A l’associacionisme educatiu també ho fem agroecològic!

*aquest artícle va ser publicat originàriament el 10 de juny de 2020 al Blog de Pam a Pam.

L’Escola Lliure El Sol fa una proposta d’abastiment alimentari per a esplais, agrupaments i casals de joves després d’una reflexió sobre el paper de l’associacionisme educatiu en el model agroalimentari. És un plantejament en el marc del projecte Abastiment agroecològic que intenta donar eines per posar en pràctica accions cap a la sobirania alimentària.

Ens hem parat a pensar a quin model agroalimentari donem suport des de l’associacionisme educatiu? On s’han cultivat els llegums que comprem? Quines condicions laborals hi ha darrere de la fruita que mengem? Quin impacte sobre el medi ambient té la xocolata del berenar? Realment eduquem en salut i sostenibilitat en els àpats que fem a les nostres entitats? En definitiva, sabem quina és la nostra petjada ecològica en l’àmbit de l’abastiment d’aliments? Aquestes són preguntes que prenen especial rellevància durant les activitats d’estiu, quan moltes entitats ens desplacem en gran grup i el nostre consum, però també el nostre impacte, augmenta considerablement.

És ben sabut que el sistema agroalimentari dominant presenta contradiccions en totes les seves etapes: la producció, la distribució i el consum. Però no sempre tenim present que el model agroecològic o de petita pagesia proveeix aliments sans i de qualitat, contribueix a mantenir viu el territori i és un dels eixos en la lluita contra el canvi climàtic. I és que quan afavorim una distribució amb menys intermediaris basada en circuits de comercialització curta i apostem per allunyar-nos d’un model agroindustrial i intensiu, estem reduint l’ús de recursos i de combustibles fòssils, disminuint la generació de residus i evitant el malbaratament alimentari. L’agroecologia aposta així per repensar el model de gran ciutat posant la sobirania alimentària al centre i buscant solucions a l’envelliment i el despoblament de moltes zones productores d’aliments. Tot plegat, lluitant per erradicar les dinàmiques masclistes i racistes pròpies del sistema capitalista, clarament injust i insostenible.

En aquesta línia, la campanya d’Abastiment Agroecològic , impulsada per Arran de Terra i Pam a Pam arrel de la crisi de la COVID-19 (però amb voluntat d’anar més enllà), té l’objectiu d’afavorir les iniciatives agroecològiques tot replantejant el nostre model agroalimentari. La campanya inclou un mapa i un directori de projectes agroramaders, a més d’un protocol de comandes conjuntes en espais comunitaris que busca unir recursos logístics de desplaçament. Des de l’Escola Lliure El Sol  i Pam a Pam hem adaptat aquests recursos a la realitat de l’associacionisme educatiu, fent aquesta proposta d’abastiment per a entitats. L’objectiu és animar esplais, agrupaments escoltes i casals de joves a abastir-se de productes agroecològics i/o de proximitat per a les activitats d’estiu (campaments, casals, rutes i colònies), aprofitant aquesta situació per generar formes de consum basades en circuits de comercialització curta i apostant per la sobirania alimentària. Per aconseguir-ho, plantegem 3 línies d’acció principals:

1. Abastiment de producte fresc (fruita, verdura, pa) de la zona on es realitza l’activitat (durant l’activitat)
2. Abastiment de producte no fresc (llegums, cereals) a granel i amb proveïdores responsables (abans de l’activitat)
3. Abastiment de producte de la zona on es realitza l’activitat (fruits secs, oli, formatges, mel) per a les famílies de l’entitat (després de l’activitat)

Es tracta de línies d’acció diferents però complementàries, que cada entitat pot de fer-se seves. Proposem començar pels productes frescos: la fruita i la verdura permetran un contacte directe amb les productores, ajudaran a repensar els menús i posaran les coses més fàcils amb el pressupost final de l’activitat. La proposta es concreta en una calendarització aproximada de les tres línies d’acció a partir de tres fases. Per cada fase, es detallen els passos a seguir i es faciliten eines que poden ser d’utilitat per a les entitats, com ara models de missatge per a proveïdores i famílies, un full de càlcul per fer la comanda i una calculadora de quantitats. Sense oblidar el mapa d’Abastiment Agroecològic, essencial per començar la cerca de proveïdores! També es fan propostes de treball en xarxa amb d’altres entitats o espais comunitaris del barri o municipi, amb qui es poden engegar comandes col·lectives.

Incorporar aquests canvis a les entitats planteja tota mena de debats i preguntes. La pròpia naturalesa de les activitats d’estiu fa que aquestes es concentrin en certs territoris, fet que condiciona l’oferta d’aliments. Què passa si no apareixen proveïdores al mapa que estiguin a prop d’on es realitza l’activitat? Què és prioritari, el producte agroecològic o el producte de proximitat? La resposta a aquestes preguntes passa per anar més enllà del mapa, descobrint l’entorn i fent una planificació corresponsable. També implica tenir en compte les especificitats de cada tipus d’activitat, com poden ser les rutes o les colònies en cases no gestionades directament per les entitats. D’altres entrebancs poden ser l’encariment de l’activitat o la falta de temps, que demanen transparència, treball en xarxa i flexibilitat. No es tracta de fer-ho tot de cop, sinó d’anar generant petits canvis que siguin econòmicament viables i no excloguin a ningú. Per aconseguir aquestes formes d’abastiment més responsables caldrà implicar tots els membres de l’entitat, incloses famílies, infants i joves. També serà imprescindible no limitar aquestes accions a l’estiu, convertint-les en un eix transversal durant tot el curs.

Així doncs, sumant-nos a les iniciatives impulsades des de moltes entitats, veiem clau incorporar els principis de la sostenibilitat ambiental i la sobirania alimentària al dia a dia de les comunitats educatives. Des de l’ideari i el projecte educatiu, fins als jocs i les accions més quotidianes, cal que replantegem el nostre model agroalimentari. És evident que el menú de les colònies, rutes o campaments està lligat a la nostra acció educativa. Si parlem de convertir el quotidià en context d’aprenentatge, això hauria d’incloure les estones lliures, les tasques per al comú i els àpats. Veure uns aliments (i no uns altres) al rebost i al plat pot fer que infants i joves es facin determinades preguntes. Veure com monis, caps i intendents tornen de fer la compra amb productes envasats en plàstic o amb caixes de producte agroecològic de proximitat, també. Més enllà de les dificultats associades a aquests canvis, no oblidem que amb accions com aquestes estem educant a uns infants i joves que, al seu torn, poden traslladar preguntes, reflexions i nous hàbits a les seves llars, convertint-se en una peça més de la transició cap a un consum més sostenible i transformador!

Si voleu productes agroecològics o de proximitat pels campaments, casals, rutes o colònies AQUÍ hi trobareu les eines per fer-ho.

Júlia Hosta Cuy (Escola Lliure El Sol)
Miquel Martorell Faus (Escola Lliure El Sol i Pam a Pam)

Comparteix:

Notícies relacionades