Divendres passat vam poder celebrar la trobada trimestral del claustre. Des del passat 15 de febrer que no ens veiem les cares i, tot i que amb gel, distància i mascaretes, vam poder-nos trobar i compartir en directe el moment actual de l’Escola. A la trobada hi van participar unes 40 formadores que van assistir i l’equip tècnic de l’Escola.
La tarda va servir per poder compartir com ha anat tota la formació que hem fet en aquests darrers mesos, com adaptar la formació a les entitats sòcies de la cooperativa i compartir informacions destacades del moment actual de l’escola.
Què passa a la formació?
Un dels temes destacats de la trobada va ser recollir com es valora la formació en línia que hem anat desenvolupant en els últims mesos. Quines inquietuds ens genera i com anem generant una línia pròpia impregnada de la metodologia de l’escola amb aquests nous formats de formació. Volem seguir promovent la participació de les participants i cal dotar-nos d’eines. Volem seguir fent sessions diànamiques i vivencials. I desrpés d’uns primers mesos de tempteig volem compartir com ho fem i impregnar la formació en línia del que caracteritza la formació que fem i com l’entenem.
A banda d’aquest tema vam compartir altres aspectes a destacar. Per una banda vam parlar del rol dels tutors/es i de com acompanyar als grups de participants. Per altra banda es van tocar temes com incorporar pràctiques de sostenibilitat. I finalment també va haver-hi espai per parlar de com treballem el protocol de prevenció i abordatge de violències masclistes en el dia a dia.
Formació a les entitats sòcies
L’altre gran tema que vam tractar va ser la formació que realitzem a les entitats sòcies (esplais, agrupaments i casals de joves) que fem a través del pla de formació. Els projectes d’associacionisme educatiu son molt dinàmics i canviants, i necessitem adaptar la formació a la realitat que viuen aquests projectes, i més en el context actual.
Com ens tenen acostumats aquestes trobades, una vegada més va servir compartir debats i reflexions, per emportar-nos noves idees i millores en relació a la feina que fem. Però sobretot va servir per compartir col·lectivament la formació que desenvolupem i la mirada transformadora que imprimim a tot el que fem. A més de constatar que l’escola la fem entre totes i comptar amb un claustre amb formadores tant actives i compromese no té preu!
*aquest artícle va ser publicat originàriament el 10 de juny de 2020 al Blog de Pam a Pam.
L’Escola Lliure El Sol fa una proposta d’abastiment alimentari per a esplais, agrupaments i casals de joves després d’una reflexió sobre el paper de l’associacionisme educatiu en el model agroalimentari. És un plantejament en el marc del projecte Abastiment agroecològic que intenta donar eines per posar en pràctica accions cap a la sobirania alimentària.
Ens hem parat a pensar a quin model agroalimentari donem suport
des de l’associacionisme educatiu? On s’han cultivat els llegums que
comprem? Quines condicions laborals hi ha darrere de la fruita que
mengem? Quin impacte sobre el medi ambient té la xocolata del berenar?
Realment eduquem en salut i sostenibilitat en els àpats que fem a les
nostres entitats? En definitiva, sabem quina és la nostra petjada ecològica
en l’àmbit de l’abastiment d’aliments? Aquestes són preguntes que
prenen especial rellevància durant les activitats d’estiu, quan moltes
entitats ens desplacem en gran grup i el nostre consum, però també el
nostre impacte, augmenta considerablement.
És ben sabut que el sistema agroalimentari dominant presenta
contradiccions en totes les seves etapes: la producció, la distribució i
el consum. Però no sempre tenim present que el model agroecològic o de
petita pagesia proveeix aliments sans i de qualitat, contribueix a
mantenir viu el territori i és un dels eixos en la lluita contra el
canvi climàtic. I és que quan afavorim una distribució amb menys
intermediaris basada en circuits de comercialització curta
i apostem per allunyar-nos d’un model agroindustrial i intensiu, estem
reduint l’ús de recursos i de combustibles fòssils, disminuint la
generació de residus i evitant el malbaratament alimentari. L’agroecologia aposta així per repensar el model de gran ciutat posant la sobirania alimentària
al centre i buscant solucions a l’envelliment i el despoblament de
moltes zones productores d’aliments. Tot plegat, lluitant per erradicar
les dinàmiques masclistes i racistes pròpies del sistema capitalista,
clarament injust i insostenible.
En aquesta línia, la campanya d’Abastiment Agroecològic , impulsada per Arran de Terra i Pam a Pam
arrel de la crisi de la COVID-19 (però amb voluntat d’anar més enllà),
té l’objectiu d’afavorir les iniciatives agroecològiques tot
replantejant el nostre model agroalimentari. La campanya inclou un mapa i
un directori de projectes agroramaders, a més d’un protocol de comandes conjuntes en espais comunitaris que busca unir recursos logístics de desplaçament. Des de l’Escola Lliure El Sol i Pam a Pam hem adaptat aquests recursos a la realitat de l’associacionisme educatiu, fent aquesta proposta d’abastiment per a entitats.
L’objectiu és animar esplais, agrupaments escoltes i casals de joves a
abastir-se de productes agroecològics i/o de proximitat per a les
activitats d’estiu (campaments, casals, rutes i colònies), aprofitant
aquesta situació per generar formes de consum basades en circuits de
comercialització curta i apostant per la sobirania alimentària. Per
aconseguir-ho, plantegem 3 línies d’acció principals:
1. Abastiment de producte fresc (fruita, verdura, pa) de la zona on es realitza l’activitat (durant l’activitat)
2. Abastiment de producte no fresc (llegums, cereals) a granel i amb proveïdores responsables (abans de l’activitat)
3. Abastiment de producte de la zona on es realitza l’activitat (fruits secs, oli, formatges, mel) per a les famílies de l’entitat (després de l’activitat)
Es tracta de línies d’acció diferents però complementàries, que cada
entitat pot de fer-se seves. Proposem començar pels productes frescos:
la fruita i la verdura permetran un contacte directe amb les
productores, ajudaran a repensar els menús i posaran les coses més
fàcils amb el pressupost final de l’activitat. La proposta es concreta
en una calendarització aproximada de les tres línies d’acció a partir de
tres fases. Per cada fase, es detallen els passos a seguir i es
faciliten eines que poden ser d’utilitat per a les entitats, com ara
models de missatge per a proveïdores i famílies, un full de càlcul per
fer la comanda i una calculadora de quantitats. Sense oblidar el mapa d’Abastiment Agroecològic,
essencial per començar la cerca de proveïdores! També es fan propostes
de treball en xarxa amb d’altres entitats o espais comunitaris del barri
o municipi, amb qui es poden engegar comandes col·lectives.
Incorporar aquests canvis a les entitats planteja tota mena de debats
i preguntes. La pròpia naturalesa de les activitats d’estiu fa que
aquestes es concentrin en certs territoris, fet que condiciona l’oferta
d’aliments. Què passa si no apareixen proveïdores al mapa que estiguin a
prop d’on es realitza l’activitat? Què és prioritari, el producte
agroecològic o el producte de proximitat? La resposta a aquestes
preguntes passa per anar més enllà del mapa, descobrint l’entorn i fent
una planificació corresponsable. També implica tenir en compte les
especificitats de cada tipus d’activitat, com poden ser les rutes o les
colònies en cases no gestionades directament per les entitats. D’altres
entrebancs poden ser l’encariment de l’activitat o la falta de temps,
que demanen transparència, treball en xarxa i flexibilitat. No es tracta
de fer-ho tot de cop, sinó d’anar generant petits canvis que siguin
econòmicament viables i no excloguin a ningú. Per aconseguir aquestes
formes d’abastiment més responsables caldrà implicar tots els membres de
l’entitat, incloses famílies, infants i joves. També serà
imprescindible no limitar aquestes accions a l’estiu, convertint-les en
un eix transversal durant tot el curs.
Així doncs, sumant-nos a les iniciatives impulsades des de moltes entitats,
veiem clau incorporar els principis de la sostenibilitat ambiental i la
sobirania alimentària al dia a dia de les comunitats educatives. Des de
l’ideari i el projecte educatiu, fins als jocs i les accions més
quotidianes, cal que replantegem el nostre model agroalimentari. És
evident que el menú de les colònies, rutes o campaments està lligat a la
nostra acció educativa. Si parlem de convertir el quotidià en context
d’aprenentatge, això hauria d’incloure les estones lliures, les tasques
per al comú i els àpats. Veure uns aliments (i no uns altres) al rebost i
al plat pot fer que infants i joves es facin determinades preguntes.
Veure com monis, caps i intendents tornen de fer la compra amb productes
envasats en plàstic o amb caixes de producte agroecològic de
proximitat, també. Més enllà de les dificultats associades a aquests
canvis, no oblidem que amb accions com aquestes estem educant a uns
infants i joves que, al seu torn, poden traslladar preguntes, reflexions
i nous hàbits a les seves llars, convertint-se en una peça més de la transició cap a un consum més sostenible i transformador!
Presentem l’exposició MOU-TE! Cap
a l’economia solidària. Una exposició que té com a objectiu apropar els i les
joves al principis i pràctiques de l’economia social i solidària. A través de 4
plafons, s’exploren consideracions generals, s’aprofundeix en aspectes
d’organització interna i també d’impacte social i ambiental. El darrer plafó
apunta diferents maneres per apropar-se a l’ESS: a través del consum
responsable, de l’autoocupació o de la cerca de feina.
L’exposició es complementa amb una guia didàctica destinada a educadores, que aprofundeix en el marc teòric i també proposa activitats per dinamitzar l’exposició. MOU-TE! també compta amb una pàgina web complementària on es poden trobar els recursos i material d’aprofundiment que es presenten als plafons.
Si esteu interessades en
exposar-la en els vostres espais, només cal que la demaneu via web!
El disseny de l’exposició l’ha fet La Pera sccl, els continguts s’han elaborat conjuntament amb L’Esguard sccl i s’ha finançat des de Barcelona Activa.
A inicis d’any vam arrencar el programa Cooperatives de
Joves, un projecte promogut per Barcelona Activa i que hem dut a terme a través
de la col·laboració amb Labcoop, una cooperativa de segon grau.
El programa Cooperatives de Joves apropa el cooperativisme i
l’economia solidària als i les joves a través d’un programa formatiu
completament vivencial i on es posa els i les joves al centre del procés
d’aprenentatge. A través de la simulació de la creació d’una cooperativa de
treball, les 9 joves participants del programa han adquirit coneixements i
competències de les diferents dimensions que caracteritzen els processos
d’emprenedoria cooperativa: personal, comunicativa, relacional, econòmica i
societària . Els i les joves també han contat amb el suport de diferents
cooperatives i entitats articulades a través del comitè local.
El programa va veure’s afectat per l’emergència provocada per la crisi de la Covid19 i es va traslladar a format telemàtic. Tot i que això va suposar perdre una part important del procés de construcció de grup, va ser un repte al qual tot l’equip es va enfrontar amb ganes i que va tenir molt bona resposta per part dels i les joves. Finalment els i les joves van crear la cooperativa L’Esstoig, una cooperativa de difusió de l’ESS a joves a través de l’humor i les pràctiques d’estudis superiors.
La cooperativa es va acabar el juny passat amb una darrera
trobada presencial de tancament i valoració.
Article a El Crític sobre el projecte que desenvolupem conjuntament amb LabCoop de formació a joves sobre cooperativisme i economia social i solidària a partir de la creació i constitució – ficticia – d’una cooperatvia.
Recent Comments