Formació pel claustre i revisió de continguts de l’Escola
El cap de setmana passat, vam reprendre el procés de revisió de continguts de les formacions que vam iniciar el febrer de 2020. Aquest procés ha de servir per actualitzar els continguts de totes les accions formatives que fem a l’Escola per això és important la participació de les formadores del claustre.
Per tal de poder fer una revisió acurada del continguts de totes les càpsules i sessions dels cursos que oferim des de l’Escola, ho hem estructurat en àmbits temàtics que es van treballant al llarg del procés, són els mateixos àmbits que organitzen el catàleg. Hi ha alguns que ja s’han tancat i d’altres que encara resten pendents.
L’objectiu d’aquestes trobades amb el claustre de formadores és poder extreure de cada àmbit una justificació, és a dir, per què creiem que és important aquest àmbit; una conceptualització, en la què ens plantegem com volem enfocar-ho a l’Escola, com ho entenem i, per últim, un llistat de referències, debats pendents, dubtes o inquietuds al voltant d’aquest àmbit.
Aquest segon claustre del curs, doncs, hem représ aquesta feina en un nou format: formacions en línia el divendres i una trobada presencial el dissabte al matí. Divendres es van dur a terme les formacions de pensament crític, participació i sostenibilitat ambiental i, dissabte, els grups van entomar la tasca de revisar els continguts dels àmbits de pensament crític, participació, sostenibilitat ambiental, perspectiva de gènere i equips.
En total van participar al voltant de trenta formadores del claustre que van valorar molt positivament aquest format de model mixt entre presencialitat i virtualitat.
Aquest mes de febrer hem arrencat la preparació de les II Jornades d’Interculturalitat que desenvolupem amb Casals de Joves, la Fundació Ferrer i Guàrdia i Esplais Catalans. Podeu consultar el resultat de l’edició anterior en aquesta notícia.
Encara pendents de defnir el format segons les restriccions sanitàries, ja tenim data! Guardeu-vos el matí del dissabte 15 de maig de 2021 a l’agenda. A més a més, enguany tenim ganes de que ens ajudeu amb la definició del tema, ho podeu fer a través d’aquest formulari (i fins el 14 de març).
Marta Mata va ser pedagoga, política, renovadora de l’educació, però no només. Marta Mata exemplifica l’activisme vinculat a l’educació, transformant la realitat del debat educatiu des de múltiples fronts com les escoles, les publicacions, l’acció política o els espais de participació.
El programa Marta Mata, de formació d’activistes. S’adreça a persones que fan activisme voluntari a les entitats de base i el seu màxim exponent són els cursos que fem a l’estiu en format residencial i semi-residencial.
Comencem ara amb la preparació d’aquests cursos de l’estiu 2021, amb la composició dels equips estables, l’adaptació de continguts o innovacions metodològiques. És un procés llarg, però que ens fa sempre molta il·lusió!
I ens encantaria comptar amb tu!
Si ets formadora i tens ganes de formar part de l’equip estable, fes-nos-ho saber aquí. Si formes part d’un agrupament d’Acció Escolta, un casal de Casals de Joves o un esplai d’Esplac, consulta aquí els cursos i inscriu-te!
Podem dir sense cap mena de dubte que l’any 2020 ha estat marcat per l’emergència provocada per la Covid 19. Ha estat en aquest context on un grup de joves ha desenvolupat una recerca-acció sobre participació juvenil: Com participem? On participem? En quines esferes de la vida política portem la nostra veu? En l’exercici de respondre a aquestes preguntes, els i les joves han partit de la coneixença en primera persona de col·lectius i entitats juvenils per generar una cartografia audiovisual sota el nom “Descobrint projectes de transformació”. En l’edició anterior, un altre grup de joves va seguir la mateixa metodologia per aproximar-se a entitats de lleure educatiu: esplais, agrupaments i casals d’infants i joves. Què ha canviat entre aquestes dues edicions?
L’associacionisme educatiu, escola de participació juvenil
En l’anàlisi que es va fer sobre la participació en l’educació en el lleure, i més concretament en l’associacionisme educatiu, el grup de joves va posar sota el focus de mira en el tipus de participació: quin rol desenvolupaven les joves involucrades? Eren consumidores d’uns serveis gestionats per persones externes o tenien un paper actiu en els diferents espais, co-gestionant o autogestionant els projectes i/o activitats que s’hi desenvolupaven?
En segon terme, les participants del projecte també es van qüestionar la representativitat de les joves i les entitats respecte a la diversitat cultural que conforma el districte. Eren veritablement un mirall de la realitat? Aquí, i tal com ja s’ha posat sobre la taula en múltiples ocasions, les participants van tenir clar que encara queda feina per fer. Segons la seva anà-lisi les entitats educatives entrevistades no són representatives de la diversitat del barri i tot i que moltes ho tenen present cal encara treballar per trobar un punt de convivència intercultural. Els i les joves, per això, també es preguntaven si en aquella ocasió havien de quedar fora de l’anàlisi altres formes de participació que responguessin a altres lògiques associatives i que comptessin amb la participació de joves provinents de diferents contextos culturals.
Joves implicades, de quina manera?
Que la implicació i la participació en la vida comunitària i política es dóna sota múltiples formes era la premissa a partir de la qual s’ha estructurat l’activitat de recerca comunitària d’aquest any. Els i les joves participants van mapejar una bona part de les entitats juvenils amb seu al districte de Ciutat Vella. A més a més de casals, esplais i agrupaments, van descobrir-hi assemblees de joves, feministes o llibertàries, grups d’habitatge o de teatre social, sindicats d’estudiants i laborals…
A través d’entrevistes, el grup de joves va poder aprofundir en els objectius i la missió de cada col·lectiu o organització fent visible així la diversitat d’estructures i trajectòries. Alguns dels projectes eren formats exclusivament per persones voluntàries i d’altres hi tenen vinculades persones tècniques. Una bona part estaven integrats només per joves i en d’altres, tot i que els i les destinatàries eren joves, també hi havia altres persones involucrades. Un fet que va sorprendre va ser la trajectòria de les entitats, algunes amb més de 50 anys d’història! Un darrer element que van destacar en l’anàlisi era el rol de la cultura i la religió en l’organització juvenil del districte. Les conclusions de la recerca-acció “Descobrint projectes de transformacio” assenyalen aquesta diversitat com una riquesa i com a possibilitat d’arribar a més persones.
Entrevista a Colectic
Participem, sí. Aquí i mirant el món!
Les dues edicions han vinculat l’acció local amb la situació global. Com participant en el barri incidim en la transformació cap a un món més just? Què té a veure una assemblea amb la justícia econòmica? Com es vincula un grup de teatre amb el treball per la pau? A través de les entrevistes i de la coneixença de les entitats, els i les joves, han anat desgranant i descobrint les relacions de diferents temàtiques, comprenent els vincles entre les accions indi-viduals i col·lectives i mobilitzant coneixements i competències per tal de reafirmar que són una generació que veu i sent l’emergència i que no es quedarà de braços plegats. I és que com diu la Marina Garcés: Estem ja compromeses. No depèn d’una elecció, sinó d’una acceptació i d’una presa de posició.
A l’Escola Lliure el sol seguim d’estrena. Tenim nova pàgina web que reflecteix l’actualitat de la cooperativa i ens permet explicar millor tot allò que fem.
Si fa mig any vam fer el canvi de la imatge corporativa i fa tres mesos vam transformar l’Escola en cooperativa, ara presentem la nova pàgina web i amb ella culminem un any intens de profunda revisió i actualització de qui som i com ens organitzem. Seguim fent el mateix que venim fent al llarg dels 28 anys d’història, però amb una organització i una comunicació més actualitzada i coherent amb els nostres valors.
Una
organització més coherent amb el projecte
Amb la nova web posem de relleu la nova estructura cooperativa. I ho fem donant a conèixer el funcionament intern i les sòcies de serveis, motor imprescindible del projecte, ja que son elles les que cooperativitzen els serveis de formació. A més a més, guanyem amb transparència publicant documentació fundacional i tot allò que aprova l’assemblea.
Un altre element que hem volgut incloure a la nova web és donar a conèixer les persones que formen part del projecte, humanitzar-lo. Si les entitats sòcies son importants no podem oblidar totes aquelles que el fan possible en el dia a dia. Des d’aquelles que assumeixen responsabilitats en el consell rector, a les integrants de l’equip tècnic i, com no podia ser d’altra manera, les formadores. A l’Escola tenim la sort de poder comptar amb 160 formadores que fan la formació vivencial, dinàmica i participativa aportant els seus coneixements i experiències en el món educatiu i associatiu.
Ensenyem
el catàleg
Més enllà d’explicar-nos, la pàgina web és la via d’entrada d’alumnes i d’entitats i organismes que ens demanen formació. A “formacions” es pot trobar totes aquelles accions formatives que tenim calendaritzades i amb inscripcions obertes. I, a més, hem volgut fer més accessible el nostre catàleg per donar a conèixer la nostra àmplia oferta formativa pels diferents públics als que ens adrecem. La formació està dividida en dos grans blocs. Per una banda formació específicament sobre temes educatius, i per altra sobre temàtiques relacionades en aspectes més organitzacionals i de qualitat democràtica. Cada bloc està subdividit per àmbits temàtics i format de formacions. També es poden poden trobar catàlegs específics sobre Prevenció de violències masclistes i sobre foment de l’Economia Social i Solidària.
No
només fem formacions
Però a l’Escola no només fem formacions. L’activitat és constant i molt diversa, i tot això ho volem explicar a través de la pàgina “actualitat” on anem publicant notícies del que fem. Expliquem projectes que desenvolupem i jornades que organitzem al voltant dels temes sobre els que treballem de manera transversal com son el pensament crític, la participació, el feminisme, l’educació per la sostenibilitat, l’economia solidària i l’educació per la justícia global.
També s’hi pot trobar l’activitat del claustre, des de trobades que anem fent periòdicament, com la formació interna o la feina que es va fent des dels diferents grups de treball.
Construint
mercat social en el món educatiu
Els apartats de “Recursos” i “Tauler d’anuncis” volen ser un espai útil per al món educatiu transformador. Compartim tots aquells recursos que anem generant i que poden ser replicables i útils per a altres projectes. A la vegada volem oferir una finestra a entitats col·laboradores per compartir recursos i ofertes de feina i contribuir a enfortir aliances i mercat social.
Tota aquesta feinada no l’huriem pogut fer sense l’assessorament i la feinada de La Clara Comunicació i Jamgo. Esperem que amb aquesta nova pàgina web totes aquelles persones interessades en la formació transformadora i compromesa amb l’entorn ens puguin conèixer i s’animin a participar ja sigui com a alumnes, com a entitats col·laboradores, descobrint recursos o seguint el nostre dia a dia.
*article publicat originalment el 9 de novembre de 2020 al Blog de la Fundació Ferrer i Guàrida
Prop de 50 persones van participar aquest dissabte en les Jornades Interculturalitat 2020 “Com participem conjuntament amb entitats diverses?” Una sessió de formació interna per promoure la interculturalitat en l’associacionisme organitzada per Esplais Catalans, la Federació de Casals de Joves de Catalunya, l’Escola Lliure El Sol i la Fundació Ferrer i Guàrdia.
El seminari en format telemàtic va comptar amb la ponència de Basha Changuerra, exdirectora de la revista Afroféminas i membre activa de l’associació feminista AfroFem Coop i del col·lectiu Comunitat Negra Africana i Afrodescendent d’Espanya (CNAAE). La seva intervenció va donar algunes claus perquè les entitats de lleure aconsegueixin convertir-se en espais més interculturals. Un primer punt, segons Changuerra, és respectar i reconèixer la diversitat amb programes d’activitats que incloguin aquesta perspectiva identitària i incorporar la interculturalitat en l’equip de monitors. “Les persones a càrrec dels esplais necessiten incorporar aquesta perspectiva interseccional a l’hora d’interpel·lar altres comunitats, no compta només la intenció sinó l’herència històrica”, apunta l’activista antiracista. Per aquest motiu, Changuerra explica que per tal d’aproximar-se amb èxit a altres comunitats culturals cal fer autocrítica contra l’estigma paternalista i la mentalitat judeocristiana, i mostrar humilitat sinó volem rebre el rebuig. Com a consell, recomana acudir a les entitats diverses en un moment embrionari de les idees i “convidar a les entitats en un primer estadi, fer-ho des d’una perspectiva que entengui què significa la nostra presència i la nostra intervenció”.
En la jornada van participar quatre experiències d’entitats que
treballen la interculturalitat: Fundació Bayt Al-Thaqafa, Espai La
Tregua, Catàrsia i el projecte Joves Referents del Centre d’Estudis
Africans i Interculturals. En aquesta sessió van donar a conèixer la
seva intervenció amb persones d’orígens diversos. La Fundació Bayt Al-Thaqafa és
una entitat que atén les necessitats de les persones arabomusulmanes
davant situacions de discriminació i per facilitar la seva integració
socioeconòmica. L’Espai La Tregua realitza la seva
acció social a través de l’art per conscienciar sobre el feminisme i
l’antiracisme, a la vegada que actua com una xarxa de suport per a
persones nouvingudes. Catàrsia és un col·lectiu de
persones d’origen asiàtic que treballen la diversitat amb activitats com
el teatre-fòrum per obrir espais de reflexió sobre el fet de viure en
una societat blanca-normativa. Per últim, el projecte Joves Referents del CEAI busca
fomentar la participació de persones afectades pel racisme o l’estigma
d’origen per formar-les en qüestions de diversitat, interculturalitat i
prevenció de les violències.
Finalment, la sessió es va clausurar amb la presentació de la Guia d’Interculturalitat i Treball en xarxa, elaborat per Esplais Catalans i la Federació de Casals de Joves de Catalunya. Es tracta d’un complement al Mapa d’Entitats que treballen la diversitat,
i que vol servir per exposar de forma entenedora perquè hem esdevingut
entitats excloents i recursos per revertir aquesta realitat.
En l’avenç de la interculturalitat en l’associacionisme, des de la Fundació Ferrer i Guàrdia vam iniciar el projecte Activa’t-Joves Referents. Es tracta d’una iniciativa on participen Esplac, Escola Lliure El Sol i Acció Escolta de Catalunya, entre altres organitzacions, i que busca introduir la pràctica associativa a persones joves d’orígens diversos i col·lectius vulnerables per tal de millorar la seva ocupabilitat, a l’hora que es fomenta la diversitat dins les entitats.
El passat diumenge 25 d’octubre de 2020 es va celebrar la desena edició de les Jornades de Lleure i Feminismes al Casal de Joves Girapells de Barcelona, amb un total de 100 participants. Les jornades, organitzades conjuntament per l’Escola Lliure el Sol, Casals de Joves de Catalunya, Escoltes Catalans, Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (Demarcació de Barcelona) i Esplais Catalans, han commemorat els deu anys de trajectòria, revisant els aprenentatges i valorant tot el que hem caminat plegades i, alhora, posant una mirada crítica, constructiva i transformadora al futur.
Enguany,
degut al context de pandèmia mundial, les Jornades s’han hagut d’adaptar a les
possibilitats i, per tant, s’han reduït a un dia de presencialitat, a
diferència de tot un cap com en els anys anteriors. A més, s’han desenvolupant
complint estrictament el protocol d’activitats formatives elaborat per la
Direcció General de Joventut.
A diferència
de les edicions anteriors, i seguint amb el context de pandèmia, s’han
desenvolupat ponències en línia de dilluns a dijous, comptant amb en Teo
Pardo (Què pot aportar la perspectiva trans i feminista a l’educació
sexual?), la Mariona Zamora de l’Esberla (Més enllà de dir-nos
feministes… 4 preguntes que ens hem de fer per saber si estem incorporant les
cures i el feminisme a la nostra entitat!), l’Andrea Ruedas (Desarrelem
la violència masclista a les entitats juvenils), que s’ha ajornat per motius de
salut, i la Mireia Redondo (Autodefensa i suport, combatem la violència
masclista).
Pel què fa a
les Jornades presencials, vam comptar les talleristes de Sexus (Flow) i Las
Kellys (Las Kellys contra la precarietat) en el marc de l’eix
d’interseccionalitat, l’Associació ActivaMent de Catalunya (Cossos,
cures i autogestió feminista en salut mental) i Lola no estás sola (Les
dones sense llar amb mirada feminista) per l’eix combatre la violència
masclista, l’Esberla (Combatem les violències masclistes: comencem per
les nostres?) i el Zoe (No-monogàmia) per l’eix de relacions, Marikarmen
Free i Verónica Arauzo (Treball sexual en primera persona) i el Centre
Jove d’Atenció a les Sexualitats (El meu cos, jo decideixo! Drets Sexuals i
Reproductius, la lluita i resiliència continuen!) en el marc de l’eix de
reapropiació dels cossos i, finalment, Hora Bruixa i Periférikas (Col·lectius
feministes represaliats) i la Comissió de trobades no-mixtes del moviment
per l’habitatge a Catalunya (Habitatge amb perspectiva de gènere) per l’eix
d’autodefensa feminista.
Volem agrair
a les participants, talleristes i ponents la participació a les desenes
Jornades de Lleure i Feminismes i esperem veure’ns en les properes edicions!
Divendres passat vam poder celebrar la trobada trimestral del claustre. Des del passat 15 de febrer que no ens veiem les cares i, tot i que amb gel, distància i mascaretes, vam poder-nos trobar i compartir en directe el moment actual de l’Escola. A la trobada hi van participar unes 40 formadores que van assistir i l’equip tècnic de l’Escola.
La tarda va servir per poder compartir com ha anat tota la formació que hem fet en aquests darrers mesos, com adaptar la formació a les entitats sòcies de la cooperativa i compartir informacions destacades del moment actual de l’escola.
Què passa a la formació?
Un dels temes destacats de la trobada va ser recollir com es valora la formació en línia que hem anat desenvolupant en els últims mesos. Quines inquietuds ens genera i com anem generant una línia pròpia impregnada de la metodologia de l’escola amb aquests nous formats de formació. Volem seguir promovent la participació de les participants i cal dotar-nos d’eines. Volem seguir fent sessions diànamiques i vivencials. I desrpés d’uns primers mesos de tempteig volem compartir com ho fem i impregnar la formació en línia del que caracteritza la formació que fem i com l’entenem.
A banda d’aquest tema vam compartir altres aspectes a destacar. Per una banda vam parlar del rol dels tutors/es i de com acompanyar als grups de participants. Per altra banda es van tocar temes com incorporar pràctiques de sostenibilitat. I finalment també va haver-hi espai per parlar de com treballem el protocol de prevenció i abordatge de violències masclistes en el dia a dia.
Formació a les entitats sòcies
L’altre gran tema que vam tractar va ser la formació que realitzem a les entitats sòcies (esplais, agrupaments i casals de joves) que fem a través del pla de formació. Els projectes d’associacionisme educatiu son molt dinàmics i canviants, i necessitem adaptar la formació a la realitat que viuen aquests projectes, i més en el context actual.
Com ens tenen acostumats aquestes trobades, una vegada més va servir compartir debats i reflexions, per emportar-nos noves idees i millores en relació a la feina que fem. Però sobretot va servir per compartir col·lectivament la formació que desenvolupem i la mirada transformadora que imprimim a tot el que fem. A més de constatar que l’escola la fem entre totes i comptar amb un claustre amb formadores tant actives i compromese no té preu!
*aquest artícle va ser publicat originàriament el 10 de juny de 2020 al Blog de Pam a Pam.
L’Escola Lliure El Sol fa una proposta d’abastiment alimentari per a esplais, agrupaments i casals de joves després d’una reflexió sobre el paper de l’associacionisme educatiu en el model agroalimentari. És un plantejament en el marc del projecte Abastiment agroecològic que intenta donar eines per posar en pràctica accions cap a la sobirania alimentària.
Ens hem parat a pensar a quin model agroalimentari donem suport
des de l’associacionisme educatiu? On s’han cultivat els llegums que
comprem? Quines condicions laborals hi ha darrere de la fruita que
mengem? Quin impacte sobre el medi ambient té la xocolata del berenar?
Realment eduquem en salut i sostenibilitat en els àpats que fem a les
nostres entitats? En definitiva, sabem quina és la nostra petjada ecològica
en l’àmbit de l’abastiment d’aliments? Aquestes són preguntes que
prenen especial rellevància durant les activitats d’estiu, quan moltes
entitats ens desplacem en gran grup i el nostre consum, però també el
nostre impacte, augmenta considerablement.
És ben sabut que el sistema agroalimentari dominant presenta
contradiccions en totes les seves etapes: la producció, la distribució i
el consum. Però no sempre tenim present que el model agroecològic o de
petita pagesia proveeix aliments sans i de qualitat, contribueix a
mantenir viu el territori i és un dels eixos en la lluita contra el
canvi climàtic. I és que quan afavorim una distribució amb menys
intermediaris basada en circuits de comercialització curta
i apostem per allunyar-nos d’un model agroindustrial i intensiu, estem
reduint l’ús de recursos i de combustibles fòssils, disminuint la
generació de residus i evitant el malbaratament alimentari. L’agroecologia aposta així per repensar el model de gran ciutat posant la sobirania alimentària
al centre i buscant solucions a l’envelliment i el despoblament de
moltes zones productores d’aliments. Tot plegat, lluitant per erradicar
les dinàmiques masclistes i racistes pròpies del sistema capitalista,
clarament injust i insostenible.
En aquesta línia, la campanya d’Abastiment Agroecològic , impulsada per Arran de Terra i Pam a Pam
arrel de la crisi de la COVID-19 (però amb voluntat d’anar més enllà),
té l’objectiu d’afavorir les iniciatives agroecològiques tot
replantejant el nostre model agroalimentari. La campanya inclou un mapa i
un directori de projectes agroramaders, a més d’un protocol de comandes conjuntes en espais comunitaris que busca unir recursos logístics de desplaçament. Des de l’Escola Lliure El Sol i Pam a Pam hem adaptat aquests recursos a la realitat de l’associacionisme educatiu, fent aquesta proposta d’abastiment per a entitats.
L’objectiu és animar esplais, agrupaments escoltes i casals de joves a
abastir-se de productes agroecològics i/o de proximitat per a les
activitats d’estiu (campaments, casals, rutes i colònies), aprofitant
aquesta situació per generar formes de consum basades en circuits de
comercialització curta i apostant per la sobirania alimentària. Per
aconseguir-ho, plantegem 3 línies d’acció principals:
1. Abastiment de producte fresc (fruita, verdura, pa) de la zona on es realitza l’activitat (durant l’activitat)
2. Abastiment de producte no fresc (llegums, cereals) a granel i amb proveïdores responsables (abans de l’activitat)
3. Abastiment de producte de la zona on es realitza l’activitat (fruits secs, oli, formatges, mel) per a les famílies de l’entitat (després de l’activitat)
Es tracta de línies d’acció diferents però complementàries, que cada
entitat pot de fer-se seves. Proposem començar pels productes frescos:
la fruita i la verdura permetran un contacte directe amb les
productores, ajudaran a repensar els menús i posaran les coses més
fàcils amb el pressupost final de l’activitat. La proposta es concreta
en una calendarització aproximada de les tres línies d’acció a partir de
tres fases. Per cada fase, es detallen els passos a seguir i es
faciliten eines que poden ser d’utilitat per a les entitats, com ara
models de missatge per a proveïdores i famílies, un full de càlcul per
fer la comanda i una calculadora de quantitats. Sense oblidar el mapa d’Abastiment Agroecològic,
essencial per començar la cerca de proveïdores! També es fan propostes
de treball en xarxa amb d’altres entitats o espais comunitaris del barri
o municipi, amb qui es poden engegar comandes col·lectives.
Incorporar aquests canvis a les entitats planteja tota mena de debats
i preguntes. La pròpia naturalesa de les activitats d’estiu fa que
aquestes es concentrin en certs territoris, fet que condiciona l’oferta
d’aliments. Què passa si no apareixen proveïdores al mapa que estiguin a
prop d’on es realitza l’activitat? Què és prioritari, el producte
agroecològic o el producte de proximitat? La resposta a aquestes
preguntes passa per anar més enllà del mapa, descobrint l’entorn i fent
una planificació corresponsable. També implica tenir en compte les
especificitats de cada tipus d’activitat, com poden ser les rutes o les
colònies en cases no gestionades directament per les entitats. D’altres
entrebancs poden ser l’encariment de l’activitat o la falta de temps,
que demanen transparència, treball en xarxa i flexibilitat. No es tracta
de fer-ho tot de cop, sinó d’anar generant petits canvis que siguin
econòmicament viables i no excloguin a ningú. Per aconseguir aquestes
formes d’abastiment més responsables caldrà implicar tots els membres de
l’entitat, incloses famílies, infants i joves. També serà
imprescindible no limitar aquestes accions a l’estiu, convertint-les en
un eix transversal durant tot el curs.
Així doncs, sumant-nos a les iniciatives impulsades des de moltes entitats,
veiem clau incorporar els principis de la sostenibilitat ambiental i la
sobirania alimentària al dia a dia de les comunitats educatives. Des de
l’ideari i el projecte educatiu, fins als jocs i les accions més
quotidianes, cal que replantegem el nostre model agroalimentari. És
evident que el menú de les colònies, rutes o campaments està lligat a la
nostra acció educativa. Si parlem de convertir el quotidià en context
d’aprenentatge, això hauria d’incloure les estones lliures, les tasques
per al comú i els àpats. Veure uns aliments (i no uns altres) al rebost i
al plat pot fer que infants i joves es facin determinades preguntes.
Veure com monis, caps i intendents tornen de fer la compra amb productes
envasats en plàstic o amb caixes de producte agroecològic de
proximitat, també. Més enllà de les dificultats associades a aquests
canvis, no oblidem que amb accions com aquestes estem educant a uns
infants i joves que, al seu torn, poden traslladar preguntes, reflexions
i nous hàbits a les seves llars, convertint-se en una peça més de la transició cap a un consum més sostenible i transformador!
Presentem l’exposició MOU-TE! Cap
a l’economia solidària. Una exposició que té com a objectiu apropar els i les
joves al principis i pràctiques de l’economia social i solidària. A través de 4
plafons, s’exploren consideracions generals, s’aprofundeix en aspectes
d’organització interna i també d’impacte social i ambiental. El darrer plafó
apunta diferents maneres per apropar-se a l’ESS: a través del consum
responsable, de l’autoocupació o de la cerca de feina.
L’exposició es complementa amb una guia didàctica destinada a educadores, que aprofundeix en el marc teòric i també proposa activitats per dinamitzar l’exposició. MOU-TE! també compta amb una pàgina web complementària on es poden trobar els recursos i material d’aprofundiment que es presenten als plafons.
Si esteu interessades en
exposar-la en els vostres espais, només cal que la demaneu via web!
El disseny de l’exposició l’ha fet La Pera sccl, els continguts s’han elaborat conjuntament amb L’Esguard sccl i s’ha finançat des de Barcelona Activa.
Recent Comments