temàtiques són variades, però totes es poden adaptar als diferents rangs d’edat!

De 0 a 3 anys
  • Jocs, contes i cançons: Hi ha pautes per transformar eines didàctiques «tradicionals» amb mirada feminista, així com exemples concrets d’aquestes per treballar amb els infants.
  • El dia a dia de l’activitat: Es revisa la quotidianitat d’un dia d’esplai/cau/altres i com poder tenir en compte la perspectiva feminista (rebuda, distribució de tasques, menjador, etc).
  • Espais i materials: Es parla sobre quin tipus de materials utilitzem amb els nostres infants i què representen, com estan distribuïts a l’espai, etc.

De 4 a 11 anys
  • Tasques productives i reproductives: En termes d’economia feminista, es parla sobre la distribució, el valor i la visibilització de diferents tipus de tasques.
  • Cura emocional: Es comparteixen algunes propostes per introduir la cura cap a una mateixa i la cura cap al grup d’iguals en la nostra acció educativa.
  • Cos i pressió estètica: Es plantegen els diferents cànons de bellesa que operen socialment i com afecten diferent en funció del gènere i altres eixos d’opressió.

De 12 a 16 anys
  • Referents i xarxes socials: Es remarca la importància de tenir referents diversos que trenquin amb la norma cisheteropatriarcal. S’analitzen les referents des del vessant personal, històric, de les xarxes socials…
  • Models relacionals: Es posen sobre la taula diferents tipologies de models relacionals, es reforcen els models d’amistat i s’introdueixen eines per qüestionar el model d’amor romàntic.
  • Sexualitats: En termes molt generals, s’introdueixen conceptes sobre consentiment, educació sexual, diversitat de gènere i afectivosexual, qüestionament de la cisheteronormativitat, etc.

Des de l’Escola creiem fermament que la perspectiva feminista i LGTBIQ+ s’introdueix des de molts angles a la nostra tasca educativa. Esperem que aquests vídeos us siguin útils per així fer-ho!

Com treballem els límits amb infants i adolescents

El passat dissabte 11 de maig vam realitzar la formació «Com posem els límits amb infants i joves» en el marc dels Campaments Pedagògics d‘Esplac. Va ser la primera vegada que es feia una formació amb aquest títol i temàtica, malgrat que s’han fet formacions semblants, especialment sobre alternatives al càstig. Creiem important rescatar algunes idees per aprofundir en aquest tema, que és fonamental en la pràctica educativa.

Campaments Pedagògics 2024 d’Esplac (Bagà)

Els límits com a part intrínseca de la vida

Primer de tot, va quedar clar que els límits són consubstancials a la vida i, per tant, no tenim més remei que acceptar aquesta realitat i treballar-la. En aquest sentit, els límits han de servir per donar suport al creixement dels infants i adolescents, i en cap cas han d’anar en contra seu.

Una idea clau és que els límits marquen una separació, és a dir, estableixen unes fronteres entre allò que es permet i allò que no. Però aquesta separació, a la vegada, implica una vinculació. És un fet paradoxal i molt important a tenir en compte: a la vegada que separen, ens uneixen. Així, vam arribar a una primera conclusió, que és que els límits ens han de servir per vincular-nos amb l’altre, no per allunyar-nos-en. Una pregunta que va sortir de manera reiterada és des d’on posem els límits. Un primer nivell de resposta ens indica que el límit el posem des de nosaltres mateixes i, per això, cal que fem un exercici d’autoreflexió sobre com ens relacionem amb aquest tema i l’exercici de l’autoritat i del poder en el nostre rol d’educadores. Sabem i podem exercir la gestió de l’autoritat i el poder amb comoditat o sentim malestar? Quines emocions se’ns desperten quan ens enfrontem a un límit? Quina ha estat la història personal amb aquests temes?

La teoria del triangle dramàtic

Un segon nivell de resposta és des de quins rols ens ubiquem per posar límits. Vam explorar la teoria del triangle dramàtic, que parla del fet que hi ha tres rols que cal evitar: l’acusador, la víctima i el salvador. Cap d’aquestes tres posicions serveixen per vincular-nos amb l’altre de manera sana i, per tant, per posar límits que ajudin al desenvolupament de l’altre. Són posicions tòxiques i en cap d’aquestes s’agafa la responsabilitat del que està succeint.

Una molt bona manera de sortir d’aquest triangle és practicar els principis de la Comunicació No Violenta que, en la seva essència, posa consciència en el que està passant tant en l’àmbit dels fets, com de les emocions i les interpretacions que s’estan fent. També propicia peticions que ajudin a tots els implicats a créixer.

Les tres dimensions del límit

Un tercer nivell de resposta va ser que els límits els podem posar des del pla de les ideologies, des del pla dels actes i des del pla dels sentiments. Un exemple del primer és quan posem un límit perquè el que ha passat no va en sintonia amb els nostres valors (“no es permeten comentaris masclistes perquè van en contra dels nostres valors de respecte i igualtat”). Un exemple del segon nivell és quan posem el límit a una conducta que s’ha produït per la conducta en sí (“aquí no es fan aquests comentaris i prou”) i un exemple del tercer nivell és quan posem un límit pels sentiments que s’estan despertant  (“no permetem que es faci o es digui això perquè ens estem sentint vulnerades”).

Tots tres nivells són necessaris i han d’anar en sintonia, però de tots tres, el nivell del sentiment és el nivell des del qual podem exercir una relació empàtica i profundament transformadora. És a dir, poden haver-hi discrepàncies en les idees i en els fets, però en el nivell dels sentiments entrem en la part més íntima de les persones i, per tant, la més vulnerable, i des d’aquí hem de ser molt respectuoses i curoses. Ni les emocions ni els sentiments són opinables i ens han d’obligar a parlar amb la màxima honestedat i humilitat.

Per això, considerar la dimensió emocional i sentimental del límit és considerar la dimensió més humana i, per tant, aquella a partir de la qual ens podem vincular amb l’altre amb més força. També és la que sovint ens costa més, per manca de cultura i educació, i perquè és la que més remou. Quan preguntem a l’altre, no el que pensa o ha fet, sinó el que sent, de cop entrem en un terreny més personal on la responsabilitat de cuidar-nos és més gran.

Quan la confiança és la clau

Finalment, un quart nivell de resposta a la pregunta “des d’on posem els límits?” es resumeix en el binomi confiança o por. Aquestes dues emocions marquen el to i, per tant, l’establiment del vincle i del límit. La por i la confiança comparteixen les mateixes “carreteres neuronals”, de manera que no podem confiar i tenir por a la vegada. 

La pregunta del milió és: “i com confio?” La resposta, senzilla i valenta a la vegada, és “confiant”. Una clau per cultivar la confiança és dir la frase “confio en mi i en el que està passant, malgrat el malestar que m’està despertant. També confio en aquest malestar.” Insistim que això requereix entrenament i maduresa, ingredients que estan a la base d’una bona relació educativa i d’un bon establiment dels vincles.

Article de Rafa Cortés, formador de l’Escola

El jovent de Mataró participa dels nostres tallers sobre comunicació empàtica i assertiva orientada al debat

Hem realitzat un total de 14 tallers a diferents grups de 4t d’ESO dels instituts de Mataró Cinc Sènies, Valldemia, Damià Campeny i Thos i Codina.

De quina manera ens comuniquem amb les persones amb qui col·laborem o treballem? Com encarem un debat o una conversa sobre un tema delicat? Com argumentem i donem la nostra opinió de manera constructiva i sense incomodar a qui ens està escoltant?

Aquestes són algunes de les preguntes sobre les quals hem estat treballant durant l’últim mes amb l’alumnat de 4t d’ESO dels instituts de Mataró, en el marc del Fòrum de Joves de Mataró. És una iniciativa promoguda des del Centre de Recursos Pedagògics de Mataró del Departament d’Educació per iniciar un camí a través del qual els joves de la ciutat puguin fer sentir la seva veu de manera participativa, social i democràtica.

Amb aquest objectiu, els centres de Secundària de Mataró han posat en marxa una sèrie d’actuacions des de l’aula, entre les quals els tallers sobre comunicació empàtica i assertiva orientada al debat que hem ofert des de l’Escola Lliure el Sol per promoure la consciència i la participació ciutadana entre l’alumnat.

Durant els tallers:

  • han treballat el desenvolupament cooperatiu d’arguments per donar opinions constructives davant un tema socialment controvertit;
  • han conegut i desenvolupat diverses dinàmiques vivencials per provocar la coneixença i fomentar la comunicació i el diàleg entre l’alumnat;
  • hem promogut espais de treball en grup i d’intercanvi d’experiències amb els coneixements que ha aportat el mateix alumnat;
  • han descobert i aplicat algunes tècniques perquè les converses i els debats es vehiculin a través d’un diàleg fluid i constructiu, així com de la comunicació no violenta i, per tant, aconseguir una escolta activa i assertiva.

Des de l’Escola, estem molt contentes de poder haver acompanyat aquestes formacions i molt satisfetes perquè, sense dubte, han estat grups amb molta iniciativa i han esdevingut les protagonistes de les sessions participant de pràctiques de debat molt enriquidores.

Noves incorporacions al claustre de formadores!

El programa Anselm Clavé

Els dies 20, 21, 27 i 28 de novembre han tingut lloc les primeres sessions del curs Anselm Clavé Acollida, que té com a objectiu incorporar formadores al claustre de formadores de l’Escola Lliure el Sol. Aquest curs forma part d’un dels programes del Pla de Formació – el programa Anselm Clavé – a través del qual fem formació a formadores. En aquest curs concret, capacitem persones interessades en la formació perquè puguin convertir-se en membres del claustre i les acompanyem en les primeres passes a la cooperativa.

Els perfil de les noves formadores

Enguany hi han participat 24 persones amb perfils ben diversos. Moltes són membres d’entitats sòcies (Esplac, Acció Escolta i Casals de Joves) o tenen algun vincle amb l’associacionisme educatiu. D’altres compten amb una trajectòria en l’ESS i el cooperativisme, o bé col·lectius activistes. I totes elles tenen experiència impartint formació i/o expertesa en els àmbits temàtics sobre els quals fem formació.

Primer: la coneixença

Les dues primeres sessions del curs van anar a càrrec d’en Raimon Carreras i en Miquel Martorell, socis de treball i membres de l’equip tècnic de l’Escola. Es va fer una presentació de la cooperativa i de les entitats sòcies de serveis, així com del catàleg de formacions, dels 10 àmbits temàtics i dels 4 d’especialització, de les modalitats de formació, etc. Alhora, es van treballar competències de les formadores, compartint les pors i les il·lusions, i reflexionant col·lectivament sobre les eines comunicatives, organitzatives i relacionals necessàries per fer formació.

Segon: la formació com a garantia de transformació

En la tercera sessió, a càrrec del formador Fermín Rodríguez, es va aprofundir en les eines metodològiques. Es van compartir estratègies per dissenyar una formació, posant la mirada en qüestions pedagògiques com els continguts, la dinamització, la gestió del temps, etc. A la quarta sessió, la Comissió de Protocol de l’Escola, representada per la Júlia Sanuy i l’Ariadna Iranzo, va presentar el protocol de prevenció i abordatge de les violències masclistes de l’Escola i va donar eines per prevenir i identificar aquestes violències en espais formatius.

Properes passes

Les pròximes setmanes seguirem fent passes per incorporar aquestes 24 persones al claustre. Totes elles hauran d’observar una sessió i fer una proposta de formació pròpia. Finalment, ens retrobarem el 15 de gener per compartir l’experiència i tancar el curs. Per a l’Escola és molt important comptar amb un claustre viu, actiu i format, que permeti garantir que tota la formació que fem incorpora valors del nostre ideari com el compromís, l’educació popular i el feminisme.

Potenciem les cooperatives d’alumnes!
El model cooperatiu a les aules

EscolesCoop i ESSpurna (programa en el qual participa l’Escola Lliure el Sol i cogestiona amb altres 4 cooperatives d’iniciativa social amb expertesa en els serveis educatius) col·laboraran en donar a conèixer el model cooperatiu a les aules dels centres educatius catalans. Aquest consens de col·laboració i participació conjunta té l’objectiu de fer créixer AlumnesCoop i de donar a conèixer el model cooperatiu a les aules dels centres educatius catalans.

Acords i compromisos

EscolesCoop acull en la seva organització a AlumnesCoop, la Federació de Cooperatives d’Alumnes de Catalunya, i impulsa un seguit d’accions encarades a potenciar el cooperativisme a les aules. Per part seva, L’ESSpurna s’encarrega de la formació de professorat i alumnat en la creació, desenvolupament i consolidació d’un model cooperatiu als centres educatius, amb una metodologia participativa i activa.

Les dues organitzacions han convingut un seguit d’acords i compromisos, entre els quals hi ha motivar les escoles i instituts federats a EscolesCoop a participar del programa de l’ESSpurna, així com incentivar les cooperatives que es constitueixin a federar-se a AlumnesCoop.

En aquest sentit, es preveu motivar les cooperatives d’alumnes a participar en els actes organitzats per EscolesCoop, com la fira i l’assemblea, i també compartir en espais de comunicació i difusió ambdós programes. L’acte l’han signat la representació de la presidenta d’EscolesCoop, Marta Rebollar, i els representants de l’ESSpurna, Jordi Segarra i Berta Puig de Doble Via SCCL i Raquel Barbier de Combinats.

EscolesCoop i l’ESSpurna

EscolesCoop agrupa a 41 escoles cooperatives i representa un model d’escola laica, plural, inclusiva, activa, humanista i integrada en els valors d’una societat catalana, i que aprèn a participar voluntàriament i de forma democràtica donant gran rellevància al treball en comú. L’ESSpurna, impuls i acompanyament per a la creació i la consolidació de les cooperatives d’alumnes, és un programa promocionat i finançat per la Direcció General de l’Economia Social i les cooperatives, gestionat per cinc cooperatives d’iniciativa social amb expertesa en la dinamització socialcultural i els serveis educatius: Doble Via, Més Educació, Lleure Quàlia, Combinats i l’Escola Lliure el Sol. Encetem el curs vinent impulsant en el cooperativisme en el món educatiu!

Arrenquem les Jornades d’Interculturalitat 2021

Aquest mes de febrer hem arrencat la preparació de les II Jornades d’Interculturalitat que desenvolupem amb Casals de Joves, la Fundació Ferrer i Guàrdia i Esplais Catalans. Podeu consultar el resultat de l’edició anterior en aquesta notícia.

Encara pendents de defnir el format segons les restriccions sanitàries, ja tenim data! Guardeu-vos el matí del dissabte 15 de maig de 2021 a l’agenda. A més a més, enguany tenim ganes de que ens ajudeu amb la definició del tema, ho podeu fer a través d’aquest formulari (i fins el 14 de març).

Comencem la preparació dels cursos Marta Mata!
Curs lleure

Marta Mata va ser pedagoga, política, renovadora de l’educació, però no només. Marta Mata exemplifica l’activisme vinculat a l’educació, transformant la realitat del debat educatiu des de múltiples fronts com les escoles, les publicacions, l’acció política o els espais de participació.

El programa Marta Mata, de formació d’activistes. S’adreça a persones que fan activisme voluntari a les entitats de base i el seu màxim exponent són els cursos que fem a l’estiu en format residencial i semi-residencial.

Comencem ara amb la preparació d’aquests cursos de l’estiu 2021, amb la composició dels equips estables, l’adaptació de continguts o innovacions metodològiques. És un procés llarg, però que ens fa sempre molta il·lusió!

I ens encantaria comptar amb tu!

Si ets formadora i tens ganes de formar part de l’equip estable, fes-nos-ho saber aquí. Si formes part d’un agrupament d’Acció Escolta, un casal de Casals de Joves o un esplai d’Esplac, consulta aquí els cursos i inscriu-te!

Descobrint projectes de transformació!

Podem dir sense cap mena de dubte que l’any 2020 ha estat marcat per l’emergència provocada per la Covid 19. Ha estat en aquest context on un grup de joves ha desenvolupat una recerca-acció sobre participació juvenil: Com participem? On participem? En quines esferes de la vida política portem la nostra veu? En l’exercici de respondre a aquestes preguntes, els i les joves han partit de la coneixença en primera persona de col·lectius i entitats juvenils per generar una cartografia audiovisual sota el nom “Descobrint projectes de transformació”. En l’edició anterior, un altre grup de joves va seguir la mateixa metodologia per aproximar-se a entitats de lleure educatiu: esplais, agrupaments i casals d’infants i joves. Què ha canviat entre aquestes dues edicions?

L’associacionisme educatiu, escola de participació juvenil

En l’anàlisi que es va fer sobre la participació en l’educació en el lleure, i més concretament en l’associacionisme educatiu, el grup de joves va posar sota el focus de mira en el tipus de participació: quin rol desenvolupaven les joves involucrades? Eren consumidores d’uns serveis gestionats per persones externes o tenien un paper actiu en els diferents espais, co-gestionant o autogestionant els projectes i/o activitats que s’hi desenvolupaven?

En segon terme, les participants del projecte també es van qüestionar la representativitat de les joves i les entitats respecte a la diversitat cultural que conforma el districte. Eren veritablement un mirall de la realitat? Aquí, i tal com ja s’ha posat sobre la taula en múltiples ocasions, les participants van tenir clar que encara queda feina per fer. Segons la seva anà-lisi les entitats educatives entrevistades no són representatives de la diversitat del barri i tot i que moltes ho tenen present cal encara treballar per trobar un punt de convivència intercultural. Els i les joves, per això, també es preguntaven si en aquella ocasió havien de quedar fora de l’anàlisi altres formes de participació que responguessin a altres lògiques associatives i que comptessin amb la participació de joves provinents de diferents contextos culturals.

Joves implicades, de quina manera?

Que la implicació i la participació en la vida comunitària i política es dóna sota múltiples formes era la premissa a partir de la qual s’ha estructurat l’activitat de recerca comunitària d’aquest any. Els i les joves participants van mapejar una bona part de les entitats juvenils amb seu al districte de Ciutat Vella. A més a més de casals, esplais i agrupaments, van descobrir-hi assemblees de joves, feministes o llibertàries, grups d’habitatge o de teatre social, sindicats d’estudiants i laborals…

A través d’entrevistes, el grup de joves va poder aprofundir en els objectius i la missió de cada col·lectiu o organització fent visible així la diversitat d’estructures i trajectòries. Alguns dels projectes eren formats exclusivament per persones voluntàries i d’altres hi tenen vinculades persones tècniques. Una bona part estaven integrats només per joves i en d’altres, tot i que els i les destinatàries eren joves, també hi havia altres persones involucrades. Un fet que va sorprendre va ser la trajectòria de les entitats, algunes amb més de 50 anys d’història! Un darrer element que van destacar en l’anàlisi era el rol de la cultura i la religió en l’organització juvenil del districte. Les conclusions de la recerca-acció “Descobrint projectes de transformacio” assenyalen aquesta diversitat com una riquesa i com a possibilitat d’arribar a més persones.

Entrevista a Colectic
Participem, sí. Aquí i mirant el món!

Les dues edicions han vinculat l’acció local amb la situació global. Com participant en el barri incidim en la transformació cap a un món més just? Què té a veure una assemblea amb la justícia econòmica? Com es vincula un grup de teatre amb el treball per la pau? A través de les entrevistes i de la coneixença de les entitats, els i les joves, han anat desgranant i descobrint les relacions de diferents temàtiques, comprenent els vincles entre les accions indi-viduals i col·lectives i mobilitzant coneixements i competències per tal de reafirmar que són una generació que veu i sent l’emergència i que no es quedarà de braços plegats. I és que com diu la Marina Garcés: Estem ja compromeses. No depèn d’una elecció, sinó d’una acceptació i d’una presa de posició. 

*aquest és un projecte desenvolupat conjuntament per l’Assemblea de Cooperació per la Pau, Teleduca i l’Escola Lliure el Sol.