Categoria: Sense categoria

“Som feministes (?)”. Amb aquest títol es presentaven les XII Jornades de Lleure i Feminismes, enguany organitzades per l’Escola Lliure el Sol, Esplac i Escoltes Catalans. L’interrogant entre parèntesis convidava – de manera reflexiva i provocadora – l’associacionisme educatiu a reflexionar sobre les seves pràctiques feministes. Més enllà de simplement reconèixer-nos com a feministes, i amb el perill de passar per alt moltes coses, ens instàvem a veure fins a quin punt els esplais i agrupaments són entorns inclusius i segurs. I ho fèiem amb mirada retrospectiva, convençudes que seria una bona manera de fer balanç i donar resposta a les preguntes plantejades.

Les jornades van començar el dijous 20 d’octubre a la tarda amb una taula rodona en línia titulada “Com abordem les violències a les entitats?”. Representants de les respectives comissions i grups de gènere d’Esplac, Escoltes Catalans i l’Escola Lliure el Sol van compartir les seves realitats, abordant el paper dels protocols, l’acompanyament a monis i caps, i la importància de les transicions feministes.

El diumenge 23 d’octubre van tenir lloc les Jornades presencials a la Masia de la Guineueta (Barcelona). Més de 70 monis d’esplai, caps d’agrupament i altres persones interessades van participar en els diferents espais formatius des de les 9:30 h fins a les 19:00 h. Candela Cooperativa va encarregar-se de la ponència inaugural, oferint un recorregut històric per les dotze edicions de les Jornades. A partir de la pregunta “què hem fet des de l’associacionisme educatiu per ser feministes?”, la ponència va desgranar les fites i els reptes de les Jornades, enteses com a articulació entre el lleure educatiu i el moviment feminista.

A partir de les 11:00 h van començar els tallers de matí: “Com eduquem en les masculinitats i en la prevenció d’agressions masclistes i LGTBIfòbiques?” (Mireia Redondo); “Cures a l’assemblea i amb infants i joves” (Quatre cantonades); “Acompanyament a infants LGTBI” (Empatravas). Després de dinar, les Jornades van seguir amb els tallers de tarda: “Feminisme antiracista” (Dai Sombra Aisha); “Vivències i coneixement del cos” (Columba Zavala); “Com ens relacionem més enllà de l’amor romàntic?” (Las Fritas Teatre).

Agraïm la implicació i participació de tothom, des de les assistents a les voluntàries i equips tècnics, per fer possible unes jornades tan estimulants. Mantenim l’interrogant de “Som feministes (?)”, amb algunes certeses més i noves preguntes que ens fan caminar cap a l’edició de 2023.

Un nou format de formació per a sòcies

Els acompanyaments són una nova proposta de format que oferim a les entitats sòcies. L’objectiu és poder anar més enllà d’una formació per fer un treball conjunt amb les entitats per conèixer les seves necessitats i donar-hi resposta a partir d’un procés de presa de consciència, empoderament i adquisició d’eines.

Tindran una durada de 8 a 16 hores al llarg de 3-4 mesos aproximadament.

Amb aquest nou format volem posar formadores especialitzades en la temàtica al costat de les entitats per acompanyar-les a revisar pràctiques i definir millores. L’acompanyament finalitzarà amb un pla de treball per tal d’incorporar canvis i fer millores a l’entitat.
Els temes dels acompanyaments són els següents (amb la possibilitat de concretar-los entre l’entitat que fa la demanda i la formadora que fa l’acompanyament):

• Agressions masclistes: masculinitats, gestió d’agressions, protocols…
• Interculturalitat, inclusió i antiracisme: treball intercultural amb infants, famílies,monis/caps/casaleres.
• Participació: relleu, participació en l’assemblea, participació infantil, de famílies…
• Gestió d’equips: lideratge, gestió i abordatge de conflictes, cures, gestió emocional, relacions de poder.

Aquest mes d’agost va tenir lloc la primera edició d’un curs de monitor/a de nou format; el curs intensiu i residencial Ridolaina, obert a qualsevol persona interessada a formar-se com monitor/a de lleure.

Els onze primers dies d’agost, un grup de trenta joves d’arreu de Catalunya es van trobar a la vall del Ridolaina (Bellver de la Cerdanya) i van viure una experiència molt intensa i transformadora formant-se com a monitores de lleure.

En tractar-se d’una formació vivencial, grupal i en un entorn privilegiat, l’experiència va permetre generar espais d’aprenentatge i creixement personal idonis per a poder realitzar les formacions del curs. Però més enllà de les hores explícitament formatives, el format intensiu i “d’efecte bombolla” del curs va generar experiències compartides, intenses i significatives des d’on entendre el món del lleure. D’altra banda, l’heterogeneïtat del grup, va ser un valor afegit, ja que totes les trajectòries personals van passar a ser font de coneixement compartit, creant així un imaginari col·lectiu molt ric i divers sobre com i des d’on viure el lleure. Altrament, la convivència constant amb l’equip de formadores també va permetre generar vincles molt potents amb les participants, en els quals la confiança i la complicitat van ser clau per a poder desenvolupar, amb profunditat i deteniment, les sessions del curs des de la cura i l’acompanyament respectuós a les participants.

L’experiència va ser profundament transformadora; onze dies d’estiu, als peus del Cadí, generant aprenentatges significatius, vivencials i col·lectius per continuar fent-ne del lleure, un camí des d’on seguir treballant per a un món millor.

Una nova proposta formativa

A l’Escola Lliure el Sol impulsem el coneixement i creixement d’entitats i persones vinculades a l’educació popular i a l’economia social i solidària. Disposem d’un catàleg molt ampli que abasta diverses temàtiques pel que fa a gestió d’equips i l’educació. Treballem metòde pedagògic, inclusió i diversitat, feminismes, salut, pensament crític i interculturalitat, equips de treball, economia social i solidària, participació i treball en xarxa, educació ecosocial i justícia climàtica i planificació i estratègia.

Enguany engeguem la tardor amb una nova proposta formativa: els cicles de formació. Es tracta d’itineraris formatius enfocats a resoldre necessitats d’educadores, equips i organitzacions. Els cicles consten de quatre sessions sobre diverses temàtiques que es complementen per garantir que les participants adquireixen les eines i competències professionals de cada àmbit.

Aquest format permet aprofundir sobre els aspectes més concrets de la temàtica proposada

i, alhora, que les formadores estiguin més especialitzades i per tant siguin més expertes en aquests aspectes concrets.

En definitiva, són cursos que aborden la temàtica principal des de perspectives diverses per tal d’enriquir el coneixement i aportar nous punts de vista. Una proposta que esperem poder repetir a l’hivern i primavera.

A tall d’exemple, els cicles formatius que oferim aquesta tardor, principalment enfocats a l’àmbit educatiu, són:

Com acompanyar el grup del menjador

Sessió 1: Participació infantil al menjador
3 d'octubre de 16.30 a 20.30h

Sessió 2: Gestió de conflictes i alternatives al càstig
10 d'octubre de 16.30 a 20.30h

Sessió 3: Infants amb necessitats educatives específiques
17 d'octubre de 16.30 a 20.30h

Sessió 4: Alimentació i trastorns de conducta alimentària
24 d'octubre de 16.30 a 20.30h
      
   

Atenció a la infància i treball amb famílies

Sessió 1: Salut mental
3 de novembre de 16.30 a 20.30h

Sessió 2: La mort i el dol
10 de novembre de 16.30 a 20.30h

Sessió 3: Prevenció i detecció de l'abús sexual infantil
17 de novembre de 16.30 a 20.30h

Sessió 4: Comunicació amb famílies
24 de novembre de 16.30 a 20.30h

30 anys d’Escola Lliure el Sol

Al terrat emblemàtic de la seu de Drassanes de l’Escola, el dia 28 de maig d’enguany, es va donar el tret de sortida a la vetllada de celebració.

Vam encetar el vespre amb una taula rodona que lideraven tres dones que han estat molt implicades en el projecte de l’Escola en diverses èpoques: la Chiqui Subirana, exsecretària general de l’Escola (2001-2009); la Berta Mundó, exmembre del patronat i expresidenta i ara sòcia col·laboradora, i la Júlia Hosta, extreballadora, sòcia col·laboradora i membre del consell rector.

En primer lloc, la Chiqui, va fer un repàs històric del projecte i va posar en valor la rellevància d’un projecte de formació com el de l’Escola sobretot als seus inicis. Va destacar alguns dels reptes de l’Escola en els seus inicis, sobretot econòmics, acompanyat d’anècdotes que es van anar complementant amb aportacions de participants.

Al seu torn la Berta va parlar del paper cabdal de les entitats sòcies a l’Escola i va apuntar que aquest paper ha estat tenir cura de la formació de la nostra gent i de compartir coneixement. Va compartir l’orgull d’una generació que ja va ser formada amb el pla de formació i inclús ha esdevingut professorat.

La Júlia, en canvi, va posar sobre la taula el moment en què es troba l’Escola actualment, com està, els projectes que s’estan duent a terme i els reptes de futur concloent que tots els grans canvis que es projectaven fa uns anys estan arribant a bon port.

En acabar la taula vam gaudir d’un sopar, encarregat a la Fundació Mescladís pels drets de les persones migrants, acompanyat pel concert de Sequoia. La dinamització musical de la resta de la nit va estar liderada per persones del claustre, la primera activitat organitzada per la Marta, l’Helena i la Mònica i, per tancar la nit, la Cèlia i el Pau van oferir un espectacle de PD.

A l’Escola ens passem el dia organitzant formacions, debats, xerrades, sessions de treball… i per celebrar aquests 30 anys d’història ens vam regalar un vespre de retrobada de diferents generacions que han aportat el seu granet de sorra en aquest projecte col·lectiu. En conclusió va ser una vetllada molt emotiva, íntima i representativa de l’Escola.
Per molts anys més!

Formació per al claustre

L’última trobada de claustre d’enguany es va dedicar a la Comunicació No Violenta, perquè ens ajuda a construir relacions basades en l’empatia, el respecte i la col·laboració. L’Amaia i l’Adina, formadores del Claustre i expertes en el tema, són qui va impartir la formació.

En primer lloc, es van definir conceptes bàsics com els sentiments i les necessitats. És important, de cara a trobar una estratègia, que se sàpiguen identificar i diferenciar. Com a punt de partida, per anomenar aquests sentiments i necessitats, es pot fer servir aquesta llista.

En segon lloc, cal crear un relat de la situació el màxim d’objectiva, ja que es corre el perill d’encallar el conflicte intentant consensuar el que ha passat o el que no i, d’aquesta manera, no poder avançar cap a una resolució. Per tant, a l’hora de poder comunicar-se amb l’altra part d’un conflicte, cal mirar més enllà del que ha passat, explorar els sentiments en profunditat i seguir aquests quatre passos:

1. Preguntar-se què pot estar necessitant l’altra part del conflicte.
2. Tenir present que el primer pas és només una interpretació, tot i que sempre es pot contrastar amb l’altra part.
3. No oblidar-se i ser honestes amb el que necessitem nosaltres.
4. Construir conjuntament una estratègia que satisfaci les necessitats d’ambdues parts.

La formació es va valorar molt positivament, ja que comunicar-se d’aquesta manera esdevingui una pràctica habitual, s’aconsegueix amb la repetició i la posada en pràctica i, precisament es va donar molt d’espai a la pràctica.

Per saber-ne més, inscriu-te al monogràfic “Millora les teves habilitats comunicatives“

Quin coneixement tenen les persones joves de les economies transformadores? Fan ús de les finances ètiques? Compren productes de comerç just? Segueixen els principis de l’economia social i solidària? Al llarg de la segona quinzena de novembre a l’Escola Lliure el Sol vam fer el monogràfic «Diguem les coses pel seu nom: economies anticapitalistes a l’escola» de la mà de LaCoordi – Comerç Just i Finances Ètiques. La formació ens va permetre reflexionar sobre les alternatives econòmiques amb perspectiva local-global, aprofundint en les seves oportunitats i reptes, i vinculant-ho al dia a dia de les entitats educatives.

El monogràfic partia d’analitzar el capitalisme com un sistema que falla a molts nivells: sobreexplotació dels recursos, destrucció del medi, relacions cisheteropatriarcals, (neo)colonialisme, explotació infantil… A partir d’aquí, vam explorar els quatre grans moviments de les economies transformadores, que són les economies feministes, l’agroecologia, els procomuns i l’economia social i solidària, inclòs el comerç just i les finances ètiques. Quines alternatives a les pràctiques capitalistes aporten cadascuna d’elles i com es complementen? Però també, quins són els grans debats i contradiccions en les que es mouen? I tot plegat, ampliant la mirada més enllà d’allò local per tenir en compte també les relacions entre els anomenats Sud i Nord Global i els seus impactes.

A través d’aquestes preguntes, i amb la participació de FETS, vam poder aprofundir en les finances ètiques com a alternativa a la banca convencional. També vam fer una introducció al comerç just, que busca acabar amb les asimetries i vulneracions de drets que es produeixen en les cadenes de subministrament internacional. El treball sobre el comerç just es va completar amb una ponència de la cooperativa Alternativa3, elaboradora de cafès, xocolates i sucres, entre d’altres productes de comerç just. Finalment, vam tenir un espai per preguntar-nos i compartir de quina manera incorporem les alternatives econòmiques a les entitats educatives, tant en clau pedagògica – com eduquem en aquestes alternatives? – com en clau organitzativa – com deixem de reproduir pràctiques capitalistes?

Durant el monogràfic hem identificat diverses iniciatives transformadores que les entitats ja duen a terme, com les pràctiques assembleàries i d’autogestió, i la sensibilització en matèria de sostenibilitat. Però també hem recollit noves accions i reptes de futur: més formació, sensibilització i canvis en hàbits de consum. Tot plegat amb l’objectiu de fer política en clau pedagògica i organitzativa des de les entitats per tal de transitar cap a un sistema més just i sostenible que no deixi ningú enrere.

L’equip creix i canvia

En els darrers mesos hi ha hagut molts canvis a l’equip tècnic, la incorporació de la plaça de comunicació, el relleu en la coordinació pedagògica i la incorporació temporal de dues places més, l’una com a suport administratiu i l’altra com a suport pedagògic, a més de personal en pràctiques que acaba de complementar un equip cada cop més gran.

Com moltes de vosaltres ja sabeu, la Júlia, antiga coordinadora pedagògica de l’Escola durant més de tres anys, va deixar la seva plaça a principis d’aquest octubre. El Miquel és qui ha agafat el relleu d’aquesta plaça i és qui elabora els continguts i fa el suport al professorat.

A més a més, a partir de novembre, s’incorporaran l’Amaia i la Cira, ambdues membres del claustre, durant sis mesos a fer el suport pedagògic i administratiu respectivament gràcies el programa de Garantia Juvenil. Amb la idea d’abordar tots aquells temes importants que sovint acaben sent substituïts pels urgents.

Per altra banda, com cada any, acollim a dues estudiants en pràctiques del grau de Pedagogia de la UB. Enguany doncs tenim l’Aaron i la Maria també a l’Escola.

Què fa cadascú de nosaltres?

Àrea d’administració:

• Lourdes: inscripcions i administració – secretaria@escolaelsol.coop
• Cira: pràctiques i material – cira@escolaelsol.coop
• Blanca: finançament i acció comercial – gestio@escolaelsol.coop

Àrea pedagògica:

• Miquel: coordinació pedagògica i suport al professorat – pedagogica@escolaelsol.coop
• Amaia: continguts i aula virtual – amaia@escolaelsol.coop

Àrea pedagògica i d’administració:

• Rai: direcció i cooperativa – direccio@escolaelsol.coop
• Gemma: organització de cursos – formacio@escolaelsol.coop
• Carla: disseny gràfic i comunicació – gestio@escolaelsol.coop

En definitiva, l’equip augmenta i les tasques es redistribueixen. Encarem aquest repte amb il·lusió i confiança per fer avançar el projecte.

Programari lliure i banca ètica

Des que l’Escola és cooperativa hem iniciat un procés per reconvertir les eines de gestió que emprem en eines més ètiques i coherents amb els valors de la cooperativa, procés que s’ha iniciat amb un canvi de banc i amb la substitució de diversos programes per programari lliure.

Al pla estratègic actual, redactat el 2019 teníem l’objectiu general de desenvolupar una gestió tècnica coherent amb els valors del projecte que es concretava en augmentar el percentatge de proveïdors i compres al mercat social de la XES i, clarament, ha estat un objectiu assolit tant al 2019 com al 2020 i, tot i que no hem tancat el 2021, tot apunta que també serà un objectiu assolit.

La primera eina que hem canviat és la bancària, actualment ja operem amb Triodos Bank, banca ètica i sostenible, que és un banc que financen projectes que millorin la qualitat de vida de les persones i el medi ambient i, per tant, que beneficiïn la societat i la natura.

En segon lloc hem passat a utilitzar programari lliure, de la ma del projecte CommosCloud, ofert per la cooperativa femProcomuns. Commonscloud ofereix eines de núvol digital mancomunades per teletreballar, comunicar-se i col·laborar en xarxa amb programari lliure i sota principis tecnoètics.

Aquest programari lliure consisteix en un núvol a mode d’oficina virtual que s’anomena NextCloud, el BigBlueButton per fer reunions telemàtiques, el LimeSurvey per la gestió dels formularis i el Zimbra com aplicatiu de correu electrònic. Aprofitant aquest nou programa de correu, hem adaptat les adreces de correu de l’equip tècnic a les seves tasques per tal de ser més descriptives, de manera que les noves adreces són:

• administracio@escolaelsol.coop – Lourdes Bausili
• formacio@escolaelsol.coop – Gemma Bellart
• pedagogica@escolaelsol.coop – Miquel Martorell
• gestio@escolaelsol.coop – Blanca Pérez
• direccio@escolaelsol.coop – Raimon Carreras
• comunicacio@escolaelsol.coop – Carla Barrenechea

Actualment ja només operem amb banca ètica mentre fem els tràmits per tancar els comptes antics i, pel que fa al programari lliure, ja hem fet el canvi total amb el gestor de correu Zimbra. Mentre que la resta d’eines lliures encara conviuen amb les antigues, almenys fins a finals d’aquest mes, que està previst fer el canvi definitiu.

Feia temps que des del Programa Marta Mata hi havia ganes de revisar alguns dels aspectes metodològics del curs, donar-li una volta i millorar el seu impacte entre els monis, caps i caseleres de les entitats. Entre aquestes revisions, ens vam adonar que calia replantejar-se l’organització pedagògica d’aquests cursos. Fins ara, els cursos s’organitzaven formant els alumnes en diverses matèries, poc connectades entre si, i sense un objectiu comú. Enteníem que això tenia poc sentit, i que era necessari innovar, i replantejar-se noves maneres i metodologies que s’adaptin a les necessitats actuals de l’educació.

Així doncs, després de molt debatre, s’ha implementat una nova proposta de treball per projectes, encara en prova pilot, però que vol dotar de més significat a la formació, establir una vinculació estreta amb la pràctica educativa i proporcionar un aprenentatge globalitzat, treballant totes les àrees de forma transversal.

La finalitat principal de la proposta, és que els monitors, monitores, caps i caseleres planifiquin un projecte, l’apliquin al llarg de les seves pràctiques, i n’avaluïn el procés i l’impacte. El projecte s’ha de traduir en una intervenció educativa i transformadora dirigida als infants, a l’equip de monitors/es, a l’entitat o a l’entorn, i que necessàriament, ofereixi una resposta al context i s’ajusti a l’ideari de l’entitat.

Per planificar aquest projecte convé que es tinguin en compte tots els seus elements, interrelacionant-los i establint una lògica seqüencial.  Així doncs l’alumnat ha de:

•  Analitzar la seva realitat o context, detectant les dificultats o problemes més rellevants, i les oportunitats i recursos  propis (On volem intervenir per a qui, i per què?)
• Plantejar-se uns objectius i unes metes assolir  (Què volem aconseguir?)
• Planificar l’acció pedagògica amb accions o activitats i organitzar els recursos, l’equip, el temps, l’espai… (com ho aconseguirem?)
• Realitzar i aplicar el projecte a la pràctica d’esplai, cau o casal
• Avaluar-ne el procés, els resultats  i prendre consciència dels aprenentatges adquirits i el propi creixement al llarg del camí

Desenvolupar un projecte  implica la globalització dels aprenentatges, és a dir, que els diversos continguts es reflecteixin, s’interrelacionin i es treballin de forma transversal en cadascuna de les propostes dels i les alumnes. Convé treballar de forma interdisciplinària. En aquest sentit, apostem perquè el projecte contempli diferents perspectives i mirades: la perspectiva de gènere, mediambiental i comunitària , a més d’una mirada inclusiva, participativa i democràtica.

Aquest treball interdisciplinari ha de permetre que les monis, caps o casaleres siguin capaces de construir coneixements, habilitats i actituds, transferir-les a una situació concreta d’aprenentatge,  resoldre un problema, treballar uns aprenentatges concrets amb els infants  o millorar alguna cosa  de l’entitat.   No és res que estigui allunyat del seu dia a dia, i a la vegada, permet establir una coherència entre la teoria dels cursos i les seves pràctiques, tot proporcionant un aprenentatge significatiu, proper i autèntic.

La realització del projecte implica que els i les alumnes desenvolupin la capacitat de pensar, planificar, dinamitzar i avaluar un intervenció educativa; que adquireixin eines pràctiques per desplegar l’acció educativa;  i que desenvolupin noves habilitats socials a l’hora de coordinar-se amb el seus companys i companyes d’equip.

Tot aquest procés, potencia l’autonomia de l’alumnat però també el treball en equip i la cooperació. Així mateix,  els formadors i formadores han de crear espais còmodes, segurs, i amb la combinació de diversos grups (per entitats, interessos, temàtiques…). La formadora ha d’acompanyar, guiar i orientar tot el procés de construcció del projecte, oferint una atenció personalitzada que faci que l’alumnat concebi amb bons ulls la proposta, li trobi sentit i se la faci seva.

En definitiva,  amb aquesta proposta volem replantejar-nos el que hem fet fins ara i millorar la qualitat dels cursos Marta Mata. També volem ser més coherents amb els nostres valors i la manera com entenem la pràctica educativa. Volem posar l’alumnat al centre i que esdevingui l’autèntic protagonista del seu procés d’ensenyament i aprenentatge. Volem crear un impacte positiu a les entitats i millorar-les, i  com no pot ser d’una altre manera, volem educar per millorar el nostre entorn i la vida de la gent. Sens dubte, és només un inici, però també un pas endavant cap a una formació pedagògica, coherent,  de qualitat i transformadora.

Dani Costa Soler