Mes: novembre de 2024

Tardes de Lleure i Antiracisme: responem a l’odi, les violències i les opressions

El 5, 6 i 7 de novembre es van celebrar la II Tardes de Lleure i Antiracisme a l’Escola Lliure el Sol, amb la participació de més de vint persones, que es van formar sobre discursos d’odi, el racisme com a vulneració de drets i experiència antiracistes.

Les Tardes de Lleure i Antiracisme són un cicle de tallers organitzats conjuntament per Esplais Catalans, la Fundació Ferrer i Guàrdia i l’Escola Lliure el Sol. En la seva segona edició, que portava per títol “Estratègies davant l’odi, les violències i les opressions”, es va seguir apostant pel treball en xarxa amb persones i col·lectius migrants i racialitzats no blancs experts en diferents temàtiques. En els dos tallers i la taula rodona es van oferir eines i estratègies per combatre el racisme, l’odi i altres formes de violència des de l’àmbit del lleure educatiu.

El taller del dimarts 5 de novembre, titulat “Discursos d’odi i racisme (a les xarxes socials)”, el va impartir la Míriam Hatibi, comunicadora i activista. El taller va oferir definicions dels conceptes de “delicte d’odi” i “discursos d’odi”, mostrant la seva relació, diferències i marc jurídic. A partir d’exercicis pràctics, es va aprofundir en la presència d’aquests discursos a les xarxes socials, demostrant com la retòrica racista i xenòfoba reforça la norma i genera formes de violència contra els col·lectius minoritzats. Finalment, es va analitzar el funcionament de les xarxes socials per explorar possibles respostes als discursos d’odi, a més de repassar estratègies de protecció.

El dimecres 6 va tenir lloc el taller “El racisme com a vulneració de drets i eines per fer-hi front”, a càrrec de l’Úrsula Ruiz de SOS Racisme. En aquest taller vam clarificar conceptes com raça, colonialisme o privilegi blanc per poder determinar que el racisme és una forma sistèmica de discriminació que es manifesta en tots els àmbits de la nostra vida. Mitjançant l’anàlisi de la Llei d’estrangeria vam veure com aquesta afecta a infants, adolescents i joves en la vulneració dels seus drets, i mitjançant el treball de casos vam contrastar quines eines ens permeten defensar els drets, com donar resposta al racisme quotidià, visibilitzar-lo i identificar les problemàtiques que genera.

Finalment, dijous 7 es va fer la taula rodona “Experiències d’antiracisme”, amb la participació dels col·lectius Fronteres Invisibles i Criando Alianzas. En aquesta taula les organitzacions convidades van compartir els seus projectes dedicats a sensibilitzar i denunciar el racisme i la violència que les institucions exerceixen contra les persones migrants i les racialitzades no blanques. A continuació, es va posar el focus en les limitacions i el potencial que tenen actualment els esplais per ser espais antiracistes. Es va posar especial èmfasi en la importància del treball en xarxa i de crear comunitat a partir de teixir vincles amb les veïnes i agents del barri.

Per segon any consecutiu, les Tardes de Lleure i Antiracisme han aplegat una quarantena de persones amb bagatges diversos al voltant de la formació sobre el racisme en l’àmbit educatiu. Un any més, hem pres consciència de les estructures de dominació i del colonialisme existents a la nostra societat, així com de les eines que tenim per donar-hi resposta des del lleure i l’educació popular.

Desgranem les crisis: respostes des dels feminismes i el lleure
El diumenge 27 d’octubre es va celebrar la XIV edició de les Jornades de Lleure i Feminisme a la Masia de la Guineueta, a Barcelona, on van participar una cinquantena de persones de Minyons Escoltes i Guies i Esplais Catalans.

Les Jornades de Lleure i Feminismes són un espai de trobada entre l’associacionisme educatiu i el moviment feminista i LGBTIQA+. Un espai de col·laboració que ens permet estendre discursos, teixir complicitats i intercanviar experiències. Enguany la Masia de la Guineueta ha acollit la catorzena edició d’aquestes jornades, organitzades per Esplais Catalans, Minyons Escoltes i Guies i Escola Lliure El Sol.

Les jornades van arrencar a les 9:45 h del matí amb una taula rodona, titulada Revisem la interseccionalitat, a càrrec de Maria Rodó, Paqui Perona i Florencia Brizuela i moderada per la Cristina Gotzens, membre de l’Equip de Coordinació d’Esplac. La taula rodona va comptar amb la presència de tres activistes feministes amb l’objectiu d’oferir una revisió crítica del paper de la interseccionalitat en la lluita feminista, tot analitzant els focus de tensió i punts de mutu acord dins del moviment.

Una hora després, van començar els tallers del matí. Per una banda, hem gaudit del taller titulat Feminisme gitano: una resposta a l’antigitanisme a càrrec de Paqui Perona, tallerista del col·lectiu Veus Gitanes. El taller estava enfocat a conèixer la cultura del Poble Gitano des d’una mirada antiracista i de lluita contra l’antigitanisme. Per altra banda, el taller Una mirada als conflictes (armats) des dels feminismes ha anat a càrrec del col·lectiu Del kurdistan a Catalunya: educar per transformar, on s’ha pogut aprofundir en el moviment de resistència kurd, l’autodefensa que encarnen les dones i la seva ciència: la Jineoloji.

Acabats els tallers del matí, dues companyes properes a l’organització van preparar el dinar per a tothom. Després de compartir aquest àpat, FricanDones van organitzar un DJ set. FricanDones és un projecte format per la Ikki i la Momo, compromès amb la cultura accessible, feta amb consciència de classe i amb el transfeminisme com a sistema de lluita i cures.

A la tarda va arribar el moment de la segona ronda de tallers. Durant el taller Masculinitats i violències: quin és el paper dels homes? impartit per Lau Zalacain es va parlar sobre els conceptes d’identitat, gènere i privilegis, tot posant el focus en les possibilitats i alternatives a les que podem aspirar a través de la revisió i el qüestionament del model hegemònic de masculinitat.

Mentrestant, al taller de Diversitat funcional i anticapacitisme amb perspectiva feminista dinamitzat pel Col·lectiu L’Argelaga s’articulava un diàleg en la intersecció entre les neurodivergències amb el gènere i la sexualitat. Per tal de comprendre com funciona aquesta interacció entre les identitats queer i les neurodivergències va caldre repensar i redefinir diversos conceptes vinculats a la “salut”. A partir d’un marc anticapacitista, es van donar eines per acompanyar infàncies dissidents i construir espais més segurs i inclusius en el lleure educatiu.

Simultàniament, va tenir lloc el taller Ètica de la cura i mirada restaurativa a les organitzacions preparat per Abilis. No hi ha una única manera vàlida d’existir, les persones tenim necessitats diverses. Per participar d’una organització, ha d’existir la possibilitat. Les organitzacions han de tenir en compte aquestes condicions per tal de sostenir-se en el temps a mitjà i a llarg termini. El taller es va centrar en el treball d’aspectes com la identitat de l’entitat, l’organització, el relleu o els rols de poder, així com oferir eines, metodologies o coneixements que serveixin per a crear col·lectivament una ètica compartida.

Per tancar les jornades, a les 19:00h les participants van poder transmetre les seves impressions sobre les jornades i es va explorar quines temàtiques voldrien abordar en futures edicions. Amb tot, la trobada va ser una oportunitat per a descobrir recursos i dinàmiques, així com noves referents, perspectives i mirades. Gràcies a totes les participants, a l’organització i a les talleristes per fer-les possibles!