El projecte «Enfortim Vincles» fa un any que està en marxa i totes les accions que se’n deriven estan fomentant connexions entre l’Educació per a la Justícia Global i l’educació en el lleure que promovem des de l’Escola
Per si no ho recordàvem…
Durant 2023 i 2024 des de l’Escola Lliure El Sol, conjuntament amb Creart, impulsem el projecte «Enfortim Vincles», finançat per la Diputació de Barcelona. Aquest projecte té tres eixos d’actuació principals: la consolidació de la proposta educativa de l’EpJG a l’Escola Lliure El Sol, la promoció d’aquesta mirada al cooperativisme educatiu i també a l’associacionisme educatiu mitjançant formació a entitats sòcies.
Què hem fet fins ara?
L’any 2023 vam posar el focus en treballar aquest paradigma a l’Escola. A través de revisar les deu guies d’àmbit temàtic amb aquesta perspectiva i l’elaboració d’una onzena guia, vam garantir que el discurs de l’Escola estigués tenyit de Justícia Global. A més a més, aquesta revisió política la vam acompanyar d’espais formatius per al Claustre i els Equips Estables. D’aquests, en destaquem el monogràfic «Ens fem nostra la Justícia Global?», dinamitzat per Creart. Finalment, vam publicar un seguit de dinàmiques per treballar l’Educació per a la Justícia Global a la sessió als cursos de Monitores i Directores de Lleure.
També vam dedicar el 2023 a coordinar-nos amb diferents cooperatives de lleure per tal de conèixer quines necessitats tenien en relació a l’Educació per a la Justícia Global i oferint formació a aquelles que ho volguessin. A més, també vam fer una diagnosi amb elles per tenir idees de com encarar el paquet de recursos pedagògics, que compta amb un centre d’interès i un seguit de dinàmiques que treballen els diferents eixos de l’Educació per a la Justícia Global.
I aquest 2024, què estem fent?
Aquest 2024 estem desenvolupant el recurs pedagògic, que publicarem durant els propers mesos. A més, seguim oferint formacions a les cooperatives educatives que la demanin, així com també estem realitzant sessions d’Ideari amb perspectiva d’Educació per a la Justícia Global a alguns cursos de Monitores de Lleure.
Aquest any també ens centrem en la pota de l’associacionisme educatiu: estem planificant com incorporar aquest paradigma als cursos d’estiu Marta Mata, seguint el fil pedagògic formatiu de l’any passat amb les formadores del Claustre. Així mateix, estem fent formació específica d’Educació per a la Justícia Global a les entitats sòcies.
Encara ens queden molts mesos per seguir inundant l’Escola de Justícia Global: Creiem fermament que ampliar la visió de les lluites i veure que totes estan interconnectades és el camí per a una acció educativa transformadora.
Després dels primers 6 mesos de L’ESSpurna, ja hem aconseguit que més de 100 cooperatives d’alumnes participin en el programa educatiu d’impuls al cooperativisme. Amb L’ESSpurna sensibilitzem i divulguem el model d’emprenedoria cooperativa entre l’alumnat dels centres educatius al llarg del curs 2023-2024. Per fer-ho, acompanyem el professorat i animem l’alumnat a formar cooperatives on treballem la participació, el treball en equip i els valors cooperatius.
El programa en xifres
De les 108 cooperatives inscrites en el programa, n’hi ha 28 que ja existien anteriorment i a les quals els fem un acompanyament centrat en la seva consolidació. La resta de cooperatives, 80, s’han creat en el marc del programa.
Totes aquestes cooperatives formen part dels 57 centres educatius que han estat adherits al programa durant aquest curs 2023/2024. Estan dividits entre 9 centres de les terres de Ponent, 8 de les comarques tarragonines, 10 de les comarques gironines i el Maresme, 15 del Vallès i la Catalunya Central i 15 de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
Des de l’Escola Lliure el Sol concretament estem acompanyant les 42 cooperatives de Barcelona repartides entre els 15 centres situats a 5 districtes de la ciutat de Barcelona, i a municipis com Santa Coloma de Gramenet, Castelldefels i Corbera de Llobregat.
Acompanyament en la creació de la cooperativa
L’acompanyament que proporcionem comença amb una formació per al professorat i per a l’alumnat, en la qual s’expliquen les bases de l’economia social i solidària (ESS). A més, també es presenten les diferents opcions de cooperatives possibles i es plantegen les bases per a la primera presa de decisions, que comporta la constitució de la cooperativa. D’altra banda, el programa contempla sessions puntuals de treball directament amb l’alumnat. A partir d’aquí, s’acompanya el professorat a seguir-ho treballant amb l’alumnat.
El cooperativisme prospera entre el jovent
El cooperativisme a les aules està en auge, com ho demostra un estudi de la Confederació Empresarial Espanyola de l’Economia Social (CEPES), on s’afirma que durant l’últim any hi ha hagut un augment del 55% d’oferta formativa universitària en ESS. A més, s’han començat a realitzar actes temàtics, com la Fira de Cooperatives d’Alumnes de Catalunya, que AlumnesCoop va celebrar a finals del 2023 a Barcelona i que va reunir a més de 250 assistents.
Des de l’Escola Lliure el Sol ho celebrem i agafem empenta per continuar posant totes les nostres energies en aquest programa promogut per la Direcció General d’Economia Social i Solidària, el Tercer Sector i les Cooperatives de la Generalitat de Catalunya, en el qual intercooperem amb Doble Via, Lleure Quàlia, Combinats i +Educació.
Podeu llegir la noticia completa publicada al Jornal i redactada per Damià Torruella Duran aquí.
Podeu llegir la noticia completa publicada al Jornal i redactada per Damià Torruella Duran aquí.
*aquest artícle va ser publicat originàriament el 10 de juny de 2020 al Blog de Pam a Pam.
L’Escola Lliure El Sol fa una proposta d’abastiment alimentari per a esplais, agrupaments i casals de joves després d’una reflexió sobre el paper de l’associacionisme educatiu en el model agroalimentari. És un plantejament en el marc del projecte Abastiment agroecològic que intenta donar eines per posar en pràctica accions cap a la sobirania alimentària.
Ens hem parat a pensar a quin model agroalimentari donem suport
des de l’associacionisme educatiu? On s’han cultivat els llegums que
comprem? Quines condicions laborals hi ha darrere de la fruita que
mengem? Quin impacte sobre el medi ambient té la xocolata del berenar?
Realment eduquem en salut i sostenibilitat en els àpats que fem a les
nostres entitats? En definitiva, sabem quina és la nostra petjada ecològica
en l’àmbit de l’abastiment d’aliments? Aquestes són preguntes que
prenen especial rellevància durant les activitats d’estiu, quan moltes
entitats ens desplacem en gran grup i el nostre consum, però també el
nostre impacte, augmenta considerablement.
És ben sabut que el sistema agroalimentari dominant presenta
contradiccions en totes les seves etapes: la producció, la distribució i
el consum. Però no sempre tenim present que el model agroecològic o de
petita pagesia proveeix aliments sans i de qualitat, contribueix a
mantenir viu el territori i és un dels eixos en la lluita contra el
canvi climàtic. I és que quan afavorim una distribució amb menys
intermediaris basada en circuits de comercialització curta
i apostem per allunyar-nos d’un model agroindustrial i intensiu, estem
reduint l’ús de recursos i de combustibles fòssils, disminuint la
generació de residus i evitant el malbaratament alimentari. L’agroecologia aposta així per repensar el model de gran ciutat posant la sobirania alimentària
al centre i buscant solucions a l’envelliment i el despoblament de
moltes zones productores d’aliments. Tot plegat, lluitant per erradicar
les dinàmiques masclistes i racistes pròpies del sistema capitalista,
clarament injust i insostenible.
En aquesta línia, la campanya d’Abastiment Agroecològic , impulsada per Arran de Terra i Pam a Pam
arrel de la crisi de la COVID-19 (però amb voluntat d’anar més enllà),
té l’objectiu d’afavorir les iniciatives agroecològiques tot
replantejant el nostre model agroalimentari. La campanya inclou un mapa i
un directori de projectes agroramaders, a més d’un protocol de comandes conjuntes en espais comunitaris que busca unir recursos logístics de desplaçament. Des de l’Escola Lliure El Sol i Pam a Pam hem adaptat aquests recursos a la realitat de l’associacionisme educatiu, fent aquesta proposta d’abastiment per a entitats.
L’objectiu és animar esplais, agrupaments escoltes i casals de joves a
abastir-se de productes agroecològics i/o de proximitat per a les
activitats d’estiu (campaments, casals, rutes i colònies), aprofitant
aquesta situació per generar formes de consum basades en circuits de
comercialització curta i apostant per la sobirania alimentària. Per
aconseguir-ho, plantegem 3 línies d’acció principals:
1. Abastiment de producte fresc (fruita, verdura, pa) de la zona on es realitza l’activitat (durant l’activitat)
2. Abastiment de producte no fresc (llegums, cereals) a granel i amb proveïdores responsables (abans de l’activitat)
3. Abastiment de producte de la zona on es realitza l’activitat (fruits secs, oli, formatges, mel) per a les famílies de l’entitat (després de l’activitat)
Es tracta de línies d’acció diferents però complementàries, que cada
entitat pot de fer-se seves. Proposem començar pels productes frescos:
la fruita i la verdura permetran un contacte directe amb les
productores, ajudaran a repensar els menús i posaran les coses més
fàcils amb el pressupost final de l’activitat. La proposta es concreta
en una calendarització aproximada de les tres línies d’acció a partir de
tres fases. Per cada fase, es detallen els passos a seguir i es
faciliten eines que poden ser d’utilitat per a les entitats, com ara
models de missatge per a proveïdores i famílies, un full de càlcul per
fer la comanda i una calculadora de quantitats. Sense oblidar el mapa d’Abastiment Agroecològic,
essencial per començar la cerca de proveïdores! També es fan propostes
de treball en xarxa amb d’altres entitats o espais comunitaris del barri
o municipi, amb qui es poden engegar comandes col·lectives.
Incorporar aquests canvis a les entitats planteja tota mena de debats
i preguntes. La pròpia naturalesa de les activitats d’estiu fa que
aquestes es concentrin en certs territoris, fet que condiciona l’oferta
d’aliments. Què passa si no apareixen proveïdores al mapa que estiguin a
prop d’on es realitza l’activitat? Què és prioritari, el producte
agroecològic o el producte de proximitat? La resposta a aquestes
preguntes passa per anar més enllà del mapa, descobrint l’entorn i fent
una planificació corresponsable. També implica tenir en compte les
especificitats de cada tipus d’activitat, com poden ser les rutes o les
colònies en cases no gestionades directament per les entitats. D’altres
entrebancs poden ser l’encariment de l’activitat o la falta de temps,
que demanen transparència, treball en xarxa i flexibilitat. No es tracta
de fer-ho tot de cop, sinó d’anar generant petits canvis que siguin
econòmicament viables i no excloguin a ningú. Per aconseguir aquestes
formes d’abastiment més responsables caldrà implicar tots els membres de
l’entitat, incloses famílies, infants i joves. També serà
imprescindible no limitar aquestes accions a l’estiu, convertint-les en
un eix transversal durant tot el curs.
Així doncs, sumant-nos a les iniciatives impulsades des de moltes entitats,
veiem clau incorporar els principis de la sostenibilitat ambiental i la
sobirania alimentària al dia a dia de les comunitats educatives. Des de
l’ideari i el projecte educatiu, fins als jocs i les accions més
quotidianes, cal que replantegem el nostre model agroalimentari. És
evident que el menú de les colònies, rutes o campaments està lligat a la
nostra acció educativa. Si parlem de convertir el quotidià en context
d’aprenentatge, això hauria d’incloure les estones lliures, les tasques
per al comú i els àpats. Veure uns aliments (i no uns altres) al rebost i
al plat pot fer que infants i joves es facin determinades preguntes.
Veure com monis, caps i intendents tornen de fer la compra amb productes
envasats en plàstic o amb caixes de producte agroecològic de
proximitat, també. Més enllà de les dificultats associades a aquests
canvis, no oblidem que amb accions com aquestes estem educant a uns
infants i joves que, al seu torn, poden traslladar preguntes, reflexions
i nous hàbits a les seves llars, convertint-se en una peça més de la transició cap a un consum més sostenible i transformador!
Presentem l’exposició MOU-TE! Cap
a l’economia solidària. Una exposició que té com a objectiu apropar els i les
joves al principis i pràctiques de l’economia social i solidària. A través de 4
plafons, s’exploren consideracions generals, s’aprofundeix en aspectes
d’organització interna i també d’impacte social i ambiental. El darrer plafó
apunta diferents maneres per apropar-se a l’ESS: a través del consum
responsable, de l’autoocupació o de la cerca de feina.
L’exposició es complementa amb una guia didàctica destinada a educadores, que aprofundeix en el marc teòric i també proposa activitats per dinamitzar l’exposició. MOU-TE! també compta amb una pàgina web complementària on es poden trobar els recursos i material d’aprofundiment que es presenten als plafons.
Si esteu interessades en
exposar-la en els vostres espais, només cal que la demaneu via web!
El disseny de l’exposició l’ha fet La Pera sccl, els continguts s’han elaborat conjuntament amb L’Esguard sccl i s’ha finançat des de Barcelona Activa.
A inicis d’any vam arrencar el programa Cooperatives de
Joves, un projecte promogut per Barcelona Activa i que hem dut a terme a través
de la col·laboració amb Labcoop, una cooperativa de segon grau.
El programa Cooperatives de Joves apropa el cooperativisme i
l’economia solidària als i les joves a través d’un programa formatiu
completament vivencial i on es posa els i les joves al centre del procés
d’aprenentatge. A través de la simulació de la creació d’una cooperativa de
treball, les 9 joves participants del programa han adquirit coneixements i
competències de les diferents dimensions que caracteritzen els processos
d’emprenedoria cooperativa: personal, comunicativa, relacional, econòmica i
societària . Els i les joves també han contat amb el suport de diferents
cooperatives i entitats articulades a través del comitè local.
El programa va veure’s afectat per l’emergència provocada per la crisi de la Covid19 i es va traslladar a format telemàtic. Tot i que això va suposar perdre una part important del procés de construcció de grup, va ser un repte al qual tot l’equip es va enfrontar amb ganes i que va tenir molt bona resposta per part dels i les joves. Finalment els i les joves van crear la cooperativa L’Esstoig, una cooperativa de difusió de l’ESS a joves a través de l’humor i les pràctiques d’estudis superiors.
La cooperativa es va acabar el juny passat amb una darrera
trobada presencial de tancament i valoració.
Recent Comments