Enguany celebrem la XVI edició de les Jornades de Lleure i Feminismes, una fita per a l’associacionisme educatiu i els col·lectius feministes i LGTBIQA+ del territori. En aquesta edició ens proposem establir diàlegs entre la lluita que es fa al carrer i la feina de les entitats de base voluntària com esplais, agrupaments i casals de joves.

Després d’uns anys de mobilitzacions socials fortes, on semblava que els moviments socials transformadors havien aconseguit marcar agenda tot exposant violències invisibilitzades i proposant maneres diferents de viure, assistim a un canvi de cicle marcat per l’auge de projectes reaccionaris. Demandes dels moviments feministes que semblaven un consens social - com la importància dels drets sexuals i reproductius, la ruptura amb els rols de gènere o la construcció de formes d’organització social que cuidin a les persones - avui dia suposen qüestions que els moviments reaccionaris o bé debaten des de la polarització o bé manipulen per atacar sectors de la població més vulnerables, com les persones migrades. Tot per reconstruir un ordre global que segueixi perpetuant desigualtats i mantenint els privilegis de les oligarquies patriarcals, capitalistes i occidentals.

Moltes de les temàtiques que els feminismes han posat sobre la taula en l’última decada han suposat també una bona base pedagògica i organitzativa de l’educació en el lleure: l’educació sexoafectiva, el lleure com a espai de llibertat on experimentar amb el gènere o la perspectiva de cures, entre d’altres, han esdevingut grans inquietuds de les educadores en el lleure en els últims anys. L’atac contra aquestes qüestions des de discursos antifeministes, sumat a nous reptes generats en el context de l’auge reaccionari com l’individualització, la desmobilització o la romantització dels rols de gènere cisheteropatriarcals clàssics, no posen al lleure educatiu en la posició fàcil en la que hi era abans de la pandèmia.

És per això que és important preguntar-nos: quin és el rol del lleure educatiu davant l’auge reaccionari? Els feminismes ens poden donar esperances davant la barbàrie? El lleure pot transformar la realitat, genera espais alternatius o simplement resisteix a l’auge reaccionari? Hem de repensar com hem construit l’educació amb perspectiva de gènere fins ara? Com construïm una agenda pedagògica feminista que no sigui reactiva? En un moment d’auge reaccionari, com entrellacem el feminisme amb altres lluites en la nostra tasca educativa?