Publiquem la versió adaptada al lleure del recurs pedagògic per treballar l’Educació per a la Justícia Global
A la primavera d’aquest 2024 vam donar a conèixer la versió ampliada del recurs, que conté un total de 14 activitats que segueixen el fil conductor de dos ocells que fan un viatge junts i aprofundeixen en diversos eixos de Justícia Global.
La segona versió del recurs prescindeix del centre d’interès i té escollides 5 de les 14 activitats del recurs, aquelles que ens han semblat més rellevants i significatives per treballar algunes temàtiques, com ara el model de gestió de recursos o la defensa dels drets dels infants.
Podeu accedir als dos recursos (versió original i versió reduïda) fent clic aquí.
Esperem que el recurs sigui del vostre interès i que us resulti útil. Per a qualsevol proposta de millora, comentari o suggeriment, ens podeu fer arribar un correu a projectes@escolaelsol.coop.
En el marc del projecte «Enfortim Vincles», surt del forn una de les accions més esperades i treballades: Un recurs pedagògic ple d’activitats per treballar l’Educació per a la Justícia Global en els nostres casals d’estiu, extraescolars, campaments, colònies…
El recurs conté un total de 14 activitats que, sota el fil conductor de dos ocells que fan un viatge junts, pretenen aprofundir en diversos eixos de la Justícia Global. Aquests són els que proposa Lafede.cat, entre ells: la justícia econòmica i social, la pau i no-violència i la justícia ambiental.
La metodologia proposada a les activitats combina diferents dinàmiques grupals i, sobretot, propostes artístiques i transformadores. A més, algunes de les activitats estan inspirades en propostes ja existents de diferents entitats d’EpJG.
El Centre d’Interès guia el desenvolupament del recurs: L’Otus i l’Upupa són dos ocells que es coneixen el mes de maig i decideixen fer un viatge durant els mesos de primavera i estiu pels Parcs Naturals de la Província de Barcelona. Cada mes coneixeran una nova au, que els plantejarà un problema associat a l’eix de Justícia Global que es treballa. L’objectiu de les dues protagonistes, conjuntament amb els infants que acompanyem, és ajudar a resoldre els diferents reptes proposats!
Esperem que el recurs sigui del vostre interès i que us resulti útil. Per a qualsevol proposta de millora, comentari o suggeriment, ens podeu fer arribar un correu a projectes@escolaelsol.coop.
Després dels primers 6 mesos de L’ESSpurna, ja hem aconseguit que més de 100 cooperatives d’alumnes participin en el programa educatiu d’impuls al cooperativisme. Amb L’ESSpurna sensibilitzem i divulguem el model d’emprenedoria cooperativa entre l’alumnat dels centres educatius al llarg del curs 2023-2024. Per fer-ho, acompanyem el professorat i animem l’alumnat a formar cooperatives on treballem la participació, el treball en equip i els valors cooperatius.
El programa en xifres
De les 108 cooperatives inscrites en el programa, n’hi ha 28 que ja existien anteriorment i a les quals els fem un acompanyament centrat en la seva consolidació. La resta de cooperatives, 80, s’han creat en el marc del programa.
Totes aquestes cooperatives formen part dels 57 centres educatius que han estat adherits al programa durant aquest curs 2023/2024. Estan dividits entre 9 centres de les terres de Ponent, 8 de les comarques tarragonines, 10 de les comarques gironines i el Maresme, 15 del Vallès i la Catalunya Central i 15 de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
Des de l’Escola Lliure el Sol concretament estem acompanyant les 42 cooperatives de Barcelona repartides entre els 15 centres situats a 5 districtes de la ciutat de Barcelona, i a municipis com Santa Coloma de Gramenet, Castelldefels i Corbera de Llobregat.
Acompanyament en la creació de la cooperativa
L’acompanyament que proporcionem comença amb una formació per al professorat i per a l’alumnat, en la qual s’expliquen les bases de l’economia social i solidària (ESS). A més, també es presenten les diferents opcions de cooperatives possibles i es plantegen les bases per a la primera presa de decisions, que comporta la constitució de la cooperativa. D’altra banda, el programa contempla sessions puntuals de treball directament amb l’alumnat. A partir d’aquí, s’acompanya el professorat a seguir-ho treballant amb l’alumnat.
El cooperativisme prospera entre el jovent
El cooperativisme a les aules està en auge, com ho demostra un estudi de la Confederació Empresarial Espanyola de l’Economia Social (CEPES), on s’afirma que durant l’últim any hi ha hagut un augment del 55% d’oferta formativa universitària en ESS. A més, s’han començat a realitzar actes temàtics, com la Fira de Cooperatives d’Alumnes de Catalunya, que AlumnesCoop va celebrar a finals del 2023 a Barcelona i que va reunir a més de 250 assistents.
Des de l’Escola Lliure el Sol ho celebrem i agafem empenta per continuar posant totes les nostres energies en aquest programa promogut per la Direcció General d’Economia Social i Solidària, el Tercer Sector i les Cooperatives de la Generalitat de Catalunya, en el qual intercooperem amb Doble Via, Lleure Quàlia, Combinats i +Educació.
Podeu llegir la noticia completa publicada al Jornal i redactada per Damià Torruella Duran aquí.
Podeu llegir la noticia completa publicada al Jornal i redactada per Damià Torruella Duran aquí.
*aquest artícle va ser publicat originàriament el 10 de juny de 2020 al Blog de Pam a Pam.
L’Escola Lliure El Sol fa una proposta d’abastiment alimentari per a esplais, agrupaments i casals de joves després d’una reflexió sobre el paper de l’associacionisme educatiu en el model agroalimentari. És un plantejament en el marc del projecte Abastiment agroecològic que intenta donar eines per posar en pràctica accions cap a la sobirania alimentària.
Ens hem parat a pensar a quin model agroalimentari donem suport
des de l’associacionisme educatiu? On s’han cultivat els llegums que
comprem? Quines condicions laborals hi ha darrere de la fruita que
mengem? Quin impacte sobre el medi ambient té la xocolata del berenar?
Realment eduquem en salut i sostenibilitat en els àpats que fem a les
nostres entitats? En definitiva, sabem quina és la nostra petjada ecològica
en l’àmbit de l’abastiment d’aliments? Aquestes són preguntes que
prenen especial rellevància durant les activitats d’estiu, quan moltes
entitats ens desplacem en gran grup i el nostre consum, però també el
nostre impacte, augmenta considerablement.
És ben sabut que el sistema agroalimentari dominant presenta
contradiccions en totes les seves etapes: la producció, la distribució i
el consum. Però no sempre tenim present que el model agroecològic o de
petita pagesia proveeix aliments sans i de qualitat, contribueix a
mantenir viu el territori i és un dels eixos en la lluita contra el
canvi climàtic. I és que quan afavorim una distribució amb menys
intermediaris basada en circuits de comercialització curta
i apostem per allunyar-nos d’un model agroindustrial i intensiu, estem
reduint l’ús de recursos i de combustibles fòssils, disminuint la
generació de residus i evitant el malbaratament alimentari. L’agroecologia aposta així per repensar el model de gran ciutat posant la sobirania alimentària
al centre i buscant solucions a l’envelliment i el despoblament de
moltes zones productores d’aliments. Tot plegat, lluitant per erradicar
les dinàmiques masclistes i racistes pròpies del sistema capitalista,
clarament injust i insostenible.
En aquesta línia, la campanya d’Abastiment Agroecològic , impulsada per Arran de Terra i Pam a Pam
arrel de la crisi de la COVID-19 (però amb voluntat d’anar més enllà),
té l’objectiu d’afavorir les iniciatives agroecològiques tot
replantejant el nostre model agroalimentari. La campanya inclou un mapa i
un directori de projectes agroramaders, a més d’un protocol de comandes conjuntes en espais comunitaris que busca unir recursos logístics de desplaçament. Des de l’Escola Lliure El Sol i Pam a Pam hem adaptat aquests recursos a la realitat de l’associacionisme educatiu, fent aquesta proposta d’abastiment per a entitats.
L’objectiu és animar esplais, agrupaments escoltes i casals de joves a
abastir-se de productes agroecològics i/o de proximitat per a les
activitats d’estiu (campaments, casals, rutes i colònies), aprofitant
aquesta situació per generar formes de consum basades en circuits de
comercialització curta i apostant per la sobirania alimentària. Per
aconseguir-ho, plantegem 3 línies d’acció principals:
1. Abastiment de producte fresc (fruita, verdura, pa) de la zona on es realitza l’activitat (durant l’activitat)
2. Abastiment de producte no fresc (llegums, cereals) a granel i amb proveïdores responsables (abans de l’activitat)
3. Abastiment de producte de la zona on es realitza l’activitat (fruits secs, oli, formatges, mel) per a les famílies de l’entitat (després de l’activitat)
Es tracta de línies d’acció diferents però complementàries, que cada
entitat pot de fer-se seves. Proposem començar pels productes frescos:
la fruita i la verdura permetran un contacte directe amb les
productores, ajudaran a repensar els menús i posaran les coses més
fàcils amb el pressupost final de l’activitat. La proposta es concreta
en una calendarització aproximada de les tres línies d’acció a partir de
tres fases. Per cada fase, es detallen els passos a seguir i es
faciliten eines que poden ser d’utilitat per a les entitats, com ara
models de missatge per a proveïdores i famílies, un full de càlcul per
fer la comanda i una calculadora de quantitats. Sense oblidar el mapa d’Abastiment Agroecològic,
essencial per començar la cerca de proveïdores! També es fan propostes
de treball en xarxa amb d’altres entitats o espais comunitaris del barri
o municipi, amb qui es poden engegar comandes col·lectives.
Incorporar aquests canvis a les entitats planteja tota mena de debats
i preguntes. La pròpia naturalesa de les activitats d’estiu fa que
aquestes es concentrin en certs territoris, fet que condiciona l’oferta
d’aliments. Què passa si no apareixen proveïdores al mapa que estiguin a
prop d’on es realitza l’activitat? Què és prioritari, el producte
agroecològic o el producte de proximitat? La resposta a aquestes
preguntes passa per anar més enllà del mapa, descobrint l’entorn i fent
una planificació corresponsable. També implica tenir en compte les
especificitats de cada tipus d’activitat, com poden ser les rutes o les
colònies en cases no gestionades directament per les entitats. D’altres
entrebancs poden ser l’encariment de l’activitat o la falta de temps,
que demanen transparència, treball en xarxa i flexibilitat. No es tracta
de fer-ho tot de cop, sinó d’anar generant petits canvis que siguin
econòmicament viables i no excloguin a ningú. Per aconseguir aquestes
formes d’abastiment més responsables caldrà implicar tots els membres de
l’entitat, incloses famílies, infants i joves. També serà
imprescindible no limitar aquestes accions a l’estiu, convertint-les en
un eix transversal durant tot el curs.
Així doncs, sumant-nos a les iniciatives impulsades des de moltes entitats,
veiem clau incorporar els principis de la sostenibilitat ambiental i la
sobirania alimentària al dia a dia de les comunitats educatives. Des de
l’ideari i el projecte educatiu, fins als jocs i les accions més
quotidianes, cal que replantegem el nostre model agroalimentari. És
evident que el menú de les colònies, rutes o campaments està lligat a la
nostra acció educativa. Si parlem de convertir el quotidià en context
d’aprenentatge, això hauria d’incloure les estones lliures, les tasques
per al comú i els àpats. Veure uns aliments (i no uns altres) al rebost i
al plat pot fer que infants i joves es facin determinades preguntes.
Veure com monis, caps i intendents tornen de fer la compra amb productes
envasats en plàstic o amb caixes de producte agroecològic de
proximitat, també. Més enllà de les dificultats associades a aquests
canvis, no oblidem que amb accions com aquestes estem educant a uns
infants i joves que, al seu torn, poden traslladar preguntes, reflexions
i nous hàbits a les seves llars, convertint-se en una peça més de la transició cap a un consum més sostenible i transformador!
Presentem l’exposició MOU-TE! Cap
a l’economia solidària. Una exposició que té com a objectiu apropar els i les
joves al principis i pràctiques de l’economia social i solidària. A través de 4
plafons, s’exploren consideracions generals, s’aprofundeix en aspectes
d’organització interna i també d’impacte social i ambiental. El darrer plafó
apunta diferents maneres per apropar-se a l’ESS: a través del consum
responsable, de l’autoocupació o de la cerca de feina.
L’exposició es complementa amb una guia didàctica destinada a educadores, que aprofundeix en el marc teòric i també proposa activitats per dinamitzar l’exposició. MOU-TE! també compta amb una pàgina web complementària on es poden trobar els recursos i material d’aprofundiment que es presenten als plafons.
Si esteu interessades en
exposar-la en els vostres espais, només cal que la demaneu via web!
El disseny de l’exposició l’ha fet La Pera sccl, els continguts s’han elaborat conjuntament amb L’Esguard sccl i s’ha finançat des de Barcelona Activa.
A inicis d’any vam arrencar el programa Cooperatives de
Joves, un projecte promogut per Barcelona Activa i que hem dut a terme a través
de la col·laboració amb Labcoop, una cooperativa de segon grau.
El programa Cooperatives de Joves apropa el cooperativisme i
l’economia solidària als i les joves a través d’un programa formatiu
completament vivencial i on es posa els i les joves al centre del procés
d’aprenentatge. A través de la simulació de la creació d’una cooperativa de
treball, les 9 joves participants del programa han adquirit coneixements i
competències de les diferents dimensions que caracteritzen els processos
d’emprenedoria cooperativa: personal, comunicativa, relacional, econòmica i
societària . Els i les joves també han contat amb el suport de diferents
cooperatives i entitats articulades a través del comitè local.
El programa va veure’s afectat per l’emergència provocada per la crisi de la Covid19 i es va traslladar a format telemàtic. Tot i que això va suposar perdre una part important del procés de construcció de grup, va ser un repte al qual tot l’equip es va enfrontar amb ganes i que va tenir molt bona resposta per part dels i les joves. Finalment els i les joves van crear la cooperativa L’Esstoig, una cooperativa de difusió de l’ESS a joves a través de l’humor i les pràctiques d’estudis superiors.
La cooperativa es va acabar el juny passat amb una darrera
trobada presencial de tancament i valoració.
El passat dilluns es va fer l’acte de reconeixement de la feina feta al llarg dels últims mesos en el marc del projecte En la Recerca del Desenvolupament.
Aquest projecte que duem a terme conjuntament amb l’ong ACPP i que té per objectiu sensibilitzar sobre l’educació per la justícia global i capacitar a joves perquè esdevinguin agents de canvi dels seus entorns més immediats.
Una de les principals característiques és que hi ha dos tipologies de participants: per una banda hi ha estudiants de batxillerat que reben assessorament sobre els seus Treballs de Recerca, i per altra alumnes de cursos de monitors/es i directors/es de lleure que també reben assessorament pels seus projectes, tots ells orientats en temes relacionats amb l’educació transformadora i la justícia global.
L’acte de dilluns va estar preparat i dinamitzat per les joves participants i bàsicament va consistir en presentar l’acció comunitària que han desenvolupat al llarg dels darrers mesos: una cartografia audiovisual de projectes d’educació en el lleure transformadors en el districte de ciutat vella. Això ha suposat que les participants rebéssin formació i acompanyament de Teleduca per entrevistar projectes existents en el districte d’educació en el lleure de joves i per a joves, i gravar i editar-les en diferents vídeos que es poden visualitzar en un mapa del territori.
En l’acte es va posar de manifest l’element de sensibilització de les joves sobre el món on vivim i les desigualtats existents, a l’hora que s’aporten conexiements sobre projectes orientats en promoure la igualtat i la justícia global.
Recent Comments