Esplac, la Fundació Ferrer i Guàrdia i l’Escola Lliure el Sol tanquem amb èxit la quarta edició del cicle formatiu, que s’ha desenvolupat al llarg de tres dies i en què hem abordat la llengua des d’una perspectiva antiracista i inclusiva.
Les jornades de la quarta edició de les Tardes de Lleure i Antiracisme, celebrades els passats 27, 28 i 29 d’octubre a la nova seu de l’Escola Lliure el Sol, han posat punt final a tres dies de debat i reflexió conjunta. Aquesta iniciativa ha reunit desenes de monitores i educadores en el lleure sota el títol «El català, eix vertebrador de l’antiracisme».
El cicle ens ha permès dotar de sentit polític la tasca educativa dels esplais i generar propostes pràctiques per desmuntar els discursos d’odi i fer del català una llengua de cohesió social en el marc de l’activitat educativa.

Primera tarda: «Extrema dreta a Catalunya: desmentim mites i desmuntem el discurs racista»
La primera de les sessions, «Extrema dreta a Catalunya: desmentim mites i desmuntem el discurs racista», va anar a càrrec de Baharu Dembaga Susoko, representant d’Unitat contra el Feixisme i el Racisme (UCFR). La ponència va evidenciar com l’extrema dreta s’apropia de malestars socials reals, com ara les dificultats d’accés a l’habitatge o a la feina, per generar bocs expiatoris i dividir la societat.
Dembaga va subratllar que el món del lleure té «la clau» per combatre aquests discursos, gràcies a la seva proximitat amb les famílies i els barris. També va emfatitzar que tot el que fem a l’esplai és polític, perquè eduquem en valors. A més, ens va presentar un protocol d’intervenció en quatre passos davant de conductes racistes: aturar (marcar un límit breu), concretar (assenyalar la norma o el fet), reorientar (tornar a les dades i a l’impacte) i fer seguiment (tenir cura de la persona afectada i revisar l’acció amb el grup i l’assemblea).
Segona tarda: «Migracions i catalanisme»
L’endemà, la jornada «Migracions i catalanisme», impartida per Saoka Kingolo, de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL), va defensar el paper del català com un veritable ascensor social i motor de cohesió. Kingolo ens va convidar a superar etiquetes com la de «nouvingut» i va destacar que el simple fet de compartir una llengua permet que tothom passi a formar part del «nosaltres» col·lectiu de manera immediata.
Tercera tarda: «Abordar la catalanitat a l’esplai des d’una mirada antiracista»
El cicle va cloure amb la ponència de Hadjer Rahou, de l’Associació Prollema, sota el títol «Abordar la catalanitat a l’esplai des d’una mirada antiracista». A partir de la seva experiència personal, vam extreure recomanacions concretes per al funcionament dels esplais. Entre aquestes, va destacar la importància de mantenir l’ús del català independentment de l’aparença física dels infants o de les seves famílies, per evitar generar sentiments d’exclusió o actituds paternalistes. També vam incidir en la necessitat de no exotitzar els infants racialitzats i de transformar les nostres pràctiques, diversificant els equips de monitores per impulsar el canvi des de l’arrel.

Les IV Tardes de Lleure i Antiracisme ens han deixat clar que no n’hi ha prou d’obrir les portes dels esplais: cal preguntar-nos proactivament qui hi pot entrar, qui se sent part del grup i qui ha de demostrar constantment que mereix ser-hi. Des de les entitats organitzadores, refermem el nostre compromís perquè l’ús del català es consolidi com una pràctica antiracista quotidiana i transformadora en l’associacionisme educatiu.
