Categoria: Jornades

Desgranem les crisis: respostes des dels feminismes i el lleure
El diumenge 27 d’octubre es va celebrar la XIV edició de les Jornades de Lleure i Feminisme a la Masia de la Guineueta, a Barcelona, on van participar una cinquantena de persones de Minyons Escoltes i Guies i Esplais Catalans.

Les Jornades de Lleure i Feminismes són un espai de trobada entre l’associacionisme educatiu i el moviment feminista i LGBTIQA+. Un espai de col·laboració que ens permet estendre discursos, teixir complicitats i intercanviar experiències. Enguany la Masia de la Guineueta ha acollit la catorzena edició d’aquestes jornades, organitzades per Esplais Catalans, Minyons Escoltes i Guies i Escola Lliure El Sol.

Les jornades van arrencar a les 9:45 h del matí amb una taula rodona, titulada Revisem la interseccionalitat, a càrrec de Maria Rodó, Paqui Perona i Florencia Brizuela i moderada per la Cristina Gotzens, membre de l’Equip de Coordinació d’Esplac. La taula rodona va comptar amb la presència de tres activistes feministes amb l’objectiu d’oferir una revisió crítica del paper de la interseccionalitat en la lluita feminista, tot analitzant els focus de tensió i punts de mutu acord dins del moviment.

Una hora després, van començar els tallers del matí. Per una banda, hem gaudit del taller titulat Feminisme gitano: una resposta a l’antigitanisme a càrrec de Paqui Perona, tallerista del col·lectiu Veus Gitanes. El taller estava enfocat a conèixer la cultura del Poble Gitano des d’una mirada antiracista i de lluita contra l’antigitanisme. Per altra banda, el taller Una mirada als conflictes (armats) des dels feminismes ha anat a càrrec del col·lectiu Del kurdistan a Catalunya: educar per transformar, on s’ha pogut aprofundir en el moviment de resistència kurd, l’autodefensa que encarnen les dones i la seva ciència: la Jineoloji.

Acabats els tallers del matí, dues companyes properes a l’organització van preparar el dinar per a tothom. Després de compartir aquest àpat, FricanDones van organitzar un DJ set. FricanDones és un projecte format per la Ikki i la Momo, compromès amb la cultura accessible, feta amb consciència de classe i amb el transfeminisme com a sistema de lluita i cures.

A la tarda va arribar el moment de la segona ronda de tallers. Durant el taller Masculinitats i violències: quin és el paper dels homes? impartit per Lau Zalacain es va parlar sobre els conceptes d’identitat, gènere i privilegis, tot posant el focus en les possibilitats i alternatives a les que podem aspirar a través de la revisió i el qüestionament del model hegemònic de masculinitat.

Mentrestant, al taller de Diversitat funcional i anticapacitisme amb perspectiva feminista dinamitzat pel Col·lectiu L’Argelaga s’articulava un diàleg en la intersecció entre les neurodivergències amb el gènere i la sexualitat. Per tal de comprendre com funciona aquesta interacció entre les identitats queer i les neurodivergències va caldre repensar i redefinir diversos conceptes vinculats a la “salut”. A partir d’un marc anticapacitista, es van donar eines per acompanyar infàncies dissidents i construir espais més segurs i inclusius en el lleure educatiu.

Simultàniament, va tenir lloc el taller Ètica de la cura i mirada restaurativa a les organitzacions preparat per Abilis. No hi ha una única manera vàlida d’existir, les persones tenim necessitats diverses. Per participar d’una organització, ha d’existir la possibilitat. Les organitzacions han de tenir en compte aquestes condicions per tal de sostenir-se en el temps a mitjà i a llarg termini. El taller es va centrar en el treball d’aspectes com la identitat de l’entitat, l’organització, el relleu o els rols de poder, així com oferir eines, metodologies o coneixements que serveixin per a crear col·lectivament una ètica compartida.

Per tancar les jornades, a les 19:00h les participants van poder transmetre les seves impressions sobre les jornades i es va explorar quines temàtiques voldrien abordar en futures edicions. Amb tot, la trobada va ser una oportunitat per a descobrir recursos i dinàmiques, així com noves referents, perspectives i mirades. Gràcies a totes les participants, a l’organització i a les talleristes per fer-les possibles!

II Tardes de Lleure i Antiracisme: Estratègies davant l’odi, les violències i les opressions

Els dies 5, 6 i 7 de novembre, l’Escola Lliure El Sol acollirà la segona edició de les Tardes de Lleure i Antiracisme, unes jornades organitzades conjuntament per Esplais Catalans, la Fundació Ferrer i Guàrdia i l’Escola Lliure el Sol. Aquest espai pretén oferir eines i estratègies per combatre el racisme, l’odi i altres formes de violència des de l’àmbit del lleure educatiu.

Amb la creixent presència de postures reaccionàries i racistes, sobretot entre la joventut, aquestes jornades són una oportunitat per reflexionar i actuar des del món del lleure, entès com un agent clau en la lluita antiracista i la construcció d’una societat crítica i inclusiva.

Programa

Discursos d’odi i racisme a les xarxes socials

5 de novembre (18:30 – 20:30) | Taller a càrrec d’AlgoRace, un projecte pioner en la perspectiva antiracista dins del debat públic sobre la intel·ligència artificial, amb Miriam Hatibi, periodista i activista antiracista. Es tractaran els mecanismes dels discursos d’odi i com el lleure pot ser un motor per revertir-los.

El racisme com a vulneració de drets i algunes eines per fer-hi front

6 de novembre (18:30 – 20:30) | A càrrec de l’Úrsula Ruiz de SOS Racisme, serà un taller on s’oferirà una aproximació teòrica a la llei d’estrangeria com a llei que vulnera els drets humans i també farà un recorregut per la Llei d’igualtat de tracte i No discriminació com a eina que els restitueix.

Experiències d’antiracisme

7 de novembre (18:30 – 20:30) | Taula rodona amb la participació del Sindicat d’Habitatge de Poble-sec, Criando Alianzas i una entitat del lleure educatiu, que compartiran les seves experiències antiracistes.

Les inscripcions són gratuïtes i estan disponibles a través de la nostra web. Les jornades són una oportunitat única per compartir i construir estratègies efectives per enfrontar el racisme i les opressions des de l’educació en el lleure. Us animem a formar part d’aquest espai de reflexió i acció per una societat més justa i inclusiva!

Com treballem els límits amb infants i adolescents

El passat dissabte 11 de maig vam realitzar la formació «Com posem els límits amb infants i joves» en el marc dels Campaments Pedagògics d‘Esplac. Va ser la primera vegada que es feia una formació amb aquest títol i temàtica, malgrat que s’han fet formacions semblants, especialment sobre alternatives al càstig. Creiem important rescatar algunes idees per aprofundir en aquest tema, que és fonamental en la pràctica educativa.

Campaments Pedagògics 2024 d’Esplac (Bagà)

Els límits com a part intrínseca de la vida

Primer de tot, va quedar clar que els límits són consubstancials a la vida i, per tant, no tenim més remei que acceptar aquesta realitat i treballar-la. En aquest sentit, els límits han de servir per donar suport al creixement dels infants i adolescents, i en cap cas han d’anar en contra seu.

Una idea clau és que els límits marquen una separació, és a dir, estableixen unes fronteres entre allò que es permet i allò que no. Però aquesta separació, a la vegada, implica una vinculació. És un fet paradoxal i molt important a tenir en compte: a la vegada que separen, ens uneixen. Així, vam arribar a una primera conclusió, que és que els límits ens han de servir per vincular-nos amb l’altre, no per allunyar-nos-en. Una pregunta que va sortir de manera reiterada és des d’on posem els límits. Un primer nivell de resposta ens indica que el límit el posem des de nosaltres mateixes i, per això, cal que fem un exercici d’autoreflexió sobre com ens relacionem amb aquest tema i l’exercici de l’autoritat i del poder en el nostre rol d’educadores. Sabem i podem exercir la gestió de l’autoritat i el poder amb comoditat o sentim malestar? Quines emocions se’ns desperten quan ens enfrontem a un límit? Quina ha estat la història personal amb aquests temes?

La teoria del triangle dramàtic

Un segon nivell de resposta és des de quins rols ens ubiquem per posar límits. Vam explorar la teoria del triangle dramàtic, que parla del fet que hi ha tres rols que cal evitar: l’acusador, la víctima i el salvador. Cap d’aquestes tres posicions serveixen per vincular-nos amb l’altre de manera sana i, per tant, per posar límits que ajudin al desenvolupament de l’altre. Són posicions tòxiques i en cap d’aquestes s’agafa la responsabilitat del que està succeint.

Una molt bona manera de sortir d’aquest triangle és practicar els principis de la Comunicació No Violenta que, en la seva essència, posa consciència en el que està passant tant en l’àmbit dels fets, com de les emocions i les interpretacions que s’estan fent. També propicia peticions que ajudin a tots els implicats a créixer.

Les tres dimensions del límit

Un tercer nivell de resposta va ser que els límits els podem posar des del pla de les ideologies, des del pla dels actes i des del pla dels sentiments. Un exemple del primer és quan posem un límit perquè el que ha passat no va en sintonia amb els nostres valors (“no es permeten comentaris masclistes perquè van en contra dels nostres valors de respecte i igualtat”). Un exemple del segon nivell és quan posem el límit a una conducta que s’ha produït per la conducta en sí (“aquí no es fan aquests comentaris i prou”) i un exemple del tercer nivell és quan posem un límit pels sentiments que s’estan despertant  (“no permetem que es faci o es digui això perquè ens estem sentint vulnerades”).

Tots tres nivells són necessaris i han d’anar en sintonia, però de tots tres, el nivell del sentiment és el nivell des del qual podem exercir una relació empàtica i profundament transformadora. És a dir, poden haver-hi discrepàncies en les idees i en els fets, però en el nivell dels sentiments entrem en la part més íntima de les persones i, per tant, la més vulnerable, i des d’aquí hem de ser molt respectuoses i curoses. Ni les emocions ni els sentiments són opinables i ens han d’obligar a parlar amb la màxima honestedat i humilitat.

Per això, considerar la dimensió emocional i sentimental del límit és considerar la dimensió més humana i, per tant, aquella a partir de la qual ens podem vincular amb l’altre amb més força. També és la que sovint ens costa més, per manca de cultura i educació, i perquè és la que més remou. Quan preguntem a l’altre, no el que pensa o ha fet, sinó el que sent, de cop entrem en un terreny més personal on la responsabilitat de cuidar-nos és més gran.

Quan la confiança és la clau

Finalment, un quart nivell de resposta a la pregunta “des d’on posem els límits?” es resumeix en el binomi confiança o por. Aquestes dues emocions marquen el to i, per tant, l’establiment del vincle i del límit. La por i la confiança comparteixen les mateixes “carreteres neuronals”, de manera que no podem confiar i tenir por a la vegada. 

La pregunta del milió és: “i com confio?” La resposta, senzilla i valenta a la vegada, és “confiant”. Una clau per cultivar la confiança és dir la frase “confio en mi i en el que està passant, malgrat el malestar que m’està despertant. També confio en aquest malestar.” Insistim que això requereix entrenament i maduresa, ingredients que estan a la base d’una bona relació educativa i d’un bon establiment dels vincles.

Article de Rafa Cortés, formador de l’Escola

Arrenquem les Jornades d’Interculturalitat 2021

Aquest mes de febrer hem arrencat la preparació de les II Jornades d’Interculturalitat que desenvolupem amb Casals de Joves, la Fundació Ferrer i Guàrdia i Esplais Catalans. Podeu consultar el resultat de l’edició anterior en aquesta notícia.

Encara pendents de defnir el format segons les restriccions sanitàries, ja tenim data! Guardeu-vos el matí del dissabte 15 de maig de 2021 a l’agenda. A més a més, enguany tenim ganes de que ens ajudeu amb la definició del tema, ho podeu fer a través d’aquest formulari (i fins el 14 de març).

Jornades Interculturalitat 2020
Cartell hortizontal

*article publicat originalment el 9 de novembre de 2020 al Blog de la Fundació Ferrer i Guàrida

Prop de 50 persones van participar aquest dissabte en les Jornades Interculturalitat 2020 “Com participem conjuntament amb entitats diverses?” Una sessió de formació interna per promoure la interculturalitat en l’associacionisme organitzada per Esplais Catalans, la Federació de Casals de Joves de Catalunya, l’Escola Lliure El Sol i la Fundació Ferrer i Guàrdia. 

El seminari en format telemàtic va comptar amb la ponència de Basha Changuerra, exdirectora de la revista Afroféminas i membre activa de l’associació feminista AfroFem Coop i del col·lectiu Comunitat Negra Africana i Afrodescendent d’Espanya (CNAAE). La seva intervenció va donar algunes claus perquè les entitats de lleure aconsegueixin convertir-se en espais més interculturals. Un primer punt, segons Changuerra, és respectar i reconèixer la diversitat amb programes d’activitats que incloguin aquesta perspectiva identitària i incorporar la interculturalitat en l’equip de monitors. “Les persones a càrrec dels esplais necessiten incorporar aquesta perspectiva interseccional a l’hora d’interpel·lar altres comunitats, no compta només la intenció sinó l’herència històrica”, apunta l’activista antiracista. Per aquest motiu, Changuerra explica que per tal d’aproximar-se amb èxit a altres comunitats culturals cal fer autocrítica contra l’estigma paternalista i la mentalitat judeocristiana, i mostrar humilitat sinó volem rebre el rebuig. Com a consell, recomana acudir a les entitats diverses en un moment embrionari de les idees i “convidar a les entitats en un primer estadi, fer-ho des d’una perspectiva que entengui què significa la nostra presència i la nostra intervenció”. 

En la jornada van participar quatre experiències d’entitats que treballen la interculturalitat: Fundació Bayt Al-Thaqafa, Espai La Tregua, Catàrsia i el projecte Joves Referents del Centre d’Estudis Africans i Interculturals. En aquesta sessió van donar a conèixer la seva intervenció amb persones d’orígens diversos. La Fundació Bayt Al-Thaqafa és una entitat que atén les necessitats de les persones arabomusulmanes davant situacions de discriminació i per facilitar la seva integració socioeconòmica. L’Espai La Tregua realitza la seva acció social a través de l’art per conscienciar sobre el feminisme i l’antiracisme, a la vegada que actua com una xarxa de suport per a persones nouvingudes. Catàrsia és un col·lectiu de persones d’origen asiàtic que treballen la diversitat amb activitats com el teatre-fòrum per obrir espais de reflexió sobre el fet de viure en una societat blanca-normativa. Per últim, el projecte Joves Referents del CEAI busca fomentar la participació de persones afectades pel racisme o l’estigma d’origen per formar-les en qüestions de diversitat, interculturalitat i prevenció de les violències. 

Finalment, la sessió es va clausurar amb la presentació de la Guia d’Interculturalitat i Treball en xarxa, elaborat per Esplais Catalans i la Federació de Casals de Joves de Catalunya. Es tracta d’un complement al Mapa d’Entitats que treballen la diversitat, i que vol servir per exposar de forma entenedora perquè hem esdevingut entitats excloents i recursos per revertir aquesta realitat. 

En l’avenç de la interculturalitat en l’associacionisme, des de la Fundació Ferrer i Guàrdia vam iniciar el projecte Activa’t-Joves Referents. Es tracta d’una iniciativa on participen Esplac, Escola Lliure El Sol i Acció Escolta de Catalunya, entre altres organitzacions, i que busca introduir la pràctica associativa a persones joves d’orígens diversos i col·lectius vulnerables per tal de millorar la seva ocupabilitat, a l’hora que es fomenta la diversitat dins les entitats. 

Escrit: Fundació Ferrer i Guàrdia

Les X Jornades de Lleure i Feminismes, tot un èxit!

Article publicat orginalment al Blog de les Jornades de Lleure i Feminismes el 27 d’octubre de 2020.

El passat diumenge 25 d’octubre de 2020 es va celebrar la desena edició de les Jornades de Lleure i Feminismes al Casal de Joves Girapells de Barcelona, amb un total de 100 participants. Les jornades, organitzades conjuntament per l’Escola Lliure el Sol, Casals de Joves de Catalunya, Escoltes Catalans, Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (Demarcació de Barcelona) i Esplais Catalans, han commemorat els deu anys de trajectòria, revisant els aprenentatges i valorant tot el que hem caminat plegades i, alhora, posant una mirada crítica, constructiva i transformadora al futur.

Enguany, degut al context de pandèmia mundial, les Jornades s’han hagut d’adaptar a les possibilitats i, per tant, s’han reduït a un dia de presencialitat, a diferència de tot un cap com en els anys anteriors. A més, s’han desenvolupant complint estrictament el protocol d’activitats formatives elaborat per la Direcció General de Joventut.

A diferència de les edicions anteriors, i seguint amb el context de pandèmia, s’han desenvolupat ponències en línia de dilluns a dijous, comptant amb en Teo Pardo (Què pot aportar la perspectiva trans i feminista a l’educació sexual?), la Mariona Zamora de l’Esberla (Més enllà de dir-nos feministes… 4 preguntes que ens hem de fer per saber si estem incorporant les cures i el feminisme a la nostra entitat!), l’Andrea Ruedas (Desarrelem la violència masclista a les entitats juvenils), que s’ha ajornat per motius de salut, i la Mireia Redondo (Autodefensa i suport, combatem la violència masclista).

Pel què fa a les Jornades presencials, vam comptar les talleristes de Sexus (Flow) i Las Kellys (Las Kellys contra la precarietat) en el marc de l’eix d’interseccionalitat, l’Associació ActivaMent de Catalunya (Cossos, cures i autogestió feminista en salut mental) i Lola no estás sola (Les dones sense llar amb mirada feminista) per l’eix combatre la violència masclista, l’Esberla (Combatem les violències masclistes: comencem per les nostres?) i el Zoe (No-monogàmia) per l’eix de relacions, Marikarmen Free i Verónica Arauzo (Treball sexual en primera persona) i el Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats (El meu cos, jo decideixo! Drets Sexuals i Reproductius, la lluita i resiliència continuen!) en el marc de l’eix de reapropiació dels cossos i, finalment, Hora Bruixa i Periférikas (Col·lectius feministes represaliats) i la Comissió de trobades no-mixtes del moviment per l’habitatge a Catalunya (Habitatge amb perspectiva de gènere) per l’eix d’autodefensa feminista. 

Volem agrair a les participants, talleristes i ponents la participació a les desenes Jornades de Lleure i Feminismes i esperem veure’ns en les properes edicions!