Autor: Raimon

Com apliquem la perspectiva coeducativa a l’educació en el lleure? Una mirada des de diferents àmbits i diferents rangs d’edat!

Des de l’Escola Lliure El Sol hem elaborat els guions de 9 vídeos per introduir la perspectiva coeducativa a l’educació en el lleure, i Cooptècniques n’ha fet la maquetació.

El Departament d’igualtat i Feminismes té un repositori de recursos relacionats amb les temàtiques de cures i treballs de la llar, d’equitat en els treballs i dret al temps. En aquest marc, s’hi troben els vídeos «Perspectiva de gènere en l’educació en el lleure», nou píndoles agrupades en rangs d’edat: hi ha tres vídeos dedicats a l’edat 0 – 3, tres a l’edat 4 – 11 i tres a l’edat 12 – 16. Veureu que les temàtiques són variades, però totes es poden adaptar als diferents rangs d’edat!

De 0 a 3 anys
  • Jocs, contes i cançons: Hi ha pautes per transformar eines didàctiques «tradicionals» amb mirada feminista, així com exemples concrets d’aquestes per treballar amb els infants.
  • El dia a dia de l’activitat: Es revisa la quotidianitat d’un dia d’esplai/cau/altres i com poder tenir en compte la perspectiva feminista (rebuda, distribució de tasques, menjador, etc).
  • Espais i materials: Es parla sobre quin tipus de materials utilitzem amb els nostres infants i què representen, com estan distribuïts a l’espai, etc.

De 4 a 11 anys
  • Tasques productives i reproductives: En termes d’economia feminista, es parla sobre la distribució, el valor i la visibilització de diferents tipus de tasques.
  • Cura emocional: Es comparteixen algunes propostes per introduir la cura cap a una mateixa i la cura cap al grup d’iguals en la nostra acció educativa.
  • Cos i pressió estètica: Es plantegen els diferents cànons de bellesa que operen socialment i com afecten diferent en funció del gènere i altres eixos d’opressió.

De 12 a 16 anys
  • Referents i xarxes socials: Es remarca la importància de tenir referents diversos que trenquin amb la norma cisheteropatriarcal. S’analitzen les referents des del vessant personal, històric, de les xarxes socials…
  • Models relacionals: Es posen sobre la taula diferents tipologies de models relacionals, es reforcen els models d’amistat i s’introdueixen eines per qüestionar el model d’amor romàntic.
  • Sexualitats: En termes molt generals, s’introdueixen conceptes sobre consentiment, educació sexual, diversitat de gènere i afectivosexual, qüestionament de la cisheteronormativitat, etc.

Des de l’Escola creiem fermament que la perspectiva feminista i LGTBIQ+ s’introdueix des de molts angles a la nostra tasca educativa. Esperem que aquests vídeos us siguin útils per així fer-ho!

Què fas aquest estiu? Cursos de lleure a l’Escola Lliure el Sol!

No et direm quins plans fer aquest estiu, però si vols aprofitar-ho per formar-te i fer un curs de monitora de lleure o directora de lleure des de l’Escola Lliure el Sol, tenim propostes per a tu!

I, per què fer-ho amb l’Escola Lliure el Sol?

Som una cooperativa de serveis de formació amb més de 30 anys d’història vinculada a l’educació popular i l’economia social i solidària. Per descomptat, formem des dels valors que defensem (entre d’altres, feminismes, associacionisme, cooperativisme, compromís i justícia global), oferint una formació vivencial, oberta i propera, amb metodologies actives i transformadores.

Posem a l’alumnat al centre, perquè el nostre objectiu és que aprofundiu en el món de l’educació en el lleure des d’una mirada crítica, enfortint-ne el lliurepensament i el vostre compromís social. I, sense dubte, una de les parts més importants de l’Escola Lliure el Sol és el nostre claustre: comptem amb un professorat expert que participa i s’implica en l’entorn alhora que ho promou la formació.

Què Oferim?

La nostra oferta formativa per aquest estiu 2024 és tant extensa com diversa: cursos de Premonitora de Lleure, Monitora de Lleure o Directora de Lleure, i, fins i tot, un curs de residencial, per si t’engresca la idea de formar-te mentre vius una experiència formativa única a un entorn natural inigualable (trobaràs tota la informació aquí).

Tens diverses dates: al juny, al juliol, a l’agost o al setembre, tu esculls!

CURS PREMONITORATGE

CURS MONITORATGE EN EL LLEURE

CURS DIRECCIÓ EN EL LLEURE

Inscripcions Obertes

Si el que has llegit et remou, és que som la teva escola de formació!  Així que et convidem a fer una ullada a tots els nostres cursos de lleure a Barcelona. T’hi esperem!

El viatge de l’Otus i l’Upupa: nou recurs per treballar l’EpJG

En el marc del projecte «Enfortim Vincles», surt del forn una de les accions més esperades i treballades: Un recurs pedagògic ple d’activitats per treballar l’Educació per a la Justícia Global en els nostres casals d’estiu, extraescolars, campaments, colònies…

El recurs conté un total de 14 activitats que, sota el fil conductor de dos ocells que fan un viatge junts, pretenen aprofundir en diversos eixos de la Justícia Global. Aquests són els que proposa Lafede.cat, entre ells: la justícia econòmica i social, la pau i no-violència i la justícia ambiental.

La metodologia proposada a les activitats combina diferents dinàmiques grupals i, sobretot, propostes artístiques i transformadores. A més, algunes de les activitats estan inspirades en propostes ja existents de diferents entitats d’EpJG.

El Centre d’Interès guia el desenvolupament del recurs: L’Otus i l’Upupa són dos ocells que es coneixen el mes de maig i decideixen fer un viatge durant els mesos de primavera i estiu pels Parcs Naturals de la Província de Barcelona. Cada mes coneixeran una nova au, que els plantejarà un problema associat a l’eix de Justícia Global que es treballa. L’objectiu de les dues protagonistes, conjuntament amb els infants que acompanyem, és ajudar a resoldre els diferents reptes proposats!

Podeu accedir al recurs fent clic aquí.

Esperem que el recurs sigui del vostre interès i que us resulti útil. Per a qualsevol proposta de millora, comentari o suggeriment, ens podeu fer arribar un correu a projectes@escolaelsol.coop.

Com treballem els límits amb infants i adolescents

El passat dissabte 11 de maig vam realitzar la formació «Com posem els límits amb infants i joves» en el marc dels Campaments Pedagògics d‘Esplac. Va ser la primera vegada que es feia una formació amb aquest títol i temàtica, malgrat que s’han fet formacions semblants, especialment sobre alternatives al càstig. Creiem important rescatar algunes idees per aprofundir en aquest tema, que és fonamental en la pràctica educativa.

Campaments Pedagògics 2024 d’Esplac (Bagà)

Els límits com a part intrínseca de la vida

Primer de tot, va quedar clar que els límits són consubstancials a la vida i, per tant, no tenim més remei que acceptar aquesta realitat i treballar-la. En aquest sentit, els límits han de servir per donar suport al creixement dels infants i adolescents, i en cap cas han d’anar en contra seu.

Una idea clau és que els límits marquen una separació, és a dir, estableixen unes fronteres entre allò que es permet i allò que no. Però aquesta separació, a la vegada, implica una vinculació. És un fet paradoxal i molt important a tenir en compte: a la vegada que separen, ens uneixen. Així, vam arribar a una primera conclusió, que és que els límits ens han de servir per vincular-nos amb l’altre, no per allunyar-nos-en. Una pregunta que va sortir de manera reiterada és des d’on posem els límits. Un primer nivell de resposta ens indica que el límit el posem des de nosaltres mateixes i, per això, cal que fem un exercici d’autoreflexió sobre com ens relacionem amb aquest tema i l’exercici de l’autoritat i del poder en el nostre rol d’educadores. Sabem i podem exercir la gestió de l’autoritat i el poder amb comoditat o sentim malestar? Quines emocions se’ns desperten quan ens enfrontem a un límit? Quina ha estat la història personal amb aquests temes?

La teoria del triangle dramàtic

Un segon nivell de resposta és des de quins rols ens ubiquem per posar límits. Vam explorar la teoria del triangle dramàtic, que parla del fet que hi ha tres rols que cal evitar: l’acusador, la víctima i el salvador. Cap d’aquestes tres posicions serveixen per vincular-nos amb l’altre de manera sana i, per tant, per posar límits que ajudin al desenvolupament de l’altre. Són posicions tòxiques i en cap d’aquestes s’agafa la responsabilitat del que està succeint.

Una molt bona manera de sortir d’aquest triangle és practicar els principis de la Comunicació No Violenta que, en la seva essència, posa consciència en el que està passant tant en l’àmbit dels fets, com de les emocions i les interpretacions que s’estan fent. També propicia peticions que ajudin a tots els implicats a créixer.

Les tres dimensions del límit

Un tercer nivell de resposta va ser que els límits els podem posar des del pla de les ideologies, des del pla dels actes i des del pla dels sentiments. Un exemple del primer és quan posem un límit perquè el que ha passat no va en sintonia amb els nostres valors (“no es permeten comentaris masclistes perquè van en contra dels nostres valors de respecte i igualtat”). Un exemple del segon nivell és quan posem el límit a una conducta que s’ha produït per la conducta en sí (“aquí no es fan aquests comentaris i prou”) i un exemple del tercer nivell és quan posem un límit pels sentiments que s’estan despertant  (“no permetem que es faci o es digui això perquè ens estem sentint vulnerades”).

Tots tres nivells són necessaris i han d’anar en sintonia, però de tots tres, el nivell del sentiment és el nivell des del qual podem exercir una relació empàtica i profundament transformadora. És a dir, poden haver-hi discrepàncies en les idees i en els fets, però en el nivell dels sentiments entrem en la part més íntima de les persones i, per tant, la més vulnerable, i des d’aquí hem de ser molt respectuoses i curoses. Ni les emocions ni els sentiments són opinables i ens han d’obligar a parlar amb la màxima honestedat i humilitat.

Per això, considerar la dimensió emocional i sentimental del límit és considerar la dimensió més humana i, per tant, aquella a partir de la qual ens podem vincular amb l’altre amb més força. També és la que sovint ens costa més, per manca de cultura i educació, i perquè és la que més remou. Quan preguntem a l’altre, no el que pensa o ha fet, sinó el que sent, de cop entrem en un terreny més personal on la responsabilitat de cuidar-nos és més gran.

Quan la confiança és la clau

Finalment, un quart nivell de resposta a la pregunta “des d’on posem els límits?” es resumeix en el binomi confiança o por. Aquestes dues emocions marquen el to i, per tant, l’establiment del vincle i del límit. La por i la confiança comparteixen les mateixes “carreteres neuronals”, de manera que no podem confiar i tenir por a la vegada. 

La pregunta del milió és: “i com confio?” La resposta, senzilla i valenta a la vegada, és “confiant”. Una clau per cultivar la confiança és dir la frase “confio en mi i en el que està passant, malgrat el malestar que m’està despertant. També confio en aquest malestar.” Insistim que això requereix entrenament i maduresa, ingredients que estan a la base d’una bona relació educativa i d’un bon establiment dels vincles.

Article de Rafa Cortés, formador de l’Escola

Educació sexual i drets sociodigitals: nous temes pel claustre

El darrer 9 de març vam celebrar la primera trobada de claustre de l’any a l’Espai Jove la Fontana (Barcelona) amb la participació d’una trentena de formadores. El matí vam fer dues formacions simultànies sobre temàtiques d’actualitat però relativament noves pel claustre: educació sexual i drets sociodigitals.

La cooperativa Aplaer va encarregar-se de dinamitzar la formació sobre sexualitat infantil. Per començar, van conceptualitzar la sexologia per poder aprofundir en els àmbits de la sexuació, la sexualitat i l’eròtica. Després van oferir un viatge per diferents edats, presentant diferents activitats, recursos i eines pràctiques per treballar la sexualitat amb infants i adolescents.

En paral·lel, la Fundació Ferrer i Guàrdia va encarregar-se de la formació sobre drets sociodigitals. Després d’explicar la bretxa digital i les desigualtats que hi ha al darrere, van presentar els drets i la ciutadania digital. L’enfocament interseccional de la formació va permetre prendre consciència dels biaixos i les exclusions que es donen per motiu socioeconòmic, de gènere i d’edat, entre d’altres; així com de la falsa neutralitat de la incorporació i/o prohibició de tecnologies en contextos educatius.

Celebrem poder fer formació sobre temes tan rellevants avui en dia, acostant-los al claustre de formadores de l’Escola. I sobretot, poder-ho fer de la mà d’entitats sòcies – la Fundació Ferrer i Guàrdia – o a través d’experiències d’intercooperació – amb la cooperativa Aplaer.

El jovent de Mataró participa dels nostres tallers sobre comunicació empàtica i assertiva orientada al debat

Hem realitzat un total de 14 tallers a diferents grups de 4t d’ESO dels instituts de Mataró Cinc Sènies, Valldemia, Damià Campeny i Thos i Codina.

De quina manera ens comuniquem amb les persones amb qui col·laborem o treballem? Com encarem un debat o una conversa sobre un tema delicat? Com argumentem i donem la nostra opinió de manera constructiva i sense incomodar a qui ens està escoltant?

Aquestes són algunes de les preguntes sobre les quals hem estat treballant durant l’últim mes amb l’alumnat de 4t d’ESO dels instituts de Mataró, en el marc del Fòrum de Joves de Mataró. És una iniciativa promoguda des del Centre de Recursos Pedagògics de Mataró del Departament d’Educació per iniciar un camí a través del qual els joves de la ciutat puguin fer sentir la seva veu de manera participativa, social i democràtica.

Amb aquest objectiu, els centres de Secundària de Mataró han posat en marxa una sèrie d’actuacions des de l’aula, entre les quals els tallers sobre comunicació empàtica i assertiva orientada al debat que hem ofert des de l’Escola Lliure el Sol per promoure la consciència i la participació ciutadana entre l’alumnat.

Durant els tallers:

  • han treballat el desenvolupament cooperatiu d’arguments per donar opinions constructives davant un tema socialment controvertit;
  • han conegut i desenvolupat diverses dinàmiques vivencials per provocar la coneixença i fomentar la comunicació i el diàleg entre l’alumnat;
  • hem promogut espais de treball en grup i d’intercanvi d’experiències amb els coneixements que ha aportat el mateix alumnat;
  • han descobert i aplicat algunes tècniques perquè les converses i els debats es vehiculin a través d’un diàleg fluid i constructiu, així com de la comunicació no violenta i, per tant, aconseguir una escolta activa i assertiva.

Des de l’Escola, estem molt contentes de poder haver acompanyat aquestes formacions i molt satisfetes perquè, sense dubte, han estat grups amb molta iniciativa i han esdevingut les protagonistes de les sessions participant de pràctiques de debat molt enriquidores.

Un 2023-2024 per consolidar relacions entre el lleure i la Justícia Global

El projecte «Enfortim Vincles» fa un any que està en marxa i totes les accions que se’n deriven estan fomentant connexions entre l’Educació per a la Justícia Global i l’educació en el lleure que promovem des de l’Escola

Per si no ho recordàvem…

Durant 2023 i 2024 des de l’Escola Lliure El Sol, conjuntament amb Creart, impulsem el projecte «Enfortim Vincles», finançat per la Diputació de Barcelona. Aquest projecte té tres eixos d’actuació principals: la consolidació de la proposta educativa de l’EpJG a l’Escola Lliure El Sol, la promoció d’aquesta mirada al cooperativisme educatiu i també a l’associacionisme educatiu mitjançant formació a entitats sòcies.

Què hem fet fins ara?

L’any 2023 vam posar el focus en treballar aquest paradigma a l’Escola. A través de revisar les deu guies d’àmbit temàtic amb aquesta perspectiva i l’elaboració d’una onzena guia, vam garantir que el discurs de l’Escola estigués tenyit de Justícia Global. A més a més, aquesta revisió política la vam acompanyar d’espais formatius per al Claustre i els Equips Estables. D’aquests, en destaquem el monogràfic «Ens fem nostra la Justícia Global?», dinamitzat per Creart. Finalment, vam publicar un seguit de dinàmiques per treballar l’Educació per a la Justícia Global a la sessió als cursos de Monitores i Directores de Lleure.

També vam dedicar el 2023 a coordinar-nos amb diferents cooperatives de lleure per tal de conèixer quines necessitats tenien en relació a l’Educació per a la Justícia Global i oferint formació a aquelles que ho volguessin. A més, també vam fer una diagnosi amb elles per tenir idees de com encarar el paquet de recursos pedagògics, que compta amb un centre d’interès i un seguit de dinàmiques que treballen els diferents eixos de l’Educació per a la Justícia Global.

I aquest 2024, què estem fent?

Aquest 2024 estem desenvolupant el recurs pedagògic, que publicarem durant els propers mesos. A més, seguim oferint formacions a les cooperatives educatives que la demanin, així com també estem realitzant  sessions d’Ideari amb perspectiva d’Educació per a la Justícia Global a alguns cursos de Monitores de Lleure.

Aquest any també ens centrem en la pota de l’associacionisme educatiu: estem planificant com incorporar aquest paradigma als cursos d’estiu Marta Mata, seguint el fil pedagògic formatiu de l’any passat amb les formadores del Claustre. Així mateix, estem fent formació específica d’Educació per a la Justícia Global a les entitats sòcies.

Encara ens queden molts mesos per seguir inundant l’Escola de Justícia Global: Creiem fermament que ampliar la visió de les lluites i veure que totes estan interconnectades és el camí per a una acció educativa transformadora.

Seguim impulsant les Cooperatives d’alumnes

Després dels primers 6 mesos de L’ESSpurna, ja hem aconseguit que més de 100 cooperatives d’alumnes participin en el programa educatiu d’impuls al cooperativisme. Amb L’ESSpurna sensibilitzem i divulguem el model d’emprenedoria cooperativa entre l’alumnat dels centres educatius al llarg del curs 2023-2024. Per fer-ho, acompanyem el professorat i animem l’alumnat a formar cooperatives on treballem la participació, el treball en equip i els valors cooperatius.

El programa en xifres

De les 108 cooperatives inscrites en el programa, n’hi ha 28 que ja existien anteriorment i a les quals els fem un acompanyament centrat en la seva consolidació. La resta de cooperatives, 80, s’han creat en el marc del programa.

Totes aquestes cooperatives formen part dels 57 centres educatius que han estat adherits al programa durant aquest curs 2023/2024. Estan dividits entre 9 centres de les terres de Ponent, 8 de les comarques tarragonines, 10 de les comarques gironines i el Maresme, 15 del Vallès i la Catalunya Central i 15 de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Des de l’Escola Lliure el Sol concretament estem acompanyant les 42 cooperatives de Barcelona repartides entre els 15 centres situats a 5 districtes de la ciutat de Barcelona, i a municipis com Santa Coloma de Gramenet, Castelldefels i Corbera de Llobregat.

Acompanyament en la creació de la cooperativa

L’acompanyament que proporcionem comença amb una formació per al professorat i per a l’alumnat, en la qual s’expliquen les bases de l’economia social i solidària (ESS). A més, també es presenten les diferents opcions de cooperatives possibles i es plantegen les bases per a la primera presa de decisions, que comporta la constitució de la cooperativa. D’altra banda, el programa contempla sessions puntuals de treball directament amb l’alumnat. A partir d’aquí, s’acompanya el professorat a seguir-ho treballant amb l’alumnat.

El cooperativisme prospera entre el jovent

El cooperativisme a les aules està en auge, com ho demostra un estudi de la Confederació Empresarial Espanyola de l’Economia Social (CEPES), on s’afirma que durant l’últim any hi ha hagut un augment del 55% d’oferta formativa universitària en ESS. A més, s’han començat a realitzar actes temàtics, com la Fira de Cooperatives d’Alumnes de Catalunya, que AlumnesCoop va celebrar a finals del 2023 a Barcelona i que va reunir a més de 250 assistents.

Des de l’Escola Lliure el Sol ho celebrem i agafem empenta per continuar posant totes les nostres energies en aquest programa promogut per la Direcció General d’Economia Social i Solidària, el Tercer Sector i les Cooperatives de la Generalitat de Catalunya, en el qual intercooperem amb Doble Via, Lleure Quàlia, Combinats i +Educació.

Podeu llegir la noticia completa publicada al Jornal i redactada per Damià Torruella Duran aquí.

Podeu llegir la noticia completa publicada al Jornal i redactada per Damià Torruella Duran aquí.

La 1ª AGO de 2024 de la cooperativa, tot un èxit!

L’1 de febrer a l’Escola vam celebrar l’Assemblea General Ordinària de la cooperativa. Sí, aquell espai tan definit i protocol·lari on s’aproven, o no, una sèrie de documents i després tothom se’n va cap a casa… Exactament aquest, però no ben bé. I us expliquem per què.

Un espai necessari per continuar transformant

A l’Escola aquest és l‘espai de trobada de les diferents veus que conformen el projecte, cosa que no passa sovint i sempre que passa és molt enriquidor. Allà hi érem les entitats membres (sòcies de serveis), les formadores més implicades (sòcies col·laboradores) i algunes treballadores (sòcies de treball); cadascuna aportant el seu punt de vista.

En aquesta assemblea vam presentar la memòria anual de 2023. Un any complex a l’Escola, que s’ha suat, però que l’hem tirat endavant. I ara, fent memòria valorem totes les passes fetes i millores introduïdes al projecte durant els darrers dotze mesos. L’equip ha canviat molt en aquest temps i no hem aconseguit fer tota la formació que volíem, però s’han fet canvis en l’estructura del claustre, s’han desenvolupat noves guies i catàlegs i moltes altres novetats que fan que continuï sent un projecte viu, dinàmic i transformador!

Encetem el 2024 amb il·lusió

Una vegada tancat el 2023 – a l’espera del tancament econòmic en el qual estem treballant – vam obrir la carpeta del 2024; i, per tant, el moment de compartir les il·lusions i els reptes que tenim per aquest any. A l’Escola sempre ens agrada somiar i en volem més. A banda d’aconseguir fer tota la formació que ens proposem, enguany estarà marcat per desenvolupar nous formats de formació a nous públics, desenvolupar el pla d’igualtat de l’Escola, continuar fent millores a l’estructura del claustre de formadores i impulsar la formació per a treballadores d’entitats i cooperatives, entre les accions més destacades.

Seguidament, per allò de què no només siguin votacions i que volem prendre’ns seriosament això de la participació, vam obrir un debat sobre què vol dir ser sòcia de la cooperativa. Sòcies col·laboradores, per una banda, i sòcies de serveis, per l’altra, van compartir durant una bona estona què ens aporta formar part d’aquesta cooperativa de serveis de formació, de quina manera ens impliquem i què li demanen al projecte. Va ser molt interessant! Tant, que eren les 20h d’un dia entre setmana i vam haver de tallar la conversa per poder gaudir i compartir d’una estona més informal i distesa, a tall de tancament (que això del cooperativisme va de treballar en equip i és important conèixer les persones amb qui comparteixes el projecte).

Som Escola, som cooperativa, som xarxa

En definitiva, aquesta 1ª AGO de 2024 ens ha servit per abordar els punts que marcava l’ordre del dia i fer les votacions pertinents per prendre acords, però, sobretot, per tornar a constatar que l’Escola lliure el Sol, a més d’una cooperativa de serveis i d’una escola de formació, som un espai d’intercooperacio i de participació. Compartir el projecte; contrastar-lo amb diferents veus i des de diverses mirades; enriquir-lo amb aportacions d’última hora; debatre sobre l’essència d’un projecte tan singular… Tot això és el que fa que valorem aquesta Assemblea com un dels petits grans èxits d’aquest avançat inici d’any.

Ara toca arremangar-nos i posar fil a l’agulla per fer realitat tot allò que volem que passi aquest 2024!

Ensenyem el cor! Balanç Social 2023

Des de la comissió de Balanç Social de la XES ens han tornat a atorgar el segell de Balanç Social! En poques paraules, el Balanç Social és una eina de rendició de comptes i mesura d’impacte social, ambiental i de bon govern, segons els estàndards ètics de l’Economia Solidària i el Mercat Social. Avalua de forma sistemàtica, objectiva i periòdica diferents eixos, com el funcionament econòmic i la política de lucre, l’equitat i la democràcia interna i el compromís social i la cooperació.

Us ho volem fer saber com a exercici de transparència (reflectir com estem i on podem millorar), però també perquè pugueu posar en valor la tasca que fem i la qualitat dels serveis que oferim.