En el marc de la primera trobada de claustre de l’any de l’Escola Lliure El Sol, celebrada el passat 14 de març, la sessió de tarda, facilitada per la formadora Momo Cabestany, es va centrar en l’abordatge dels discursos d’odi dins les aules, un fenomen malauradament cada cop més present en el nostre dia a dia.
L’espai es va convertir en un punt de trobada per al debat i la construcció col·lectiva entre formadores, amb l’objectiu de compartir mirades i definir criteris pedagògics per intervenir-hi.
Llegir el context per entendre l’auge dels discursos d’odi
La sessió es va iniciar amb una anàlisi compartida del context actual i la seva relació amb l’augment dels discursos d’odi: un escenari de crisi i possible col·lapse del sistema capitalista, l’ascens de discursos de dreta amb marcs simplificadors, la feblesa d’alternatives sòlides, la centralitat del debat migratori i l’impacte creixent de la intel·ligència artificial en la seva difusió.
A partir d’aquesta lectura, es va fer evident la necessitat de disposar de marcs teòrics compartits que permetin intervenir amb coherència. Així, es van entendre els discursos d’odi com a fenòmens col·lectius que vulneren drets de col·lectius no hegemònics, es reprodueixen en múltiples espais i requereixen una mirada interseccional i global per ser abordats.
Posar nom, identificar i comprendre
Al llarg de la sessió es van treballar conceptes clau com la finestra d’Overton i la piràmide de l’odi, eines que van permetre afinar la mirada i dotar de marc les intuïcions. Mitjançant la dinàmica del termòmetre, es va constatar una presència clara i creixent dels discursos d’odi tant en els espais formatius com en el lleure educatiu, tot i les dificultats per delimitar-los amb precisió.
Van emergir exemples concrets i recurrents que es donen entre l’alumnat (comentaris homòfobs, joves magrebins com a diana recurrent, discursos turbocapitalistes o conductes masclistes i racistes normalitzades), els quals van evidenciar la complexitat de la seva detecció i la necessitat d’abordar-los amb criteri.
Posicionament pedagògic i pràctica educativa
Les formadores van reconèixer dificultats a l’hora d’afrontar aquestes situacions, vinculades sobretot, als diferents nivells de formació i a les experiències vitals de cadascuna. Tanmateix, també es van identificar aprenentatges clau: validar el “no-saber” com a punt de partida i incorporar la discrepància com a eina educativa.
El treball de casos pràctics va permetre aterrar aquestes reflexions i explorar estratègies concretes d’intervenció: analitzar els contextos, introduir complexitat, treballar el consentiment o protegir les persones afectades, sempre des d’una mirada crítica i situada.
El tancament va posar l’accent en la importància de visibilitzar experiències positives i generar relats alternatius que contrarestin els discursos d’odi. Perquè formar és generar alternatives: relats, pràctiques i vincles que facin retrocedir l’odi i ens facin avançar cap a la justícia social.
Recent Comments