Formació pel claustre i revisió de continguts de l’Escola
El cap de setmana passat, vam reprendre el procés de revisió de continguts de les formacions que vam iniciar el febrer de 2020. Aquest procés ha de servir per actualitzar els continguts de totes les accions formatives que fem a l’Escola per això és important la participació de les formadores del claustre.
Per tal de poder fer una revisió acurada del continguts de totes les càpsules i sessions dels cursos que oferim des de l’Escola, ho hem estructurat en àmbits temàtics que es van treballant al llarg del procés, són els mateixos àmbits que organitzen el catàleg. Hi ha alguns que ja s’han tancat i d’altres que encara resten pendents.
L’objectiu d’aquestes trobades amb el claustre de formadores és poder extreure de cada àmbit una justificació, és a dir, per què creiem que és important aquest àmbit; una conceptualització, en la què ens plantegem com volem enfocar-ho a l’Escola, com ho entenem i, per últim, un llistat de referències, debats pendents, dubtes o inquietuds al voltant d’aquest àmbit.
Aquest segon claustre del curs, doncs, hem représ aquesta feina en un nou format: formacions en línia el divendres i una trobada presencial el dissabte al matí. Divendres es van dur a terme les formacions de pensament crític, participació i sostenibilitat ambiental i, dissabte, els grups van entomar la tasca de revisar els continguts dels àmbits de pensament crític, participació, sostenibilitat ambiental, perspectiva de gènere i equips.
En total van participar al voltant de trenta formadores del claustre que van valorar molt positivament aquest format de model mixt entre presencialitat i virtualitat.
*aquest artícle va ser publicat originàriament el 10 de juny de 2020 al Blog de Pam a Pam.
L’Escola Lliure El Sol fa una proposta d’abastiment alimentari per a esplais, agrupaments i casals de joves després d’una reflexió sobre el paper de l’associacionisme educatiu en el model agroalimentari. És un plantejament en el marc del projecte Abastiment agroecològic que intenta donar eines per posar en pràctica accions cap a la sobirania alimentària.
Ens hem parat a pensar a quin model agroalimentari donem suport
des de l’associacionisme educatiu? On s’han cultivat els llegums que
comprem? Quines condicions laborals hi ha darrere de la fruita que
mengem? Quin impacte sobre el medi ambient té la xocolata del berenar?
Realment eduquem en salut i sostenibilitat en els àpats que fem a les
nostres entitats? En definitiva, sabem quina és la nostra petjada ecològica
en l’àmbit de l’abastiment d’aliments? Aquestes són preguntes que
prenen especial rellevància durant les activitats d’estiu, quan moltes
entitats ens desplacem en gran grup i el nostre consum, però també el
nostre impacte, augmenta considerablement.
És ben sabut que el sistema agroalimentari dominant presenta
contradiccions en totes les seves etapes: la producció, la distribució i
el consum. Però no sempre tenim present que el model agroecològic o de
petita pagesia proveeix aliments sans i de qualitat, contribueix a
mantenir viu el territori i és un dels eixos en la lluita contra el
canvi climàtic. I és que quan afavorim una distribució amb menys
intermediaris basada en circuits de comercialització curta
i apostem per allunyar-nos d’un model agroindustrial i intensiu, estem
reduint l’ús de recursos i de combustibles fòssils, disminuint la
generació de residus i evitant el malbaratament alimentari. L’agroecologia aposta així per repensar el model de gran ciutat posant la sobirania alimentària
al centre i buscant solucions a l’envelliment i el despoblament de
moltes zones productores d’aliments. Tot plegat, lluitant per erradicar
les dinàmiques masclistes i racistes pròpies del sistema capitalista,
clarament injust i insostenible.
En aquesta línia, la campanya d’Abastiment Agroecològic , impulsada per Arran de Terra i Pam a Pam
arrel de la crisi de la COVID-19 (però amb voluntat d’anar més enllà),
té l’objectiu d’afavorir les iniciatives agroecològiques tot
replantejant el nostre model agroalimentari. La campanya inclou un mapa i
un directori de projectes agroramaders, a més d’un protocol de comandes conjuntes en espais comunitaris que busca unir recursos logístics de desplaçament. Des de l’Escola Lliure El Sol i Pam a Pam hem adaptat aquests recursos a la realitat de l’associacionisme educatiu, fent aquesta proposta d’abastiment per a entitats.
L’objectiu és animar esplais, agrupaments escoltes i casals de joves a
abastir-se de productes agroecològics i/o de proximitat per a les
activitats d’estiu (campaments, casals, rutes i colònies), aprofitant
aquesta situació per generar formes de consum basades en circuits de
comercialització curta i apostant per la sobirania alimentària. Per
aconseguir-ho, plantegem 3 línies d’acció principals:
1. Abastiment de producte fresc (fruita, verdura, pa) de la zona on es realitza l’activitat (durant l’activitat)
2. Abastiment de producte no fresc (llegums, cereals) a granel i amb proveïdores responsables (abans de l’activitat)
3. Abastiment de producte de la zona on es realitza l’activitat (fruits secs, oli, formatges, mel) per a les famílies de l’entitat (després de l’activitat)
Es tracta de línies d’acció diferents però complementàries, que cada
entitat pot de fer-se seves. Proposem començar pels productes frescos:
la fruita i la verdura permetran un contacte directe amb les
productores, ajudaran a repensar els menús i posaran les coses més
fàcils amb el pressupost final de l’activitat. La proposta es concreta
en una calendarització aproximada de les tres línies d’acció a partir de
tres fases. Per cada fase, es detallen els passos a seguir i es
faciliten eines que poden ser d’utilitat per a les entitats, com ara
models de missatge per a proveïdores i famílies, un full de càlcul per
fer la comanda i una calculadora de quantitats. Sense oblidar el mapa d’Abastiment Agroecològic,
essencial per començar la cerca de proveïdores! També es fan propostes
de treball en xarxa amb d’altres entitats o espais comunitaris del barri
o municipi, amb qui es poden engegar comandes col·lectives.
Incorporar aquests canvis a les entitats planteja tota mena de debats
i preguntes. La pròpia naturalesa de les activitats d’estiu fa que
aquestes es concentrin en certs territoris, fet que condiciona l’oferta
d’aliments. Què passa si no apareixen proveïdores al mapa que estiguin a
prop d’on es realitza l’activitat? Què és prioritari, el producte
agroecològic o el producte de proximitat? La resposta a aquestes
preguntes passa per anar més enllà del mapa, descobrint l’entorn i fent
una planificació corresponsable. També implica tenir en compte les
especificitats de cada tipus d’activitat, com poden ser les rutes o les
colònies en cases no gestionades directament per les entitats. D’altres
entrebancs poden ser l’encariment de l’activitat o la falta de temps,
que demanen transparència, treball en xarxa i flexibilitat. No es tracta
de fer-ho tot de cop, sinó d’anar generant petits canvis que siguin
econòmicament viables i no excloguin a ningú. Per aconseguir aquestes
formes d’abastiment més responsables caldrà implicar tots els membres de
l’entitat, incloses famílies, infants i joves. També serà
imprescindible no limitar aquestes accions a l’estiu, convertint-les en
un eix transversal durant tot el curs.
Així doncs, sumant-nos a les iniciatives impulsades des de moltes entitats,
veiem clau incorporar els principis de la sostenibilitat ambiental i la
sobirania alimentària al dia a dia de les comunitats educatives. Des de
l’ideari i el projecte educatiu, fins als jocs i les accions més
quotidianes, cal que replantegem el nostre model agroalimentari. És
evident que el menú de les colònies, rutes o campaments està lligat a la
nostra acció educativa. Si parlem de convertir el quotidià en context
d’aprenentatge, això hauria d’incloure les estones lliures, les tasques
per al comú i els àpats. Veure uns aliments (i no uns altres) al rebost i
al plat pot fer que infants i joves es facin determinades preguntes.
Veure com monis, caps i intendents tornen de fer la compra amb productes
envasats en plàstic o amb caixes de producte agroecològic de
proximitat, també. Més enllà de les dificultats associades a aquests
canvis, no oblidem que amb accions com aquestes estem educant a uns
infants i joves que, al seu torn, poden traslladar preguntes, reflexions
i nous hàbits a les seves llars, convertint-se en una peça més de la transició cap a un consum més sostenible i transformador!
Presentem l’exposició MOU-TE! Cap
a l’economia solidària. Una exposició que té com a objectiu apropar els i les
joves al principis i pràctiques de l’economia social i solidària. A través de 4
plafons, s’exploren consideracions generals, s’aprofundeix en aspectes
d’organització interna i també d’impacte social i ambiental. El darrer plafó
apunta diferents maneres per apropar-se a l’ESS: a través del consum
responsable, de l’autoocupació o de la cerca de feina.
L’exposició es complementa amb una guia didàctica destinada a educadores, que aprofundeix en el marc teòric i també proposa activitats per dinamitzar l’exposició. MOU-TE! també compta amb una pàgina web complementària on es poden trobar els recursos i material d’aprofundiment que es presenten als plafons.
Si esteu interessades en
exposar-la en els vostres espais, només cal que la demaneu via web!
El disseny de l’exposició l’ha fet La Pera sccl, els continguts s’han elaborat conjuntament amb L’Esguard sccl i s’ha finançat des de Barcelona Activa.
A inicis d’any vam arrencar el programa Cooperatives de
Joves, un projecte promogut per Barcelona Activa i que hem dut a terme a través
de la col·laboració amb Labcoop, una cooperativa de segon grau.
El programa Cooperatives de Joves apropa el cooperativisme i
l’economia solidària als i les joves a través d’un programa formatiu
completament vivencial i on es posa els i les joves al centre del procés
d’aprenentatge. A través de la simulació de la creació d’una cooperativa de
treball, les 9 joves participants del programa han adquirit coneixements i
competències de les diferents dimensions que caracteritzen els processos
d’emprenedoria cooperativa: personal, comunicativa, relacional, econòmica i
societària . Els i les joves també han contat amb el suport de diferents
cooperatives i entitats articulades a través del comitè local.
El programa va veure’s afectat per l’emergència provocada per la crisi de la Covid19 i es va traslladar a format telemàtic. Tot i que això va suposar perdre una part important del procés de construcció de grup, va ser un repte al qual tot l’equip es va enfrontar amb ganes i que va tenir molt bona resposta per part dels i les joves. Finalment els i les joves van crear la cooperativa L’Esstoig, una cooperativa de difusió de l’ESS a joves a través de l’humor i les pràctiques d’estudis superiors.
La cooperativa es va acabar el juny passat amb una darrera
trobada presencial de tancament i valoració.
Article a El Crític sobre el projecte que desenvolupem conjuntament amb LabCoop de formació a joves sobre cooperativisme i economia social i solidària a partir de la creació i constitució – ficticia – d’una cooperatvia.
Per oferir les millors experiències, utilitzem tecnologies com ara les galetes (cookies) per emmagatzemar i/o accedir a la informació del dispositiu. El consentiment a aquestes tecnologies ens permetrà processar dades com ara el comportament de navegació o els identificadors únics en aquest lloc. No consentir o retirar el consentiment pot afectar negativament certes característiques i funcions.
Funcional
Sempre actiu
L'emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari amb la finalitat legítima de permetre l'ús d'un determinat servei sol·licitat explícitament per l'abonat o usuari, o amb l'única finalitat de realitzar la transmissió d'una comunicació a través d'una xarxa de comunicacions electròniques.
Preferències
L'emmagatzematge tècnic o l'accés és necessari amb la finalitat legítima d'emmagatzemar preferències que no siguin sol·licitades pel subscriptor o usuari.
Estadístiques
L'emmagatzematge o accés tècnic que s'utilitza exclusivament amb finalitats estadístiques.The technical storage or access that is used exclusively for anonymous statistical purposes. Without a subpoena, voluntary compliance on the part of your Internet Service Provider, or additional records from a third party, information stored or retrieved for this purpose alone cannot usually be used to identify you.
Màrqueting
L'emmagatzematge tècnic o l'accés són necessaris per crear perfils d'usuari per enviar publicitat o per fer un seguiment de l'usuari en un lloc web o en diversos llocs web amb finalitats de màrqueting similars.
Recent Comments