A la tardor, qui no es forma és perquè no vol! Amb aquest esperit hem celebrat recentment dues cites anuals imprescindibles: la III edició de les Tardes de Lleure i Antiracisme i la XV edició de les Jornades de Lleure i Feminismes. Dues edicions on hem tornat a posar al centre els reptes de l’educació inclusiva, la laïcitat, l’antiracisme i les lluites feministes, reafirmant el compromís del lleure educatiu amb la transformació social.
III edició de les Tardes de Lleure i Antiracisme
Els dies 27, 28 i 29 d’octubre vam celebrar la III edició de les Tardes de Lleure i Antiracisme, un cicle de tallers sobre els reptes de l’educació inclusiva entorn la laïcitat i la islamofòbia.
Les Tardes de Lleure i Antiracisme són un cicle de tallers que organitzem conjuntament amb Esplais Catalans i la Fundació Ferrer i Guàrdia. Sota el títol Laïcitat crítica i diversitat religiosa: Estratègies per una educació inclusiva, les jornades d’enguany han posat al centre la relació entre laïcitat, diversitat de creences i convivència en l’àmbit del lleure educatiu. Mantenint la línia d’anys anteriors, aquesta edició ha apostat pel treball en xarxa amb persones i col·lectius migrants i racialitzats no blancs.
El taller del dilluns 27 d’octubre el va impartir la Nadia Gulham, activista i escriptora. Sota el títol Els límits de la interculturalitat: relats que obren mons, l’activitat proposava explorar els límits i reptes de la interculturalitat a través de contes, proverbis i dinàmiques participatives. Des d’una perspectiva laica, la dinàmica va convidar les participants a trencar i qüestionar mites i prejudicis.
El dimarts 28 va tenir lloc el taller La laïcitat als esplais: d’on partim i reptes actuals, a càrrec de Joffre Villanueva, vicepresident de la Fundació Ferrer i Guàrdia i exdirigent d’Esplais Catalans. En aquest espai formatiu es va aprofundir en perquè treballem la laïcitat des dels esplais, reflexionant sobre el seu origen històric, el seu sentit actual, i s’ha remarcat la importància d’un enfocament crític que garanteixi espais inclusius, oberts a totes les opcions de consciència.
El cicle de tres dies es va tancar amb el taller Violències contra la diversitat religiosa: l’auge de la islamofòbia a càrrec del col·lectiu Mirada Rumiant. En aquest espai, les assistents vam poder reflexionar sobre l’impacte d’aquesta violència en la nostra societat. Alhora, també es va reflexionar sobre la necessitat que els esplais treballin per a ser més inclusius, amb un discurs i una pràctica veritablement antiracista. En aquest sentit, es va posar molt èmfasi en la importància d’actuar de cara als barris i pobles, més enllà de només reflexionar dins les pròpies entitats.
Per tercer any consecutiu, les Tardes de Lleure i Antiracisme han sigut un espai formatiu molt enriquidor que reivindica la importància de la inclusió i la diversitat en el lleure educatiu, des d’una òptica laica centrada en l’antiracisme.
XV edició de les Jornades de Lleure i Feminismes
D’altra banda, el diumenge 9 de novembre va tenir lloc la XV edició de les Jornades de Lleure i Feminismes a l’Ateneu l’Harmonia.
Sota el títol Entre l’algoritme i el carrer: lluites feministes en entorns digitals la XV edició de les Jornades de Lleure i Feminismes ha aprofundit en diversos debats sobre com les grans eines tecnològiques que utilitzem en el nostre dia a dia han condicionat i condicionaran qualsevol lluita social.
La ponència inicial va anar a càrrec de Judit Membrives, amb el títol Xarxes socials, algoritmes i IA: de qui són les eines digitals. La ponència que va donar el tret d’inici a les jornades, va establir el marc sobre el qual reflexionar: la sobirania tecnològica actualment està en mans d’una estructura híbrida público-privada on les empreses tecnològiques, els fons d’inversió i l’aparell militar actuen com a nodes clau.
Durant el matí es van dur a terme dos tallers simultanis. Per una banda, Mandràgores va realitzar un taller titulat Més enllà de la pornografia: violències masclistes en entorns digitals, el qual tenia per objectiu reflexionar sobre el paper d’aquest en la construcció de la sexualitat d’infants i joves. Per altra banda, la Fundació Neus Català va analitzar la manera com les xarxes socials poden esdevenir tant eines d’activisme com espais de desinformació, odi o desmobilització col·lectiva, en el taller titulat (Des)mobilització al carrer i (des)mobilització a les xarxes?.
Després de dinar i reposar totes les idees del matí vam poder gaudir d’un recital de poesia a càrrec d’Enira Guiaro, que a partir de la seva experiència com a persona transmasculina, bi i neurodivergent ens va acompanyar a visitar diferents poemes on la tendresa i el dolor es barrejaven en harmonia.
La tarda va començar amb un taller a càrrec de l’Escola de Formació Guillem Agulló, titulat Extrema dreta i antifeminisme a les xarxes socials. Ens vam endinsar en el fenomen de la Manosfera i l’antifeminisme a les xarxes socials per comprendre com l’auge reaccionari actual ha trobat el seu lloc a internet en el taller. Paral·lelament, el col·lectiu de Hacklab logout va oferir un taller més enfocat a la comunicació, titulat Ciberactivisme i comunicació feminista, vehiculant la relació entre el que passa al núvol amb el posicionament de les nostres entitats.
Després d’aquestes jornades podem afirmar que la desmobilització i desafecció política que estem experimentant actualment es troba directament subordinada a les grans eines tecnològiques que estan al nostre abast. Internet, les xarxes socials i els seus algoritmes no han estat mai lliures d’ideologia, sinó que formen part d’una estratègia política concreta.
Volem agrair la implicació de les talleristes, les entitats organitzadores i a totes les persones participants que han fet possible aquestes dues noves edicions. Seguirem demostrant que el lleure educatiu és un terreny fèrtil per a la formació crítica, la inclusió i la lluita col·lectiva!
Recent Comments